El dramaturg dalt d¡¯un camell

Papitu Benet i Jornet era una d'aquelles persones de qui tothom t¨¦ un record proper, amb moments entranyables. Jo el vaig con¨¨ixer el 1977, quan ens feia classes de teoria dram¨¤tica a l'Institut del Teatre. Despr¨¦s el vaig entrevistar nombroses vegades com a autor i figura cada vegada m¨¦s fonamental de l'escena catalana, i vam anar intimant. Sempre divertit i amable, c¨¤lid, tenia la capacitat de fer-te sentir especialment estimat quan hi parlaves. Les ¨²ltimes vegades que el vaig veure (i el vaig abra?ar) va ser en els homenatges que se li van fer a partir que se li diagnostiqu¨¦s l'alzheimer.

Curiosament, per tractar-se d'un dramaturg, el record m¨¦s v¨ªvid que tinc del Papitu ¨¦s a dalt d'un camell.

Va ser durant la inoblidable excursi¨® a Egipte per escampar les cendres de Terenci Moix. Una nit ell i In¨¦s Gonz¨¢lez van cometre la imprud¨¨ncia d'anar a fer un tomb (il¡¤legal) nocturn per la zona de les pir¨¤mides de Gizah acompanyats d'uns camellers poc recomanables. Ens va trucar la In¨¦s amb el m¨°bil dient alarmada que no els deixaven baixar del camell sense pagar una suma astron¨°mica. Vam c¨®rrer a rescatar-los des del Mena House una tropa que inclo?a forces vives tan importants com Maruja Torres, N¨²ria Espert i Rom¨¢n Gubern. En un rampell d'enginy em vaig fer passar pel fill del Papitu per intentar despertar els sentiments familiars ¡ªsempre importants a Egipte¡ª d'aquells malfactors. Recordo el Papitu sobre el dromedari i molt divertit davant de l'ocurr¨¨ncia, retallat contra la lluna i la Gran Pir¨¤mide, amb un impossible aire de Lawrence d'Ar¨¤bia entremaliat. Amb aquell somriure murri, intel¡¤ligent i una mica desvalgut que ens quedar¨¤ per sempre.