Paradigmes que cauen

Fa uns dies l¡¯intel¡¤lectual franc¨¨s Jacques Attali va publicar un breu article en qu¨¨ apuntava algunes idees de les quals haur¨ªem de treure alguna inspiraci¨® en aquests temps de desconcert. En s¨ªntesi, deia que no hi ha res m¨¦s urgent que intentar controlar dos grans tsunamis consecutius, molt vinculats entre si. El primer, la pand¨¨mia, el fam¨®s Covid, ja el tenim aqu¨ª, i el segon ¨¦s la suma de les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques i socials que se¡¯n deriven. El primer tsunami l¡¯estem navegant com podem, i la mesura exacta del que est¨¤ significant no la podrem concebre fins que hagi passat un temps.

Com va comen?ar, quines van ser les seves pautes d¡¯extensi¨®, perqu¨¨ est¨¤ sent tan dif¨ªcil mesurar els pros i els contres de la seva gesti¨® di¨¤ria. En altres paraules, les epid¨¨mies nom¨¦s s¡¯han pogut avaluar amb certa exactitud a posteriori. Del capital de coneixement acumulat, si no el dilapidem, es derivaran nous coneixements que, per simplificar, podrem agrupar en dos nivells diferents per¨° entrella?ats.

En primer lloc, com prevenir i gestionar millor les crisis futures. ?s el pla de la investigaci¨® m¨¨dica i epidemiol¨°gica. En segon lloc, i ¨¦s igual d¡¯essencial, com llegir el que est¨¤ passant i passar¨¤ en el futur immediat en termes de pol¨ªtiques ¡°de resposta¡±, aix¨° ¨¦s, de les pol¨ªtiques p¨²bliques tan inevitables com imprescindibles. Aquesta segona part incumbeix a una complexa trampa de diferents ¨¤mbits de govern, l¡¯OMS (Organitzaci¨® Mundial de la Salut), la Uni¨® Europea, els governs i parlaments estatals, regionals i municipals, partenariats publicoprivats, i un llarg etc¨¨tera. I ja posats a demanar, uns i altres potser aprendran (o no) a no fer surf sobre les ones de les xarxes, facebooks, twitters i aiguamolls similars en moments tan tr¨¤gics.

Es pot constatar que, certament, els governs (central, auton¨°mics, municipals) han estat molt m¨¦s reactius que prospectius, per¨° crida l¡¯atenci¨® que l¡¯oposici¨® vagi amb molt m¨¦s retard, en dies i en setmanes. Uns demanant lleialtat a un govern que soscaven, d¡¯altres demanant uns nous Pactes de la Moncloa, i el senyor Torra darrere de tots (b¨¦, sense comptar amb els Puigdemont, Com¨ªn, Ponsat¨ª i altres pobladors de l¡¯Illa dels Absents). Per¨° aquesta crisi posa sobre la taula que aquest pa¨ªs ¨¦s percebut com un p¨¨ssim exemple del que haurien de ser els consensos en moments com el present, encara que ¨¦s veritat que els mals pol¨ªtics volen mes baix que de costum en els moments m¨¦s tr¨¤gics per a la gent.

Attali tamb¨¦ diu que a Europa, en el principi de l¡¯Estat Absolut, l¡¯autoritat pol¨ªtica (l¡¯Estat) apareix com a resposta a grans problemes de superviv¨¨ncia col¡¤lectiva (guerres i sens dubte pand¨¨mies), el policia substitueix el capell¨¤, es posa en q¨¹esti¨® una font d¡¯autoritat caduca (l¡¯Esgl¨¦sia) i es dona entrada perqu¨¨ el poder p¨²blic agafi el relleu. D¡¯una ¨¨poca fonamentada en el temor de D¨¦u (segons enunciat per l¡¯Esgl¨¦sia), es va passar a una ¨¨poca basada en el temor de l¡¯Estat, i d¡¯aquesta, a una ¨¨poca en qu¨¨ l¡¯Estat passa a fonamentar-se en l¡¯estat de dret.

Entrem en un temps en qu¨¨, partint del fet que no tornarem ¡°a estar com abans¡±, haurem de navegar aig¨¹es molt incertes, i la incertesa de cara al futur tendeix a suggerir l¡¯arribada de males not¨ªcies. Cal intentar separar l¡¯esfor? de pensar alhora tres nivells de reflexi¨®. El m¨®n d¡¯ara, el m¨®n de dem¨¤ i el m¨®n de dem¨¤ passat. El primer, el m¨®n d¡¯ara, es navega a base de donar urgent prioritat al dia a dia, incloent els aplaudiments diaris a qui m¨¦s els mereix, aparcar debats d¡¯una estupidesa inimaginable (l¡¯UME ja va venir fa uns anys a Catalunya quan una gran nevada que va col¡¤lapsar la xarxa el¨¨ctrica, per si els nostres antimilitaristes de sobretaula no ho recorden) i conservar la calma individual i col¡¤lectiva.

El m¨®n de dem¨¤ ha de ser el d¡¯una pacient recollida de dades i de recopilaci¨® de ¡°lli?ons apreses¡±, per part d¡¯institucions i de l¨ªders de diversos perfils. El de dem¨¤ passat ¨¦s el m¨¦s incert, cosa que ens ofereix grans canvis de model de creixement econ¨°mic, de bretxa social tant econ¨°mica com cultural, en un horitz¨® de canvi clim¨¤tic ombr¨ªvol. Ens tocaria a nosaltres pensar amb urg¨¨ncia si entrarem en aquests ¡°mons de despr¨¦s¡± en la manera hobbesiana (de Thomas Hobbes i el seu antropopessimisme de ¡°l¡¯home ¨¦s un llop per a l¡¯home¡±) o en mode de superviv¨¨ncia col¡¤lectiva. Pinta malament.