Del carrer a un palau

Durant els mesos de maig i juny del 1929 el Palau Reina Vict¨°ria Eug¨¨nia, situat a Montju?c al costat de la Font M¨¤gica de Bu?gas, va rebre almenys sis vegades la visita d'Alfons XIII i la seva dona, que va donar nom a l'edifici. El motiu, celebrar la inauguraci¨® de la representaci¨® de pa?sos que a la Fira Internacional de Barcelona no tenien pavell¨® propi, a l'estil del magn¨ªfic creat per Mies van der Rohe per a Alemanya. Un lloc per exposar el bo i millor de cada pa¨ªs perqu¨¨ ho vei¨¦s la resta del m¨®n, ja fos bacall¨¤, mantega, mobles, brodats, joieria, orfebreria, o els ¨²ltims models de locomotores de tren, motors de cotxe i aeroplans.

Gaireb¨¦ 100 anys despr¨¦s, el dest¨ª ha volgut que aquest mateix edifici aculli, com a mesura per pal¡¤liar els efectes del coronavirus, persones que no disposen de la infraestructura necess¨¤ria per poder viure confinats, les persones sense llar: ara com ara, 350 persones, tots homes, que passaran el confinament en aquestes instal¡¤lacions que gestionen la Creu Roja i l'Ajuntament i que han ajudat a muntar la Gu¨¤rdia Urbana i l'Ex¨¨rcit de Terra (que ara cuina i neteja), despr¨¦s d'instal¡¤lar-hi lliteres, dutxes i lavabos port¨¤tils. L'espai ofereix un total de 450 places de les 2.200 que l'Ajuntament ha preparat per garantir el menjar, la seguretat i la higiene als sensesostre durant aquests dies.

El Palau Reina Vict¨°ria Eug¨¨nia va ser, juntament amb la seva construcci¨® bessona, el d'Alfons XIII, una de les primeres obres constru?des a Montju?c, en el marc del proc¨¦s de conquesta per part de la ciutat d'aquesta muntanya, que va concloure amb l'exposici¨® del 1929. Els treballs van comen?ar el 1917 amb l'ajardinament de diverses finques a c¨¤rrec del franc¨¨s Jean-Claude Nicolas Forestier i entre el 1918 i el 1923 es va dur a terme la construcci¨® d'aquests dos enormes palaus de 18.400 metres quadrats (4.800 subterranis) cadascun, a c¨¤rrec de Josep Puig i Cadafalch. El 1927 es van aixecar els altres edificis i la famosa font de llums de colors de Bu?gas.

¡°El 1923 es van inaugurar com a palaus d'Arquitectura i d'Art Modern, amb una Exposici¨® del Moble i la Decoraci¨® Interior, germen del que seria la Fira i, per tant, van ser el primer gran aparador de la modernitat de la ciutat¡±, explica Carme Grandas, historiadora de l'art i experta en la Barcelona del 1929.

Segons Grandas, el gran treball de Puig i Cadafalch va ser ¡°crear una enorme estructura absolutament moderna, a base de formig¨® armat i columnes de ferro que aguantaven l'edifici d'una manera di¨¤fana i que ara, un segle despr¨¦s, continua tenint ¨²s i ha perm¨¨s acollir totes aquestes persones¡±. ¡°El pecat de Puig¡±, afegeix, ¡°va ser que per real?ar aquesta gran obra la va revestir d'una aparen?a de barroc catal¨¤, amb estucs, esgrafiats, cornises i templets i va amagar les columnes de ferro sota una falsa aparen?a per transformar aquesta obra moderna en una cosa semblant a un palau¡±.

Despr¨¦s de la fira, els dos palaus, com la resta de les instal¡¤lacions de l'avinguda Maria Cristina van passar a formar part de la Fira de Barcelona, en aquest cas com els pavellons n¨²mero 6 (Alfons XIII) i 7 (Vict¨°ria Eug¨¨nia). ¡°Per¨° el creixement de la Fira a l'Hospitalet va fer que els pavellons de dalt quedessin despenjats i nom¨¦s s'utilitzaven per a esdeveniments com el Construmat o el Sal¨® de l'Autom¨°bil¡±.

Fins que el gener del 2012 Pepe Serra, que acabava de ser nomenat director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), va dir que el seu museu havia de cr¨¦ixer i projectar-se cap a la ciutat i que els pavellons podien complir aquest objectiu. Des de llavors han sorgit diversos usos i pretendents per a aquests edificis, fins llavors gaireb¨¦ oblidats. Per exemple, Carmen Thyssen, que estava disposada a cedir part de la seva col¡¤lecci¨® de pintura catalana per ocupar-los: ¡°Tinc obres per omplir-los¡±, va arribar a dir la baronessa. O b¨¦, segons va anunciar el 2014 el conseller Ferran Mascarell, per acollir el Museu Internacional de l'Arquitectura Catalana, un dels pols de l'anomenada ¡°muntanya dels museus¡± que defensava l'alcalde Xavier Trias i que la crisi econ¨°mica i el seu relleu a l'alcaldia per Ada Colau, el juny del 2015, van sepultar en un calaix.

El 2017, quan l'¨¤rea de cultura de Barcelona estava en mans del PSC, el regidor Jaume Collboni va anunciar que l'Icub invertiria 2,5 milions per remodelar la meitat del pavell¨®, uns 7.000 metres quadrats, per¨° que l'Ajuntament seguiria gestionant-lo per acollir grans exposicions internacionals del MNAC i d'altres museus de Barcelona, amb la intenci¨® que poguessin organitzar grans mostres. L'altra meitat seguiria sent de Fira Barcelona, que en t¨¦ cedit l'usdefruit fins al 2025. Un acord de quatre anys, renovable quatre anys m¨¦s.

Des del MNAC han continuat reivindicant aquest espai i aix¨ª ho recull el seu Pla estrat¨¨gic 2019-2029, aprovat per totes les administracions que el governen, tot i que de moment el conveni de cessi¨® no s'ha signat.

Tan paradoxal ¨¦s que un virus hagi portat els sensesostre de Barcelona a viure i dormir del carrer a un palau, com que les portes els les hagi obert Fira de Barcelona, la mateixa que organitza cada dos anys Construmat, una de les fires de la construcci¨® m¨¦s important del m¨®n.