Adeu al confort

Queda ja molt lluny l¡¯aguda radiografia de la societat de consum dels anys seixanta, de la mistificaci¨® del confort, dels plaers oferts per un m¨®n que proposa m¨²ltiples miratges i quimeres inassolibles, que Georges Perec va tra?ar a Les coses: a pesar de la feina prec¨¤ria que tenien, a pesar de viure en un apartament diminut i inc¨°mode, J¨¦r?me i Sylvie disposen de prou il¡¤lusi¨® per somiar que algun dia seran rics i disfrutaran de l¡¯opul¨¨ncia i els refinaments que veuen als aparadors de les botigues de Par¨ªs. Al principi del segle XXI, en canvi, la parella de jubilats de Las noches de Flores, de C¨¦sar Aira, han de sobreviure reconvertits en uns repartidors de pizzes al llarg de la nit: l¡¯¨²nica esperan?a ¨¦s que els v¨¤ndals no els robin. Els jubilats de l¡¯escriptor argent¨ª descobreixen que qualsevol estadi de la decad¨¨ncia comporta noves formes de frustraci¨® i d¡¯infelicitat.

A Los Mandible Lionel Shriver narra els efectes d¡¯una futura ru?na financera sobre diverses generacions d¡¯una fam¨ªlia de la classe mitjana dels Estats Units entre els anys 2029 i 2047: el d¨°lar deixa de ser la moneda patr¨®, R¨²ssia i la Xina dominen el m¨®n i el mur de R¨ªo Grande impedeix que els nord-americans travessin la frontera de M¨¨xic. Els Mandible ja no poden pagar la resid¨¨ncia dels ancians, han de compartir un pis a Brooklyn, un enciam costa vint d¨°lars, l¡¯oli d¡¯oliva esdev¨¦ un producte de luxe i la generaci¨® m¨¦s jove ha d¡¯aprendre a sobreviure de manera autodidacta, amb un sentit de l¡¯humor molt negre i aplicant una alta dosi imaginativa a l¡¯economia particular.

Menys sat¨ªrica, a Por ¨²ltimo, el coraz¨®n, Margaret Atwood crea un matrimoni jove de la costa nord-oest que ha de viure dins el cotxe a causa de la recessi¨® econ¨°mica, on les violacions i els robatoris d¡¯¨°rgans no s¨®n els pitjors infortunis que s¡¯escampen per la regi¨® i el somni de recuperar el sentit de la vida i la protecci¨® contra els mals els pot dur a acceptar la feina i la llar per sempre que anuncia Consilience, una urbanitzaci¨® dissenyada segons l¡¯est¨¨tica i els principis dels suburbis puritans de l¡¯Am¨¨rica blanca dels anys cinquanta: Doris Day ¨¦s la imatge a imitar. M¨¦s apocal¨ªptic, el present que descriu Cormac McCarthy a La carretera ¨¦s un bosc calcinat ple de cendres, l¡¯¨²nic horitz¨® ¨¦s una carretera inerta on el somni del benestar ja no existeix i la sola pregunta que es pot plantejar ¨¦s com protegir la fam¨ªlia quan ja no hi ha res per protegir.

En aquestes tres distopies recents, testimoniatges de les tend¨¨ncies i els fen¨°mens del present duts als extrems m¨¦s negatius, McCarthy, Atwood, Shriver i Aira reflecteixen les preocupacions i els temors del moment en qu¨¨ s¨®n escrites. ¡°El futur ja ¨¦s aqu¨ª, el que passa ¨¦s que no est¨¤ distribu?t equitativament¡±, va dir el 2003 William Gibson.