Temps despullats

?s dimarts al mat¨ª, no plou com dilluns ni fa el fred pronosticat, al contrari, brilla el sol de primavera i l¡¯aire corre suau al terrat de la finca, en un carrer de l¡¯Eixample barcelon¨ª. El terrat ¨¦s un regal vell abandonat que aquests temps despullats ens retornen. Un home en un balc¨® a l¡¯altre costat del carrer est¨¤ capcot, atent al m¨°bil, ho estar¨¤ tota l¡¯estona. Una noia passa l¡¯aspirador i surt un moment al balc¨® per expulsar la pols. Avall, al carrer, gaireb¨¦ sense tr¨¤nsit rodat, de tant en tant caminen una o dues persones amb un carro d¡¯anar a comprar, un gos, o no. L¡¯aire gronxa els arbres, ¨¦s m¨¦s pur que de costum. Diuen que als canals de Ven¨¨cia hi torna a haver peixos. La irrealitat del moment. Passen coses greus, s¨ª, per¨° no es veuen. A les finques antigues amb balc¨® no s¡¯hi veu ning¨² m¨¦s, tot i el sol i la brisa. Hi som? No hi som?

Temps despullat, temps despullats, desposse?ts. A la intemp¨¨rie tantes persones, tant¨ªssimes. I els que som a cobert, almenys de moment, adaptant-nos a aquesta nuesa. Ser¨¤ encara pitjor la despossessi¨®? Tantes coses semblen indicar-ho. Als morts i malalts s¡¯hi sumen els acomiadaments temporals, els ERTO, aquest acr¨°nim temible que tants hem apr¨¨s aquests dies. La llista de les p¨¨rdues que sumem ¨¦s llarga, molt llarga, completar-la ¨¦s dif¨ªcil, segur que cadasc¨² porta el seu registre de p¨¨rdues privades i col¡¤lectives.

Per als qui treballem des de casa fa d¨¨cades i ara podem continuar, la irrealitat ¨¦s massa real. Entre la calamitat i la normalitat ens movem per dins uns i altres, atents a les veus dels nostres, la veu ho transmet tot, canvia poc.

Les angoixes dels oblidats i els p¨¤ries del sistema s¨®n aqu¨ª, clamant sense soroll com de costum tot i la irrealitat que embolcalla aquests temps despullats. ?Irrealitat, si la tele, els mitjans, la xarxa, no paren de fer veure que mostren la gravetat de les coses? S¨ª, doncs es diria que all¨° greu ¨Cperdre la salut, la vida¡ª els passa als altres, no als qui estem confinats, sembla que si no pots treballar ni per tant guanyar-te el pa sigui perqu¨¨ el mal, aquesta cosa invisible, ha vingut i prou.

A la seva manera sorda clamen els oblidats, que ben aviat poden ser tants dels que ara creiem no ser-ho del tot, com va passar el 2008, aquell shock de la doctrina del shock que ens ha portat fins aqu¨ª. El virus ¨¦s un accident, d¡¯acord, estem disposats a admetre-ho. Per¨° el que tenim ara mateix ¨¦s un desequilibri grav¨ªssim del servei p¨²blic sanitari, i aix¨° no ¨¦s precisament un accident de la naturalesa. ?s el resultat de les retallades, i t¨¦ responsables. Renda b¨¤sica, no?

?s un daltabaix al qual se suma, subratllat amb negreta, el provocat per les retallades en recerca, que tamb¨¦ ens han portat fins aqu¨ª i ¨¦s evident que t¨¦ responsables. Experts assenyats recorden que la pand¨¨mia ¨¦s resultat tamb¨¦ del canvi clim¨¤tic, la globalitzaci¨® dels pat¨°gens, l¡¯augment demogr¨¤fic, tot plegat insostenible, i aqu¨ª ho tenim.

M¡¯he cansat de dir crisi. Crisis? What crisis?, cantava Supertramp el 1975, mireu si en fa de temps. No va ser un gran ¨¤lbum, per¨° s¨ª un bon t¨ªtol. Sovint anomenem crisi a les destrosses que causem i, encara m¨¦s, com a societat, a les que deixem que causin els reis del mambo. Aix¨° no ¨¦s una crisi, ¨¦s potser el mirall m¨¦s gran i n¨ªtid fins ara dels desastres del m¨®n nostre d¡¯avui.

Em nego tamb¨¦ a citar amb rutina Goya, un respecte, el mestre parla en els seus desastres de guerres cos a cos. Aix¨° d¡¯ara ¨¦s diferent. Un amic m¡¯envia per WhatsApp paraules d¡¯Ursula K. Le Guin, l¡¯autora d'Els desposse?ts (Raig Verd, traducci¨® de Blanca Busquets), que ben mirat s¨®n goyesques, per il¡¤lustrades, filles de la ra¨®: aconseguir el m¨®n que volem passa per confinar el vocabulari guerrer. Al seu llibre-testament de converses amb David Naimon poc abans de morir, l¡¯escriptora ho diu aix¨ª, al cap d¡¯anys d¡¯imaginaci¨® sobre el futur possible: ¡°Intento evitar dir ¡®la lluita¡¯ per aix¨° i all¨° altre, o ¡®la guerra¡¯ contra bla o bla-bla. Em resisteixo a plasmar-ho tot en termes de conflicte i d¡¯immediata resoluci¨® violenta. No crec que la vida funcioni aix¨ª (...) Limitar tot comportament hum¨¤ al conflicte implica deixar fora de nosaltres regions vast¨ªssimes i molt riques de l¡¯experi¨¨ncia humana¡± (Conversaciones sobre la escritura, traducci¨® de N¨²ria Molines Galarza, Alpha Decay).

Aix¨°, em dic en veu baixa i d¡¯altres ho crido a casa, no ¨¦s una crisi ni una guerra, aix¨° ¨¦s el mirall del nostre temps desposse?t a p¨¨l.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escritora i cr¨ªtica cultural