Mor Margarita Rivi¨¨re, periodista tena? i assagista prol¨ªfica

Abans d'hora, acaba de morir a Barcelona Margarita Rivi¨¨re, periodista. Tenia setanta anys i se n'ha anat, a les cinc de la tarda. Va publicar milers d'articles i entrevistes i m¨¦s de trenta llibres, tots ells interessants. Una malaltia del pulm¨®, molesta i punyent, va doblegar el seu cos fr¨¤gil, per¨° no va aplacar la seva tenacitat, ni la seva ironia. Fins a l'¨²ltim minut va estar al comandament de la seva vida, tamb¨¦ la professional, escrivint els seus articles d'an¨¤lisis en aquest diari. I participant en l'acte de presentaci¨®, encara que ja per missatge audiovisual, de l'¨²ltim dels seus trenta i molts llibres, Clave K, una rondalla moral morda? en format de thriller sobre l'exercici del poder a Catalunya. Era la seva primera novel¡¤la, redactada fa quinze anys, per¨° no publicada fins ara per una por editorial a aquest mateix poder. Va desitjar que la gaudissin tots, s'acomiadava. Era el dimecres. I per no emprenyar ni tenyir casa seva de tristesa, va demanar ingressar, el divendres, en una cl¨ªnica de cures pal¡¤liatives on esgotar les seves ¨²ltimes hores.

Aquest imperatiu dels ¨²ltims dies ha impregnat tota la seva traject¨°ria: inquietar sempre els poderosos (del m¨®n dels quals procedia), no molestar mai la gent de b¨¦ (entre els qui destacava). Periodista, mare de dos periodistes, Clara i Hugo, i esposa del periodista i novel¡¤lista Jorge de Cominges ¨Ctots ells ¨¦ssers estupends, de gran encant personal¨C la not¨ªcia ha circulat per les seves venes fins a l'¨²ltim al¨¨. Des del primer lloc com a redactora en cap de Dossier Mundo (1971-74), prosseguit com a cap de la secci¨® de Cultura al Diario de Barcelona (1974-78), i en el mateix lloc a El Peri¨®dico de Catalu?a durant els deu anys seg¨¹ents. Va ser despr¨¦s directora de l'ag¨¨ncia EFE a Catalunya (1988-1992), despr¨¦s es va concentrar en les seves entrevistes i articles en els tres diaris principals del mercat catal¨¤. Encara que sempre va tenir temps per a moltes altres tasques, com inventar revistes (Qu¨¨ llegir?), dirigir programes de televisi¨® (sobre l'amor), escriure guions (per a les cerim¨°nies d'obertura i clausura dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona), dirigir col¡¤leccions d'assaig (El circulo cuadrado, a Plaza y Jan¨¦s). Sempre amb amabilitat, amb bon gust, amb un estil apassionat i alhora sever, acollidor i frugal.

Aguda, intensa, rebel, ha estat la periodista escrita que ha sabut formular millor preguntes (i esbossar algunes respostes), aquesta tasca en qu¨¨ consisteix el principi i la base de la nostra professi¨®: senzilla en aparen?a, la m¨¦s complicada de gestionar. Recentment va editar una acurada selecci¨® de les entrevistes publicades a EL PAIS, El Peri¨®dico i La Vanguardia, en qu¨¨ va ocupar pla?a cada dia, un exercici esgotador per a qualsevol, per¨° que en el seu cas, incansable, no es va notar des de fora: del Lute a Edgar Morin, de Yoko Ono a Joan Carles I, tantes figures de primera es van sotmetre a l'interrogatori intel¡¤ligent de Rivi¨¨re (Entrevistas, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona).

Va donar al periodisme molt m¨¦s del que va rebre. Perqu¨¨ en el seu inici, en els primer¨ªssims anys setanta, ser dona era un obstacle enorme en un entorn masclista; ser dem¨°crata, encara un estigma; ser progressista, un desafiament al r¨¨gim; procedir de la cultura liter¨¤ria castellana m¨¦s que de la renovada catalana, una mol¨¨stia per a alguns

Margarita Rivi¨¨re deixa al retrovisor una generosa carrera en un ofici al qual va donar molt m¨¦s del que va rebre. Perqu¨¨ en el seu inici, en els primer¨ªssims anys setanta, abans de les estretors de la dictadura, ser dona era un obstacle enorme en un entorn masclista; ser dem¨°crata, encara un estigma; ser progressista, un desafiament al r¨¨gim; procedir de la cultura liter¨¤ria castellana m¨¦s que de la renovada catalana, una mol¨¨stia per a alguns ambients de la resist¨¨ncia.

