Gats ben rimats

Al darrere de la fracassada pel¡¤l¨ªcula Cats hi ha un musical, estrenat el 1981, un dels de m¨¦s ¨¨xit que hi ha hagut mai, i al darrere d¡¯aquest, un llibre menor de T. S. Eliot, publicat el 1939, que, comprensiblement, va ser el que m¨¦s b¨¦ va vendre l¡¯autor de La terra gastada (1922) i Quatre quartets (1945). A Eliot li agradaven els gats i tenia fillols; durant els anys trenta va compondre una s¨¨rie de poemes de gran virtuosisme verbal pensats per divertir un p¨²blic infantil, i potser tamb¨¦ per al propi esbargiment. L¡¯objectiu ¨¦s ambici¨®s, i la confian?a en la paraula po¨¨tica, molt gran. De gats, ¡°n¡¯hi ha de folls i de sans, / n¡¯hi ha de bons i de rufians, / algun ¨¦s virtu¨®s i algun ¨¦s pervers, / per¨° tots es poden descriure en vers¡±.

Cats, com tots els musicals, per poc versemblant que sigui, explica una hist¨°ria, per¨° nom¨¦s alguns dels seus personatges estan inspirats en el llibre d¡¯Eliot (Saint Louis, 1888 - Londres, 1965). Aquest ¨¦s una altra cosa: consisteix en una dotzena de poemes que retraten diferents menes de gats, els trets del seu car¨¤cter i les seves aventures dom¨¨stiques o de carrer, m¨¦s o menys fant¨¤stiques; no hi ha una hist¨°ria que els aplegui. Un d¡¯aquests dotze poemes, excepcionalment, narra l¡¯enfrontament entre dues colles de gossos ¡ª¡°sempre passa el mateix quan no es tracta de gats¡±¡ª. A part, n¡¯hi ha un d¡¯introductori, que explica que els gats tenen tres noms ¡ªel que es fa servir en fam¨ªlia, un de m¨¦s caracter¨ªstic que ¨¦s exclusiu de cada gat, i finalment un de secret, inescrutable; nom¨¦s cada gat coneix el seu¡ª, i un de final, amb consells sobre ¡°Com adre?ar-se a un gat¡±. A m¨¦s, hi ha el del gat Morgan, afegit en edici¨® posterior.

La gr¨¤cia del llibre ¨¦s l¡¯exposici¨® de car¨¤cters humans que resulta de la personificaci¨® dels comportaments felins. Macavity, per exemple, ¨¦s un gat que no se sap mai on para, que sembla mig adormit per¨° est¨¤ ben despert, que ¡°se salta la llei de la gravetat¡±; fins aqu¨ª, com tants altres gats. Per¨° ens ¨¦s presentat com un infractor de totes les lleis humanes, que mai no deixa rastre a l¡¯escena del crim; se sap que ha estat ell, per¨° mai no se¡¯l troba. ?s un retrat inspirat en el personatge de Moriarty, dels relats de Sherlock Holmes, que agradaven molt al poeta. De totes maneres, no s¡¯ha d¡¯exagerar buscant-hi una profunditat de la qual Eliot ja ha donat prou mostres en els seus llibres can¨°nics. Aix¨° ¨¦s un entreteniment pensat sobretot per a nens ¡ªun p¨²blic prou exigent, d¡¯altra banda, que no toleraria un exc¨¦s de moralitat¡ª; no hi ha una lectura adulta, m¨¦s enll¨¤ d¡¯algunes refer¨¨ncies com l¡¯esmentada i de les reflexions que hom pot fer a partir de personatges com Jennyanydots, la gata que sembla que jeu tot el dia per¨° que, quan ning¨² la veu, posa ordre a tota la casa, o Asparagus, el vell actor que rememora els ¨¨xits passats.

S¨®n composicions de trenta a seixanta versos cadascuna; els versos s¨®n llargs i rimats, amb continus efectes sonors, a semblan?a de les can?ons infantils. Marcel Riera ha fet una gran proesa traslladant-los al catal¨¤ i mantenint tothora les rimes. Si b¨¦ l¡¯enginy i els divertiments de l¡¯original han estat salvats, el problema ¨¦s que els versos en catal¨¤ resulten massa llargs i no se sostenen prou b¨¦ nom¨¦s amb la rima; hauria estat m¨¦s efectiu compondre versos d¡¯igual mesura, per¨° llavors la proesa hauria estat sobrehumana i en podria sortir perjudicat el sentit. Definitivament, als poetes els agraden els gats ¡ª¡°esfinxs que jeuen al fons de solituds¡±, com va dir Baudelaire¡ª, els atreu el seu posat sempre distant, un punt irreductible de salvatgia, la vida interior inaccessible. Si s¨®n correspostos, fa de mal dir.