Les coses, al seu lloc

?s l¡¯hora de la veritat. Com si fos un meteorit, inesperat, intempestiu, es produeix un esdeveniment que tot ho altera. Els efectes s¨®n immediats, colossals, per¨° la seva naturalesa ¨¦s encara misteriosa, inquietant per tant. No es dona a con¨¨ixer del tot o encara no tenim els instruments per con¨¨ixer-la. Tot i sabent l¡¯impacte de la seva aparici¨®, n¡¯ignorem l¡¯abast exacte i la durada. No sabem com ens en sortirem. Ni com seran les nostres societats despr¨¦s del seu pas impregnat d¡¯un aire innombrable, apocal¨ªptic.

Aquesta manifestaci¨® de la naturalesa de les coses contrasta amb el cultiu intens que han fet fins ara les nostres societats de la for?a de la voluntat i del desig. Aquest meteorit ¨¦s el contrari del dret a decidir. Nosaltres no hi tenim res a dir. Els marges de les nostres decisions s¨®n ¨²nicament defensius. Decidim que volem combatre¡¯l, o que acceptarem passivament el que ens passi, o fins i tot que en farem mofa i befa i en descreurem l¡¯exist¨¨ncia.

No t¨¦ res a veure amb el que volem i desitgem, per¨° t¨¦ molt a veure amb el que hem volgut i desitjat. Una difusi¨® viral d¡¯aquesta envergadura nom¨¦s es produeix en un planeta globalitzat, on les classes mitjanes, les antigues i les emergents, han canviat el m¨®n amb el seu consum, els seus viatges i les seves formes de vida. No hi ha epid¨¨mia a la hist¨°ria que no tingui a veure amb les comunicacions i els transports. Aquesta ¨¦s la que correspon a la ¨¨poca de la centralitat xinesa en la nova globalitzaci¨®.

A la sobirania dels individus i dels pobles s¡¯hi oposa la for?a d¡¯una epid¨¨mia amb gran capacitat letal. No hi ha independ¨¨ncia individual o col¡¤lectiva que s¡¯hi oposi. Al contrari, el que conv¨¦ ¨¦s la m¨¤xima depend¨¨ncia dels diagn¨°stics dels t¨¨cnics de salut i a m¨¦s l¡¯obedi¨¨ncia a les ordres que en sabran extreure les autoritats pol¨ªtiques dels diferents ¨¤mbits. A hores d¡¯ara tots atenem a la veu autoritzada del director general de l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut, l¡¯epidemi¨°leg et¨ªop i especialista en mal¨¤ria Tedros Adhanom Ghebreyesus. Tots hem de seguir les instruccions de les autoritats, sanit¨¤ries per descomptat.

No est¨¤ clar que sigui una forma de desglobalitzaci¨®, una mena de Trump en el terreny dels virus epizo¨°tics. M¨¦s aviat ¨¦s el preu que es cobra la globalitzaci¨®. Que caldr¨¤ pagar globalment, perfeccionant la globalitzaci¨® per tant. Tanca fronteres, est¨¤ clar, per¨° tamb¨¦ obliga a intensificar la cooperaci¨®, a refor?ar les institucions internacionals i a promoure la solidaritat.

Les epid¨¨mies provoquen reaccions contradict¨°ries. Unes excel¡¤lents i d¡¯altres execrables. Hi ha qui nom¨¦s pensa treure¡¯n profit: econ¨°mic o pol¨ªtic. S¨®n divisives, per¨° tamb¨¦ encenen les alarmes de la solidaritat i de la compassi¨®. Provoquen reacciones xen¨°fobes o racistes, atreuen els mentiders i els conspiranoics i estimulen els falsos profetes i els endevins. Perfectes per a temps populistes i apocal¨ªptics amb el seu cultiu d¡¯amenaces imminents que clamen per l¡¯autoritat, la dictadura i la restricci¨® de les llibertats.

No es tracta tan sols del trasbals que significa una amena?a massiva a la salut col¡¤lectiva, sin¨® que ens trobem amb una prova d¡¯estr¨¨s per al nostre sistema de vida en societat. Tot aix¨° ho coneixem perfectament de la hist¨°ria i de la gran literatura, gr¨¤cies de De Foe (¡®L¡¯any de la pesta¡¯) o d¡¯Albert Camus (¡®La Pesta¡¯), per¨° ho tornem a experimentar en un doble registre estrany, d¡¯una banda en els subterranis de les xarxes socials, que ¨¦s on es conserva la vella virul¨¨ncia de la cultura medieval de la por, de l¡¯altra en la tranquil¡¤litat i la serenitat de la ciutadania arreu, des de la Xina fins al nostre pa¨ªs.

La dimensi¨® desconeguda de l¡¯amena?a permet provocar tantes pors com vulguem i atiar tots els ressentiments: pels errors, els retards o les reaccions errades. Per¨° la realitat ¨¦s que les administracions i els institucions acaben funcionant. Funcionen la ci¨¨ncia i la medicina, els seus t¨¨cnics i les seves institucions. Tamb¨¦ els Estats, en tots els seus nivells, fins i tot en models autoritaris com el de la Xina tenen una capacitat de resoluci¨® de les crisis que la humanitat no coneixia fa ben pocs anys.

Incl¨²s els conflictes m¨¦s vius queden ofegats o minimitzats quan ens hi juguem el que ¨¦s m¨¦s essencial, ¨¦s a dir, la vida i la llibertat. Les coses, doncs, al seu lloc. Aix¨° ¨¦s el que est¨¤ fent aquest meteorit que ha caigut al damunt nostre i que ja no marxar¨¤. Tot caldr¨¤ repensar-ho, un cop ja ¨¦s aqu¨ª. Tamb¨¦ els somnis independentistes, naturalment. Ara s¨ª que ¨¦s el monotema, reconegut fins i tot pels qui van inventar-lo i n¡¯han viscut durant vuit anys.

L¡¯anormalitat del coronavirus ¨¦s el retorn a una certa normalitat, la que ens fa id¨¨ntics a tota la resta de la humanitat i situa totes les noticies amb la mateixa jerarquia, fins i tot les de TV3. No serviran de res les mesquineses i les deslleialtats dels qui volen aprofitar-ho per seguir amb les ficcions de sobiranies divisives. No ¨¦s hora dels Estats m¨ªnims, ni de la compet¨¨ncia entre administracions. Tampoc es tracta d¡¯una marxa enrere tal com alguns denuncien ni del retorn dels difunts Estats naci¨® o de les recentralitzacions. ?s m¨¦s senzill i pr¨¤ctic: els ciutadans volem que es governi, especialment en situacions dif¨ªcils, quan ens juguem la salut i la vida. Aquesta crisi de salut col¡¤lectiva s¡¯endur¨¤ pel davant els oportunistes que vulguin aprofitar-la per fer avan?ar idees periclitades o aferrar-se a un poder sense responsabilitat.