La llibertat ¨¦s un fantasma

De principi a fi, el cine de Bu?uel sost¨¦ que la llibertat ¨¦s un fantasma: no som lliures, estem exposats al subconscient que ens deixa en evid¨¨ncia i en pilotes: el que fem i diem no es correspon pas amb el que pensem i desitgem. Ni com a subjectes individuals ni com a subjectes hist¨°rics, com a societats. El pobre home no s¡¯imaginava la pand¨¨mia d¡¯escrits i cursos d¡¯autoajuda difonent la il¡¤lusi¨®, que ja va donar pas a la ultraliberal era thatcheriana, que la llibertat no nom¨¦s es pot materialitzar sin¨® que ¨¦s cosa de cadasc¨². Si t¡¯autoajudes, ¨¦s clar, primer pagant i despr¨¦s intentant-ho. Si fracasses ¨¦s culpa teva. No es t¨¦ amor propi ni car¨¤cter, es t¨¦ autoestima (o no). En la pand¨¨mia individualista del prefix auto- rau el nostre no-res. ?s grotesc, avui m¨¦s que de costum, doncs el mirall del conte ¨¦s un altre.

La pand¨¨mia Covid-19, mirall social i personal d¡¯una nitidesa enlluernadora, no est¨¤ per punyetes. El mirall ¨¦s implacable. En els col¡¤lectius confinats que ¨Cencara¨C podem resistir, ja que els oblidats i encara menys les oblidades no poden ni mirar-se al mirall perqu¨¨ ni aix¨° no tenen, la imatge reflectida constata que la llibertat campa arreu ¨Cgr¨¤cies, mestre¡ª com un fantasma. Amena?ant. El conscient i l¡¯inconscient socials emeten i excreten de tot, en sintonia no pas amb el que creiem sin¨® amb el que som.

Entre l¡¯entreteniment i la barb¨¤rie, el que ara alimenta ¨¦s ballar a casa com si res mentre et graves amb el m¨°bil o llan?ar barbaritats a la xarxa. L¡¯humor negre, recipient ¨°ptim de la cr¨ªtica, desfogament quir¨²rgic de mala bava i suport del riure l¨²cid que salva, queda a mans d¡¯uns pocs dibuixants de premsa, grans cronistes visuals. La majoria, en general, i en el millor dels casos, ens dediquem a l¡¯entreteniment v¨ªric, una pand¨¨mia de bones voluntats que no at¨¦n all¨° sabut del paviment de l¡¯infern. La barb¨¤rie, a l¡¯altre costat del llit, es manifesta per la seva banda en la ¡°policia del balc¨®¡±, aquesta ¡°pand¨¨mia polic¨ªaca¡± f¨ªsica, i sobretot s¡¯exhibeix sense manies al balc¨® digital de Twitter, que, pel que en s¨¦, deixa curt el balc¨® trumpi¨¤.

Despr¨¦s hi ha el pal del paller: la llibertat individual, les llibertats individuals, base de les societats democr¨¤tiques, i el seu control en temps pand¨¨mics d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial i telem¨¤tica, d¡¯algoritmes i decisions que creus que prens tu, les prenen per tu i et prenen a tu, com el subconscient.

Sense vacuna, qu¨¨ cal fer mentrestant? I despr¨¦s, quan n¡¯hi hagi?

Cal reflexionar sobre tot aix¨° i veure-les venir. Puc passar de l¡¯entreteniment pand¨¨mic i de les seves coreografies. Com que no soc ni a Twitter ni a Facebook m¡¯estalvio disgustos, tot i que em crec el que em diu un bon amic, que cal saber el que passa a la xarxa, ja que atendre nom¨¦s els que pensen com tu amaga i redueix el m¨®n. De moment, prefereixo continuar com estic i que els meus amics espele¨°legs de l¡¯inconscient pol¨ªtic col¡¤lectiu m¡¯ho contin. Per¨° cal pensar, almenys una estona; si no cada dia, cada tres. Molts ho necessitem: intentar situar-nos en aquest ins¨°lit, sense soroll, sense els sabres que s¡¯alcen massa en els escrits sobre el moment disponibles.

Bu?uel ¨¦s un interlocutor que no sol fallar. Suggereixo una pel¡¤li que si no teniu a m¨¤ trobareu a Filmin (per pocs diners, si no hi esteu abonats, la podeu llogar i la tindreu disponible tres dies). ?s del 1974 i t¨¦ un d¡¯aquells brillants t¨ªtols bu?uelians que (gaireb¨¦) tots coneixem perqu¨¨ ¨¦s com un refrany, una cosa que no es pot dir millor ni refutar: El fantasma de la llibertat.

Veure¡¯l, en aquestes condicions, confinats a casa sense poder sortir ¨Cun dels grans temes de Bu?uel, vegeu la de l¡¯¨¤ngel exterminador (1962) per no esmentar-ne m¨¦s¡ª rescata els ulls, el cap i el cor del tema que tracta el film i del que necessites tu. Quin humorista, aquest home. Comen?a amb la Guerra del Franc¨¨s i acaba amb un estru? que camina desconcertat en algun sarau parisenc del 68 o similar. Hist¨°ria, gent. Constru?t amb gags i escenes diverses que es van enlla?ant com en somnis, al seu aire, el tema principal ¨¦s: ens creiem les coses perqu¨¨ ens les diuen, no pas les que veiem.

A Bu?uel no li interessa la psicologia dels personatges: prefectes de policia, militars, professors, jutges, franctiradors. I un senyor Foucauld i un doctor Pasolini! Noms de dos autors, sobretot el primer, un indissimulat Foucault, de refer¨¨ncia per a fil¨°sofs de la Covid-19 i del ¡°ja t¡¯ho deia¡±...

El desajust entre di¨¤legs i imatges ¨¦s hilarant. A la manera freda, entomol¨°gica que Bu?uel va assajar en el primer film sonor, Tierra sin pan (1933): si no ens hi fixem b¨¦, estarem (estem) en mans de la manipulaci¨®. Amb la paraula pots fer el que vulguis de les imatges m¨¦s certes. L¡¯¨²nic remei ¨¦s un espectador entrenat a discernir.

Al cap d¡¯anys de manipulaci¨® sense discerniment, l¡¯artista i cr¨ªtica cultural Barbara Kruger ho ha sintetitzat encara millor: veure ja no ¨¦s creure. Arremanguem-nos, o rebrem i rebrem de valent.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.