1.001 gravats per a Lleida

El col¡¤leccionista Antoni Gelonch Viladegut (Lleida, 1956) ha dipositat recentment al Museu Dioces¨¤ de Lleida la seva col¡¤lecci¨® de gravats, formada per 1.001 obres de 459 autors creades entre els segles XV i l'actualitat i que representen totes les escoles i t¨¨cniques d'art gr¨¤fic. Entre els autors, artistes del nivell de D¨¹rer, Rembrandt, Piranesi, Tiepolo, Goya, Renoir, Rodin, Matisse, per¨° tamb¨¦ Dal¨ª, Picasso, Plensa, Mir¨®, Lichtenstein, Warhol, T¨¤pies i Barcel¨®, entre d'altres.

¡°La col¡¤lecci¨® l'he anat construint d'una manera molt personal, triant cada pe?a, sabent el buit que omplia, observant-la, gaudint del goig que em produ?a, estudiant-la, documentant-la, mostrant-la, restaurant-la, acaronant-la una per una¡±, va dir Gelonch en l'acte de presentaci¨® de l'exposici¨® amb una selecci¨® de les 30 peces m¨¦s representatives, que il¡¤lustren l'evoluci¨® hist¨°rica del gravat, amb motiu del dip¨°sit d'aquest conjunt d'obres que el col¡¤leccionista no descarta que acabi donant al centre.

¡°Ara tot aquest treball que vull seguir fent estar¨¤ dipositat aqu¨ª amb la voluntat que en un futur que espero lluny¨¤ passi a integrar-se en els fons d'aquest museu¡±, va afegir el col¡¤leccionista, que ha precisat que a les 994 obres que ja ha dipositat se n'hi sumaran altres, fins a arribar a les 1.001.

Gelonch explica que fa anys, quan va pensar en el futur de la seva col¡¤lecci¨®, es va plantejar que l'havia de dipositar i llegar ¡°a una instituci¨® que se'n pogu¨¦s fer c¨¤rrec, que la pogu¨¦s estudiar, que la mantingu¨¦s unida i que tingu¨¦s la voluntat de fer-ne difusi¨®¡±. Aix¨° i la vinculaci¨® del col¡¤leccionista amb la seva ciutat natal han fet que es decant¨¦s per aquest museu. ¡°Em sembla que deixar una part del teu treball i la teva il¡¤lusi¨® al servei de la col¡¤lectivitat ¨¦s una bona manera de transcendir i de construir ponts entre generacions¡±, comenta Gelonch.

En l'acte de presentaci¨® del dip¨°sit, que es va fer abans del tancament de tots els museus i equipaments culturals catalans i espanyols per frenar l'expansi¨® del coronavirus, la consellera de Cultura, Mari¨¤ngela Vilallonga, va agrair la ¡°generositat¡± del col¡¤leccionista en nom del Govern, va defensar la necessitat d'una llei de mecenatge i va llegir el discurs que tenia previst pronunciar el president de la Generalitat, Quim Torra, que finalment no va assistir a l'acte.

Per la seva banda, el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, va ressaltar que es tracta d'un conjunt de ¡°primer¨ªssim nivell¡± i va mostrar el seu agra?ment a Gelonch i als Mossos d'Esquadra, que van col¡¤laborar en el trasllat de les peces des de Barcelona. Segons Giralt, la resta de les obres que no s'exposen s¨®n en magatzems, d'altres s¨®n al Museu d'Almacelles i una part rellevant es mostra a l'exposici¨® de Par¨ªs a Nova York. Gravats de la Col¡¤lecci¨® Gelonch Viladegut s¨®n a diferents museus que depenen de la Diputaci¨® de Barcelona. ¡°Es tracta d'una acci¨® generosa de mecenatge. La part de Renaixement es veur¨¤ enriquida amb una s¨¨rie de peces que faran internacional el relat fins ara territorial de la nostra col¡¤lecci¨®, amb artistes com D¨¹rer, Van Dyck i Rembrandt¡±, va explicar Giralt, que, amb les obres m¨¦s actuals, va dir, ¡°espero abordar la contemporane?tat en aquest museu i dotar el discurs hist¨°ric i art¨ªstic del museu d'una mireu universal¡±.

Les 30 peces seleccionades es van poder veure durant uns dies en la mostra situada al cor de l'esgl¨¦sia, un dels espais m¨¦s destacats del museu, en principi, fins al mes de setembre. Les peces permeten veure l'evoluci¨® hist¨°rica del gravat; des de D¨¹rer, quan el gravat era considerat com una font d'informaci¨® i de transmissi¨® del coneixement cient¨ªfic, fins a Goya, com a punt culminant, com una manera d'explicar i de criticar la societat del seu temps. Al segle XX, amb Picasso, el gravat va passar a considerar-se una obra d'art i un mitj¨¤ d'experimentaci¨® adoptant una gran diversitat de t¨¨cniques i formats.

Gelonch va estudiar Dret i Farm¨¤cia a la Universitat de Barcelona. M¨¦s endavant es va graduar en Alta Direcci¨® d'Empreses per l'IESE, en Estudis Europeus por la Universitat de Grenoble i en Innovaci¨® de Pol¨ªtiques Sanit¨¤ries per Harvard. ?s acad¨¨mic d'honor de la Reial Acad¨¨mia de les Belles Arts de Sant Jordi i president dels cercles del Museu d'Hist¨°ria de Barcelona i el Museu Frederic Mar¨¨s. En aquest ¨²ltim museu es van poder veure el 2014 una selecci¨® de 30 gravats en l'exposici¨® Una mirada al 1700, amb molts dels protagonistes i escenaris del conflicte del 1714. Tamb¨¦ s'han exposat en museus com el Museu d'Art Arte Jaume Morera, tamb¨¦ de Lleida, el Museu d'Hist¨°ria de Barcelona i centres d'Andorra i Fran?a. Les primeres obres que va adquirir Gelonch van ser dos gravats de Piranesi, el 1992. Despr¨¦s, a partir del 2006, ¡°d'una manera m¨¦s seriosa¡±, van venir totes les altres.