¡°El Museu de Lleida no pot ser el museu de la pena¡±

Fa just un mes, l¡¯11 de desembre, una operaci¨® judicial va ordenar l¡¯entrada de la Gu¨¤rdia Civil i dels t¨¨cnics del govern d¡¯Arag¨® al?Museu Comarcal i Dioces¨¤ de Lleida per emportar-se les 44 peces del monestir de Sixena (Osca) que Arag¨® reclamava als tribunals a Catalunya. Era en compliment de l¡¯execuci¨® d¡¯una sent¨¨ncia del 2015 que va anul¡¤lar les vendes d¡¯aquestes obres de les monges a la Generalitat. Ha passat un mes i al museu intenten superar aquesta jornada: ja planegen la nova presentaci¨® de la sala on s¡¯exposaven set d¡¯aquestes peces, encara que el director del museu, Josep Giralt i Balaguer¨® (Balaguer, 1956), considera que les obres segueixen sent propietat del centre. Per aix¨°, s¡¯han presentat quatre recursos al Tribunal Suprem, que, en cas que siguin admesos a tr¨¤mit, poden acabar, encara que no abans de tres o quatre anys, obligant que aquestes peces (i les 51 que es van lliurar el 2016 des del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya) hagin de tornar a aquest museu, on han estat des que es va inaugurar el 2007; un centre que l¡¯any passat va rebre la visita de 23.892 persones.

Pregunta. Com va viure l¡¯operaci¨® policial?

Resposta. No pensava que aix¨° pogu¨¦s passar en un museu p¨²blic d¡¯un pa¨ªs civilitzat. Ning¨² que treballi en el m¨®n del patrimoni pot pensar que a les quatre de l¡¯endem¨¤ tindr¨¤ a 200 gu¨¤rdies civils vigilant el que fa.

P. Esperava una actuaci¨® aix¨ª?

R. Quan vam veure que l¡¯execuci¨® de la sent¨¨ncia era inevitable, vam construir un escenari hipot¨¨tic i vam confeccionar un pla de treball per saber com fer les coses. Com que era provisional, vam acordar que la sortida de les peces es tractaria com una cessi¨® per a una exposici¨® temporal, de manera que calia documentar-ho tot. Quan ho vam tenir clar vam enviar un informe al jutge amb tots els detalls.

P. Per qu¨¨ van contractar un notari?

R. En comprovar que ning¨² del jutjat acompanyaria els agents i per evitar problemes d¡¯indefensi¨® vam buscar una cobertura jur¨ªdica i vam contractar els serveis d¡¯un notari que don¨¦s fe del que passaria, a m¨¦s de sol¡¤licitar la pres¨¨ncia de tres advocats del Consorci del Museu.

L¡¯11 de desembre, desgraciadament, s¡¯haur¨¤ d¡¯estudiar des de la perspectiva de la museologia catalana i espanyola¡±

P. Se¡¯ls ha acusat de no col¡¤laborar amb el jutge?

R. Quan vaig preguntar als t¨¨cnics d¡¯Arag¨® ¡ªuns excel¡¤lents professionals que van haver de treballar amb una espasa de D¨¤mocles sobre el cap marcats per la pressa¡ª si havien tingut acc¨¦s als informes sobre la conservaci¨® de les peces que hav¨ªem enviat, van dir que no perqu¨¨ havien arribat tard.

P. Qui va marcar el que calia fer?

R. Es va pactar amb el capit¨¤ de la Gu¨¤rdia Civil quines persones participarien en el moviment i l¡¯embalatge de cadascuna de les 44 obres i com s¡¯accediria a les sales i a la reserva. El pla d¡¯Arag¨® era sortir a les 6 del mat¨ª de Saragossa, arribar a Lleida a les 8, embalar les peces i anar-se¡¯n per arribar al voltant de les 6 de la tarda a Sixena, per¨° no s¡¯especificava res m¨¦s.

P. S¡¯ha dit que el trasllat no va ser el correcte.

R. Les presses s¨®n sempre males companyes de viatge. Es van col¡¤locar peces al rev¨¦s a les caixes i per aix¨° van viatjar de cap per avall, com es va poder veure en fotografies. Jo no hauria firmat l¡¯acta de la c¨¤rrega. Tot aix¨° sortir¨¤ en l¡¯acta notarial.

¡°No ¨¦s est¨¨tic el que va fer Lamb¨¢n de donar el missatge de Cap d¡¯Any al costat del que podria ser un bot¨ª de guerra. Aix¨° no ajuda a destensar posicions¡±

P. Arag¨® els ha acusat de no tenir cura de les peces.

R. Tant el president d¡¯Arag¨® com la consellera de Cultura han dit coses aberrants al voltant de Sixena i de com hav¨ªem tractat les peces, que es podien haver estalviat si haguessin llegit l¡¯informe que es va lliurar al jutge. Entre altres coses, es deia que 12 de les peces d¡¯alabastre no es podien moure sota cap concepte. En els f¨°rums de discussi¨® el tema de la conservaci¨® preventiva no ha estat en q¨¹esti¨® mai, sempre era un assumpte jur¨ªdic i pol¨ªtic.

