Llums i ombres a l¡¯exili republic¨¤

El 2017, Ebre, del bressol a la batalla, va obtenir el premi Gaud¨ª a la millor producci¨® per a televisi¨®. Aquella pel¡¤l¨ªcula coral sobre la Quinta del Biber¨® i l'abrupta p¨¨rdua de la innoc¨¨ncia de tants adolescents portats al front t¨¦ ara la seva continuaci¨® a ?xode, que narra la fugida dels republicans a Fran?a, a partir del gener del 1939. ¡°?s una continuaci¨® nom¨¦s cronol¨°gica, perqu¨¨ molts dels personatges s¨®n uns altres¡±, explica el director de les dues pel¡¤l¨ªcules, Rom¨¢n Parrado.

Tant a ell com a Edu Sola, el guionista, se'ls havia quedat molt de material recopilat al tinter. Les hist¨°ries que els havien explicat tants combatents dels dos b¨¤ndols han donat per recrear-les, convenientment adaptades, en aquest segon lliurament. ¡°Els personatges, les viv¨¨ncies i els episodis, sense ser reals al 100%, s¨ª que estan inspirats en els relats d'aquesta gent¡±, revela Parrado.

M¨¢s informaci¨®n

Sergi L¨®pez: ¡°La mem¨°ria mai pot ser inofensiva¡±

¡®Radio Libert¨¤¡¯, una trag¨¨dia grega a la Barcelona de la Guerra Civil

Dosis d¡¯esperan?a entre sang i metralla

La pel¡¤l¨ªcula la protagonitzen el Guillem (Marcel Borr¨¤s) i la Maria (Roser Tapias), un soldat republic¨¤ que deserta, el gener del 1939, i la seva parella, amb la qual fuig dels nous que manen al poble. ¡°Ell ve de la guerra i no renuncia a la seva arma, a matar; ella ¨¦s una pacifista conven?uda¡±, explica Parrado. Ing¨¨nua, potser? ¡°La q¨¹esti¨® ¨¦s que cadasc¨² des de la seva posici¨®, en la seva fugida, que aviat els separa, faran viatges contra direcci¨®: ell, de les ombres de la batalla cap a la llum que (creu que) els espera a Fran?a; ella, de la lluminositat del seu m¨®n a la foscor de la guerra¡±.

M¨¦s que parlar de bons i dolents, dels quals la pel¡¤l¨ªcula, ¨¦s clar, va ben servida, Parrado destaca les persones: ¡°Eren gent normal i corrent que la guerra va posar en un o altre b¨¤ndol. I si un bon paio, com el soldat que salva la vida a la Maria al principi de la hist¨°ria, era al b¨¤ndol feixista, no deixava de ser bona persona; el mateix passa amb els soldats que van torturar l'Antoni [personatge que s'uneix a la fugida dels protagonistes] per ser homosexual, que eren del b¨¤ndol republic¨¤¡±.

El periple que mostra ?xode no per conegut deixa de ser dur i cruel. ?s la fugida de gent que, fins i tot sense estar compromesa pol¨ªticament en la causa republicana, tindria problemes quan acab¨¦s la guerra. Els delatarien els seus propis ve?ns, havien de fugir. ¡°En aquest clima de desesperaci¨® es crea un ecosistema a la frontera que dibuixa un conflicte moral que volem destacar a la pel¡¤l¨ªcula¡±, comenta el director. Es refereix a la ind¨²stria del contraban que sempre aflora en territori fronterer i que, en aquelles circumst¨¤ncies, canvia totalment alguns elements: ¡°Ja no parlem de tabac, d'alcohol, ni tan sols d'armes, parlem de contraban d'¨¦ssers humans. Situacions l¨ªmit que ens fan prendre decisions compromeses per salvar la pell¡±, diu Parrado.

All¨¤, a la Jonquera, la Meca dels protagonistes, trobem el millor i el pitjor del g¨¨nere hum¨¤. Juntament amb el Joanet, el detestable i insensible contrabandista que nom¨¦s es mour¨¤ per diners, coneixem l'Asunci¨®n, la dona ¨ªntegra, entranyable, que acull la Maria en la seva fugida. Una figura universal, en realitat: ¡°De fet, est¨¤ inspirada en una camperola de la s¨¨rie Chernobyl que no pensa abandonar la seva terra, ara contaminada, davant l'amena?a de mort dels soldats del r¨¨gim que volen amagar el desastre: ni els tsars, ni la Revoluci¨® ni Stalin l'havien fet fora d'all¨¤¡­¡±, explica el director de la pel¡¤l¨ªcula.

Altres episodis ens remeten a altres pel¡¤l¨ªcules. El Guillem lluita per rec¨®rrer els ¨²ltims metres que el separen de la frontera perseguit pel malvat Perteg¨¢s (?scar Mu?oz), que canvia de camisa, en una cursa que recorda els estudiants de Los a?os b¨¢rbaros (Fernando Colomo, 1998) perseguits pel feixista V¨ªctor (Juan Echanove). ¡°Jo pensava m¨¦s en el western, en aquella gent estranya i armada que apareixia per les muntanyes¡­¡±, diu Parrado.

Una tercera part que descobr¨ªs que les llums que perseguia el Guillem a Fran?a no serien tan lluminoses demana pas a crits. ¡°?s evident que el que segueix ¨¦s Argel¨¨s, els camps de concentraci¨® francesos, la duresa de l'exili¡±, admet el director, ¡°per¨° de moment no hi ha res¡±.