El contagi¨®s somriure de Ronaldinho

A Ronaldinho no l¡¯he vist mai trist, ni ara que est¨¤ tancat en una pres¨® del Paraguai, segurament perqu¨¨ me¡¯l miro amb bons ulls, cosa que sovint em passa amb els futbolistes que m¡¯han alegrat la vista, pocs com aquest brasiler de Porto Alegre que va canviar l¡¯humor del Bar?a.

Aquell futbolista que va arribar al Camp Nou el 2003 per mediaci¨® de Rosell no tenia res a veure amb Beckham, el fitxatge que durant la campanya electoral havia prom¨¨s Laporta. L¡¯angl¨¨s era el s¨ªmbol de la moda, tot el contrari del carioca, que va treure el barcelonisme del confessionari de Gaspart. No era una q¨¹esti¨® d¡¯est¨¨tica, tampoc d¡¯estil, ni segurament de gust futbol¨ªstic, sin¨® de vida o mort, i Ronaldinho va pintar la cara del Bar?a amb un somriure tan encomanad¨ªs que fins i tot Laporta i Rosell semblaven amics de tota la vida despr¨¦s que Txiki no hagu¨¦s pogut incorporar la triple A ¨CAyala, Albeda i Aimar¡ª per recomanaci¨® de Cruyff.

Cruyff, Txiki i Rijkaard serien decisius mesos despr¨¦s, quan van portar Davids al mercat d¡¯hivern, escaldats pel 5-1 encaixat al camp del M¨¤laga de Salva Ballesta, i van saber trobar el lloc al camp per a Ronaldinho. L¡¯impacte del brasiler va ser tan gratificant que la gent blaugrana t¨¦ la sensaci¨® que les coses van anar rodades des de la seva arribada al Camp Nou. Aleshores no es mirava ni el marcador, i si no, nom¨¦s cal recordar que el Bar?a no va passar de l¡¯empat (1-1) amb el Sevilla la nit del gaspatxo, quan Ronaldinho va marcar un gol que ser¨¤ recordat in saecula saeculorum perqu¨¨ va travessar el camp de punta a punta, des de que va recollir la pilota de Vald¨¦s fins que va arribar a l¡¯¨¤rea de Notario.

Un gol¨¤s que va provocar un moviment s¨ªsmic a l¡¯estadi registrat per l¡¯Observatori Fabra mentre Barcelona dormia. A Ronaldinho sempre li ha agradat la nit, perqu¨¨ aleshores es converteix en el Gauuuuuuuxu, com el va batejar Puyal, talment com si fos un llop, un depredador al camp i a les sales de ball, el rei de la festa a Bikini. Aquell futbolista que corria com un pura sang i colpejava la pilota com un jugador de golf, meitat atleta i meitat artista, no va tenir aturador fins que va ser coronat com el n¨²mero u i va guanyar la Pilota d¡¯Or.

Al Bernab¨¦u el van acomiadar amb aplaudiments i a Stamford Bridge encara recorden aquell gol a peu quiet que per un moment va deixat gla?at el Chelsea. El Bar?a va perdre aquell partit i, en canvi, les imatges que encara avui se¡¯n retenen s¨®n les del cop d¡¯efecte de Ronaldinho. A mi no se m¡¯oblidar¨¤ mai l¡¯espaldinha que va exhibir contra el Saragossa perqu¨¨ aquell dia vaig poder anar al futbol amb el meu fill Sergi.

Aquell equip va guanyar dues Lligues i la Champions de Par¨ªs. No va anar m¨¦s lluny perqu¨¨ Ronaldinho, que ja havia estat campi¨® del m¨®n, es va deixar anar per dedicar-se a viure la vida, una manera de ser que alguns barcelonistes encara no li han perdonat, com tamb¨¦ retreien a Cruyff el que va deixar de fer despr¨¦s del 0-5. Tothom, fins i tot les millors figures del m¨®n, semblen deure alguna cosa al Bar?a, tamb¨¦ Ronaldinho per m¨¦s que se¡¯n va anar despr¨¦s d¡¯apadrinar Messi.

Ronaldinho, en qualsevol cas, no va fer mai un lleig ni va tenir un mal gest contra el Bar?a. Va assumir que se¡¯l fes fora quan va arribar Guardiola i va reapar¨¨ixer m¨¦s endavant amb els Legends i quan se¡¯l va fer ambaixador del club, moments en qu¨¨ ja comen?ava a ser perseguit per la just¨ªcia del Brasil. Asseguren que el seu germ¨¤ Roberto l¡¯ha portat pel mal cam¨ª, o com a m¨ªnim que s¡¯ha equivocat amb els canvis de club, els negocis i les exhibicions, de la mateixa manera que se li va retreure el seu suport al president brasiler Bolsonaro.

L¡¯¨²ltima que ha fet ha estat entrar amb passaport fals al Paraguai. Quan la policia se¡¯n va adonar, el van anar a detenir a l¡¯hotel i se¡¯l van emportar amb Roberto. El cas no pinta gaire b¨¦ si es t¨¦ en compte que el seu advocat va arribar a dir que ¡°¨¦s un ximple¡±. Ronaldinho no es va immutar, sin¨® que va demanar unes vambes a un gu¨¤rdia de seguretat per jugar el partit que havien muntat els reclusos i policies al pati de la pres¨®. El resultat va ser d¡¯11-2. El brasiler va fer cinc gols, va donar sis assist¨¨ncies i va ser recompensat amb un garr¨ª de 16 quilos. No semblava pas amo?nat. ¡°L¡¯¨²nic que em preocupa es la meva mare¡±, va dir Ronaldinho, que va perdre el pare quan tenia nom¨¦s vuit anys.

Des d¡¯aleshores ha procurat no enfadar-se i fer feli? la gent que l¡¯envolta, somrient i agra?t, com si sempre s¡¯ho pass¨¦s b¨¦, dis

posat fins i tot a celebrar el dia 21 el seu aniversari a la pres¨®. Far¨¤ 40 anys. No ha fet mai la sensaci¨® d¡¯actuar ni de portar una m¨¤scara per m¨¦s que enganyi els defenses al camp, sin¨® que Ronaldinho contagia la seva alegria fins i tot a la garjola del Paraguai.