P. Per qu¨¨ no s¡¯hi havia intervingut en elles?

R. Aquestes obres eren en una vitrina en condicions constants des de l¡¯any 2000. Quan aquest museu es va crear el 2007, es van invertir 18 milions d¡¯euros i es van fer unes sales de reserva excepcionals. Els criteris de conservaci¨® i restauraci¨® han estat els mateixos que per a la resta de la col¡¤lecci¨®, i fins fa un any no es comptava amb una metodologia contrastada per intervenir en aquest tipus de peces d¡¯alabastre. Per¨° tot i veure, quan es van comen?ar a moure, que deixaven anar pols, es va seguir amb el proc¨¦s. No sabem com deuen haver arribat a Sixena

P. Com substituiran les peces exposades?

R. Hi ha persones que han dit que el millor seria deixar-ho buit i posar que les obres estan en pr¨¦stec, per¨° aquest no ¨¦s el museu de la pena, hem de ser valents i canviar-ho, i en dos o tres mesos es remodelar¨¤ tota l¡¯¨¤rea, tot i que no est¨¤ decidit si es trauran les tres peanyes que aguantaven les caixes. La remodelaci¨® es donar¨¤ a con¨¨ixer en el mateix moment en qu¨¨ es presentin, de forma definitiva, les taules de Pere Garcia de Benavarri, la creu rom¨¤nica dipositades pel MNAC i l¡¯excel¡¤lent col¡¤lecci¨® de cer¨¤mica de Lleida del segle XVII que es va comprar l¡¯any passat. El que s¨ª que es mantindr¨¤, els agradi o no, ¨¦s el tron de la cadira prioral de Blanca d¡¯Arag¨® del segle XIV en aquesta posici¨® central de la sala.

P. Es projectaran imatges de les obres?

R. Des del Museu de Lleida ning¨² ha proposat aix¨°, per¨° els buits que han quedat a les sales, d¡¯una manera o d¡¯una altra, s¡¯han de perpetuar en la hist¨°ria del museu, i aquest any explicarem l¡¯11 de desembre en forma de llibre. Tenim molt material per fer-ho.

P. Aix¨° ser¨¤ passar p¨¤gina?

R. Mentre no hi hagi una sent¨¨ncia ferma del Suprem, les 44 peces segueixen sent del Museu de Lleida, per¨° no podem estar tres o quatre anys esperant. Si aquest museu, amb les excel¡¤lents col¡¤leccions que t¨¦, vol consolidar-se com un museu nacional, passat el mal de cor, cal seguir cap endavant. Una altra cosa ¨¦s que el que va passar l¡¯11 de desembre sigui molt important per al Museu de Lleida i per a tota la museologia en general, perqu¨¨ mai havia passat en cap altre museu del m¨®n, excepte en cas de guerra, que la policia entri i s¡¯emporti una s¨¨rie de peces d¡¯una manera poc normal, sense que hi hagi una sent¨¨ncia ferma que despr¨¦s pot canviar. L¡¯11 de desembre, desgraciadament, s¡¯haur¨¤ d¡¯estudiar des de la perspectiva de la museologia catalana i espanyola.

P. Creu que la compra de les peces van ser legals?

R. Potser les pr¨¤ctiques que es van desenvolupar als anys trenta, seixanta i vuitanta eren d¡¯acord a llei llavors, per¨° la llei ha evolucionat i avui hi pot haver diferents interpretacions.

P. Creu que el Suprem els donar¨¤ la ra¨®?

R. Confio que s¨ª, per¨° el que ¨¦s clar ¨¦s que el que acabi dient el Suprem establir¨¤ jurisprud¨¨ncia sobre els b¨¦ns mobles, perqu¨¨ fins ara s¡¯ha actuat en funci¨® del que ha dit un jutge de primera inst¨¤ncia.

P. Quina hauria estat la soluci¨® id¨°nia?

R. La soluci¨® hauria estat signar un conveni entre el govern d¡¯Arag¨®, els ajuntaments i el consorci del Museu de Lleida, en el qual l¡¯important no seria qui ¨¦s el propietari de les obres sin¨® com es gestionen. Aquest museu ¨¦s un exemple d¡¯aix¨°. Aqu¨ª les col¡¤leccions no tenen vida pr¨°pia, sin¨® en conjunt, i ho gestiona tot el consorci, que ho ha d¡¯aprovar per majoria.

P. El monestir t¨¦ les condicions adequades?

R. Primer caldria haver recuperat l¡¯edifici, si ¨¦s recuperable. No n¡¯hi ha prou a dir que volem que Sixena sigui Poblet i Santes Creus, cosa l¨ªcita, perqu¨¨ el monument ¨¦s de primer ordre, per¨° la seva hist¨°ria tamb¨¦ ¨¦s important, i si volem recuperar-lo perqu¨¨ sigui el lloc on han de tornar una o tot el fons de Sixena, primer cal conservar-lo i despr¨¦s que sigui de gesti¨® p¨²blica, perqu¨¨ ara qui el gestiona s¨®n unes monges que estan de lloguer.

P. Comparteix les cr¨ªtiques del ministre de Cultura?

R. ??igo M¨¦ndez de Vigo era conscient que hi havia alg¨² que li feia la feina, que va ser el jutge, ell va fer com Pon? Pilat.

P. Com valora que el president Javier Lamb¨¢n don¨¦s el seu missatge de Cap d¡¯Any des de Sixena?

R. No ¨¦s est¨¨tic ni coherent donar el miss[/*****][TEX]atge de Cap d¡¯Any al costat del que podria ser un bot¨ª de guerra. Aquests gestos no ajuden a destensar posicions, ben al contrari. Afortunadament hi ha hagut persones a Arag¨® que tamb¨¦ ho han criticat.

P. El preocupa la reactivaci¨® de la reclamaci¨® de les 113 peces des del bisbat de Barbastre?

R. No crec que sigui un tema que acabi igual que Sixena. El que s¨ª que ¨¦s veritat ¨¦s que, pel que sigui, la hist¨°ria de les col¡¤leccions del Museu de Lleida est¨¤ subjecta des del primer dia a una s¨¨rie de pol¨¨miques al voltant de la propietat, per¨° aquest museu t¨¦ documents de compravenda de moltes d¡¯aquestes obres. Ja es veur¨¤.