Llegir Margarita Rivi¨¨re ¨¦s reviure-la

¡°Em resulta impossible i alhora innecessari resumir qui ha estat la meva mare durant tota la seva vida. Ja ho ha fet ella a trav¨¦s de les seves entrevistes, els seus articles i els seus llibres. Abans de morir, em va dir que se sentia molt feli? amb la vida que havia tingut i que moriria en pau, tranquil¡¤la i satisfeta per tot el que havia viscut. I aix¨° per a mi ¨¦s el m¨¦s important¡±.

La meva mare ¨¦s la periodista i escriptora Margarita Rivi¨¨re. Va morir el 29 de mar? del 2015, als 70 anys, a causa d'una insufici¨¨ncia pulmonar. Aquestes paraules s¨®n part del text que vaig llegir en el seu funeral, entre ll¨¤grimes, embarassada de sis mesos de la meva primera filla. Llavors no tenia forces per repassar la seva traject¨°ria vital i professional i em vaig quedar amb el que era fonamental. Cinc anys despr¨¦s, vull retre-li aquest petit homenatge en forma d'article.

No puc fer-me a la idea del que hauria estat perdre-la en una situaci¨® de crisi sanit¨¤ria com l'actual, de la qual dubto que hauria pogut sortir-se'n si ara fos viva. El que m¨¦s li va importar els ¨²ltims dies de la seva vida va ser que li agaf¨¦ssim la m¨¤, que li f¨¦ssim un pet¨®, que f¨®ssim amb ella, una cosa que ara els ¨¦s impossible de fer a tant¨ªssimes persones. Tota la meva compassi¨® cap a elles.

Fer c¨¤bales sobre qu¨¨ pensaria avui de la situaci¨® pol¨ªtica o el feminisme no t¨¦ sentit. El millor ¨¦s que podem continuar llegint-la; revisar els m¨¦s de 30 llibres que va escriure al llarg de la seva carrera. Va destacar amb els seus assajos sobre moda i pol¨ªtica, per¨° es va atrevir amb tota mena de publicacions: des de biografies i llibres de divulgaci¨® fins a contes per a nens i llibres d'humor; ¡°Per qu¨¨ no hauria de fer-ho?¡±, es preguntava a El placer de ser mujer (S¨ªntesi, 2005), un volum en el qual explica qu¨¨ li va generar satisfacci¨® tant en l'¨¤mbit personal com en el professional.

Un dels seus primers plaers va ser el dibuix. L'hivern del 1963-1964, va assistir a Par¨ªs a un curs de dibuix de moda i va treballar en un dels primers gabinets de disseny de pr¨ºt-¨¤-porter que llan?aria llavors a dues marques m¨ªtiques: Cacharel i Daniel Hetcher. Va ser aqu¨ª on va descobrir que ¡°el plaer consistia a fer servir el talent propi en alguna cosa que ajud¨¦s en aquesta obstinaci¨® col¡¤lectiva de crear una vida m¨¦s amable, justa, f¨¤cil i exigent amb l'esfor? de cadasc¨²¡±. No es pot descriure millor. El m¨®n de la moda li va obrir les portes del periodisme. Va fer de corresponsal per a la revista Marie Claire mentre continuava dibuixant: va vendre alguns dissenys de moda (algun d'ells a Toni Mir¨®), va guanyar un concurs internacional de p¨°sters i va fer il¡¤lustracions per a les revistes Telva i Fotogramas.

No es va voler perdre res. Va ser membre fundadora d'El Peri¨®dico, directora de l'Ag¨¨ncia Efe a Catalunya, redactora del llibre de premsa i del programa de m¨¤ de les cerim¨°nies d'inauguraci¨® i clausura dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona 1992, va dirigir i va presentar el programa de TVE Hablemos del amor el 1984, entre molt¨ªssimes altres coses. ¡°La realitat i la vida donen molt¨ªssim de si: aix¨° ¨¦s el que he descobert en la meva vida adulta¡±, afirmava.

Un total de m¨¦s de 1.000 converses publicades a diversos mitjans la van convertir en una magn¨ªfica entrevistadora. ¡°En cert sentit, ser periodista ¨¦s estar constantment aprenent coses. I aix¨° ¨¦s un gran plaer. He gaudit molt parlant amb la gent¡±, afirmava. El periodisme li va permetre con¨¨ixer persones molt diferents. Com m'agradaria que em torn¨¦s a explicar la nit que va acabar sopant entre Maradona i Julio Iglesias!

La seva vida laboral va ser, sens dubte, enriquidora, per¨° la maternitat va canviar la seva manera de veure les coses: ¡°Els fills ens situen en el nostre veritable lloc en la cadena humana i ens permeten entendre millor els pares. Ens ensenyen a veure el m¨®n amb uns altres ulls i eixamplen el nostre propi camp de visi¨®¡±. No hi puc estar m¨¦s d'acord. Sento tant¨ªssim no haver pogut compartir amb ella aquest descobriment. Sort dels seus llibres que em permeten aprendre i recordar les coses que ja no li puc preguntar. En certa manera, llegir-la ¨¦s reviure-la.

La seva mirada feminista va ser pionera. ¡°Sempre he tingut la sensaci¨® que he anat fora de temps: he intentat fer coses que despr¨¦s s'han normalitzat amb tranquil¡¤litat, per¨° que a mi em va costar for?a aconseguir¡±, considerava. Als setanta, va donar a con¨¨ixer els anticonceptius amb el ginec¨°leg Santiago Dexeus. L'any 2001, es va atrevir amb la menstruaci¨® i em va convidar a reflexionar sobre aquest tema a El tab¨². Madre e hija frente a la regla (Planeta), una publicaci¨® transgressora en aquell moment. ¡°Totes dues vam voler proclamar el nostre desacord amb la hipocresia social que envolta aquesta q¨¹esti¨® i que afecta les dones: no es tracta d'exhibir la regla, sin¨® de transformar-la en una cosa mitjanament normal¡±, defensava.

Recentment, vaig tenir l'oportunitat de tornar a veure el documental Nosotras que contamos: Josefina Carabias (RTVE, 2014), en el qual va participar amb altres pioneres del periodisme a Espanya. Em quedo amb unes declaracions seves que tanquen el reportatge: ¡°Som una generaci¨® privilegiada. Hem viscut coses molt emocionants; hem vist l'evoluci¨® de les dones, de les periodistes¡­ Per¨° el sostre encara hi ¨¦s i estic desitjant veure un bon equip de dones que no siguin com homes, que puguin introduir canvis en la valoraci¨® de la informaci¨®. Aix¨° seria la veritable revoluci¨®¡±. Em temo que la meva mare no ho va poder veure ni crec que jo ho faci, per¨° espero que les seves tres netes puguin ajudar a fer-ho realitat.