La meva vida per la taula de la redacci¨®

No paeixo b¨¦ el confinament, tot i que compleixo com a ciutad¨¤ responsable despr¨¦s d'escoltar les autoritats sanit¨¤ries i llegir els que investiguen sobre la Covid-19. Em sento engabiat en un pis que t¨¦ terrassa i balc¨®, m'avorreixo amb tantes possibilitats que m'ofereixen per divertir-me, he acabat la son de tant dormir i em desvisc per sortir al carrer, ni que sigui molt de tant en tant, nom¨¦s per arribar fins a Gala Plac¨ªdia.

La majoria s¨®n escapades furtives, una o dues al dia, per desconnectar d'un m¨°bil que em martiritza amb els xats, d'un estudi que abans em convidava a escriure i que ara comen?o a avorrir i d'un habitatge calorosament entranyable que avui despr¨¨n olor de fred desinfectant per m¨¦s afecte que hi posi la meva estimada Montse. Necessito aire, caminar una mica, 200 metres, sense necessitat d'anar enlloc, nom¨¦s a trobar-me amb ning¨² per Gr¨¤cia.

Tinc sort perqu¨¨ encara hi ha obert el quiosc i t¨¦ els diaris que a mi m'agrada repassar di¨¤riament, 11 en total, amb la condici¨® que me'n quedo uns quants, mai menys de sis, tres de sagrats: La Vanguardia, El Peri¨®dico i l'Ara. Em vaig alfabetitzar amb la premsa, em vaig familiaritzar amb la tinta i necessito el paper com a munici¨® per a les meves hist¨°ries per m¨¦s connectat que estigui, ara mateix depenent del teletreball a EL PA?S.

Aprofito que surto a llen?ar les escombraries per apropar-me al Toni. Ens saludem i em deixa al meu aire mentre desfilen clients amb els qui parlem de la vida, de les not¨ªcies i del Bar?a. Ja saps d'entrada qui t'hi trobar¨¤s en funci¨® de l'horari, perqu¨¨ la majoria s¨®n gent de costums, alguns habituals des de fa temps, personatges del barri que ha vist passar fins a cinc propietaris pel quiosc de Travessera.

Avui, per¨°, no tinc ning¨² al meu voltant despr¨¦s de creuar-me nom¨¦s tres persones pel carrer, una amb mascareta, direcci¨® a la Via Augusta. M'aturo, ens saludem amb el Toni i comen?o el meu ritual amb els diaris, quan arriba un senyor que s'atura de cop, posa una dist¨¤ncia m¨¦s que reglament¨¤ria respecte a la pila de diaris i s'espera pacientment que jo acabi una tasca que de vegades comporta no menys de 10 minuts.

Em sento intimidat m¨¦s que vigilat i m'afanyo en la meva missi¨® quan m'adono que a difer¨¨ncia de la resta no porto protecci¨® a les mans i em tapo la boca i el coll amb un buf, detalls que em converteixen en un sospit¨®s respecte a qui espera torn per finalment recollir i pagar en un moment La Vanguardia. El senyor ha estat molt pacient amb mi i, malgrat tot, m'he vist assenyalat al meu refugi de Gr¨¤cia.

Ha preferit que jo acab¨¦s per despr¨¦s indicar-me amb la m¨¤ que m'alluny¨¦s lluny i de seguida, un gest tan dissuasiu que m'ha fet sentir com un empestat per no portar mascareta ni guants de pl¨¤stic per? grapejar la premsa tal com em deixa fer el Toni. N'he apr¨¨s i prometo no compremetre ning¨² m¨¦s que el meu quiosquer i els qui necessiten igual que jo els diaris perqu¨¨ si em deixen no renunciar¨¦ a la meva escapada al quiosc de Travessera.

No deixar¨¦ d'anar a bsucar els diaris amb l'excusa de llen?ar les escombraries despr¨¦s que hagi desistit d'anar a la redacci¨® del carrer Casp. No m'hauria imaginat mai que trobaria tant a faltar la meva taula, la meva secci¨®, els meus companys, els meus superiors, les senyores de la neteja, els gu¨¤rdies de seguretat i fins i tot els operaris que ens turmenten el cap amb els seus crits i martellades mentre construeixen la ciutat del futur sobre les ru?nes del Novedades.

Ja nom¨¦s ens queda l'estimat T¨ªvoli que ara odi¨¤vem perqu¨¨ les cues dels espectadors a l'entrada i la sortida de cada espectacle ens impedien arribar al nostre seient, s¨ªmbol per a alg¨² que encara tenim el nostre lloc de treball, com sempre em recordava Oriol Tort, el descobridor de talents de la Masia. ¡°Encara tinc la cadira¡±, responia quan li preguntava si li havien renovat el contracte amb el Bar?a.

Tot i que necessito naturalment els diners, jo no miro si m'han ingressat la n¨°mina per saber que continuo a l'empresa, sin¨® que em fixo en la meva cadira i la meva taula i, per donar-ne fe, necessito parlar, cridar, manar i que em manin, sentir por de no poder tornar l'endem¨¤ al mat¨ª, de perdre el que sents teu sense que t'ho hagin donat sin¨® guanyat, desconfiat pels molts que et volen lluny d'all¨¤ i molt m¨¦s a prop de Gr¨¤cia o de Perafita.

El meu drama ¨¦s que m'adono que s¨®n molts els que no necessiten anar a la redacci¨® ni al quiosc sense que es decreti cap confinament, com passa a Barcelona. Em sento gran, caducat pel model de negoci i producci¨® period¨ªstic i vulnerable pel virus, i davant l'angoixa nom¨¦s se m'acut escriure, ni que sigui de mi mateix, cosa que va contra els meus principis perqu¨¨ vol dir que no tinc tema, ni tan sols de la ja male?da Covid-19.

M'he resignat a no sortir m¨¦s d'una vegada al dia per caminar 200 metres, no m¨¦s de cinc minuts al quiosc, sempre amb la mascareta i els guants posats, molt allunyat de qualsevol ve¨ª o comprador al quiosc del Toni, perqu¨¨ per saber jo necessito els meus diaris i per menjar em cal l'esperan?a que ning¨² haur¨¤ mogut la meva estimada cadira de la redacci¨® encara que no porti cap not¨ªcia des de fa temps perqu¨¨ no trepitjo el carrer, ni tan sols el de Casp.