Per¨° a m¨¦s, ser filla de la burgesia, i de la potent per tots dos cognoms, resultava imperdonable. Tant per aquells que se sentien tra?ts per una dels seus; com per alguns de l'altre b¨¤ndol que van utilitzar fins abans d'ahir aquesta bajanada de l'atzar geneal¨°gic com a base per intentar deslegitimar els seus arguments, desplegats sempre amb respecte i sensatesa des de qualsevol lloc, i sobretot a trav¨¦s de la seva ¨²ltima?tasca, l'articulisme d'opini¨®. La Rivi¨¨re feia servir les raons pr¨°pies d'alg¨² que sabia dubtar molt sense acovardir-se de fer-ho en p¨²blic, per¨° que tamb¨¦ bracejava, determinada i sense aturador, en totes les causes que va alimentar: la de la rebel¡¤lia enfront de la condici¨® subalterna de la dona, la de la modernitat a trav¨¦s de les noves tend¨¨ncies i la moda, la de l'europeisme com a gran aposta contra tot parroquialisme, la de la cultura com una interrogaci¨® cont¨ªnua, la del federalisme com a recepta superadora dels enfrontaments per la q¨¹esti¨® nacional, la del periodisme lliure i irreverent enfront dels intents creixents de segrestar-lo, una evoluci¨® que l'afligia.

A gaireb¨¦ totes aquestes causes va dedicar diversos llibres, per la qual cosa no feia amb prou feines una altra cosa que treballar, i estar sempre al dia, enamorada de la novetat, encara que an¨¦s en contra de les seves conviccions: et trucava, contenta, de descobrir algun text recentment aparegut, ali¨¨: ¡°Sobretot, no deixis de llegir-lo, ¨¦s imprescindible, i a tu encara t'agradar¨¤ m¨¦s que a mi¡±. Dels seus, solament recordar¨¦ alguns dels meus preferits, que van marcar ¨¨poca. En tend¨¨ncies i moda, l'inicial La moda, ?comunicaci¨®n o incomunicaci¨®n? (Gustavo Gili, Barcelona 1977) i la suggeridora Historia de la media (Hogar del libro, Barcelona 1983). Sobre la condici¨® de la dona, Anticonceptivos y control de natalidad (la Gaya Ciencia. Barcelona, 1977) i La aventura de envejecer (Plaza y Jan¨¦s, Barcelona 1987), tots dos amb Santiago Dexeus. En pol¨ªtica, Un rebelde en el poder: Pasqual Maragall (amb Xavier Febr¨¦s, Plaza y Jan¨¦s, Barcelona, 1991) una biografia, no autoritzada del llavors alcalde de Barcelona, injustament oblidada. Entre els dedicats al periodisme i la cultura, La Fama. Iconos de la religi¨®n medi¨¢tica (Cr¨ªtica, Barcelona, 2009), la versi¨® disponible de la seva tesi doctoral en Sociologia. S¨ª, en l'ambient trepidant de la not¨ªcia i els canvis culturals permanents que li va tocar interpretar, Rivi¨¨re va trobar un moment per escriure-la, ¡°perqu¨¨ vull aprofundir m¨¦s¡±, s'excusava davant els qui li recrimin¨¤vem tant desplegament, potser perqu¨¨ ens desbordava sense voler. I la va defensar amb energia i suavitat davant un rigor¨®s tribunal de tesi, amb el suport de Salvador Giner, en una sessi¨® memorable que tant de bo hagu¨¦s quedat gravada. Per¨° Margot no va ser mai vanitosa, encara que la seva traject¨°ria, els premis que va aconseguir i les seves contribucions, les professionals, i les encara m¨¦s importants a la cordialitat, ho haguessin justificat. ¡°M'ha importat m¨¦s fer la meva feina amb dignitat que defensar-la a capa i espasa¡±, al¡¤legava en una entrevista. Va ser gran. I encara que avui la plorem, segueix viva. Si no us ho creieu, llegiu-la.