¡°Un documental no pot ser una acta notarial: li cal valor art¨ªstic¡±

La crisi del coronavirus ha afectat tots els camps de la societat. La suspensi¨® de concerts, d¡¯obres de teatre, d¡¯estrenes de pel¡¤l¨ªcules o de festivals ¨¦s la t¨°nica. Alguns esdeveniments, per¨°, s¨®n l¡¯excepci¨®. ?s el cas del Festival D¡¯A (de cinema d¡¯autor) i del DocsBarcelona, el festival de cinema documental, que en comptes d¡¯ajornar-se mant¨¦ les dates i se celebrar¨¤ online, del 20 a 30 de maig. El seu director i fundador, Joan Gonz¨¤lez (l¡¯Hospitalet de Llobregat, 1955), membre de l¡¯equip inicial de TV3, on va desenvolupar part de la seva carrera al programa 30 minuts, ¨¦s optimista i expectant davant del nou repte.

Pregunta. Va costar prendre la decisi¨® de celebrar el DocsBarcelona tot i la crisi del coronavirus?

Resposta. Ten¨ªem clar que el far¨ªem, el que calia era veure quan i com. Vam decidir fer-lo online perqu¨¨ vam considerar que era la millor manera de protegir els llocs de treball del nostre equip. A m¨¦s, aquest format no ens ve de nou. Aproximadament, un 10% de les pel¡¤l¨ªcules que oferim al festival ja es feien online, amb una mitjana de prop de 8.000 espectadors. Ara ho hem demanat a les productores i a les distribu?dores i pr¨¤cticament hi han accedit totes (tret de les poques que han considerat que les seves pel¡¤l¨ªcules s¡¯han de veure en pantalla gran).

P. I els n¨²meros surten?

R. No els hem fet. L¡¯any 1 de les coses sempre ¨¦s una inc¨°gnita. Tamb¨¦ hem de tenir en compte que ara els documentals estaran subtitulats tamb¨¦ en castell¨¤ i que arribarem a tot l¡¯Estat, per¨° no a l¡¯Am¨¨rica Llatina, per drets d¡¯exhibici¨®. El 2019, el projecte global del festival el van veure 46.369 espectadors. Segur que el canvi ens afectar¨¤ de manera positiva en el futur, no sabem en quina mesura, per¨° ho far¨¤. Caldr¨¤ veure qu¨¨ s¡¯haur¨¤ de potenciar, millorar... En aquest sentit, pot esdevenir una mena de laboratori molt interessant.

P. El cinema ¨¦s dels g¨¨neres menys perjudicats a l¡¯hora de veure¡¯l a casa? El teatre, per exemple, o un concert perden molt m¨¦s...

Fa 20 anys nom¨¦s hi havia franctiradors, no existia un teixit, un ecosistema del documental

R. La transici¨® ¨¦s m¨¦s tranquil¡¤la, en principi. Tamb¨¦ penso que ara ja no parlem de veure cinema a la pantalla de l¡¯ordinador, sin¨® en televisors cada cop m¨¦s grans. Deixa de ser una experi¨¨ncia col¡¤lectiva, passa a ser gaireb¨¦ individual, per¨° ¨¦s diferent al teatre enregistrat, esclar. Igualment, la situaci¨® de crisi ¨¦s evident. Les p¨¨rdues en el sector es calcula que arribaran als 2.500 milions d¡¯euros, i hi ha 300 rodatges aturats a Espanya.

P. El festival va n¨¦ixer fa 23 anys per crear una cultura del documental. No existia? S¡¯ha aconseguit?

R. Qui es va plantejar per qu¨¨ al sud d¡¯Europa, en pa?sos com Espanya, Portugal o Gr¨¨cia, als primers anys noranta, no hi havia aquesta cultura va ser el dan¨¨s Tue Steen M¨¹ller [actual cap de programaci¨® del DocsBarcelona]. Tenia ra¨®. Aqu¨ª hi havia franctiradors, com si digu¨¦ssim, un Jaime Camino o un V¨ªctor Erice. Feien una gran obra i despr¨¦s... el silenci. Fa 20 anys no hi havia un teixit, un ecosistema del documental. Per aix¨° vam comen?ar treballant amb els productors, perqu¨¨ per crear aquesta cultura calia finan?ar-la. La cosa va funcionar perqu¨¨ els productors van emp¨¨nyer i es va despertar el talent. Han passat pel festival documentals que han lluitat pels Oscar, com Balseros (2004), de Carles Bosch, o La casa de mi abuela (2006), d¡¯Ad¨¢n Aliaga, que va guanyar el prestigi¨®s festival d¡¯Amsterdam, l¡¯IDFA. Els ¨²ltims anys hi ha hagut una frenada brutal, per¨° ha estat per la manca de finan?ament que pateix el cinema.

P. S¡¯ha consolidat aquesta cultura?

R. Un exemple il¡¤lustratiu ¨¦s el programa Sense ficci¨®, de TV3. Va comen?ar el 2008 programat a les 12 de la nit. Joan Salvat [el director] deia que era una hora dif¨ªcil, per¨° en realitat era la millor per anar creixent, i aix¨ª va ser, fins que va acabar al primer time. D¡¯altra banda, hi ha un a priori, que est¨¤ clarament superat, i ¨¦s el concepte que un documental ha de ser una cosa complexa. En cap cas. Aix¨° ho hem tingut molt clar al DocsBarcelona: no passem pel¡¤l¨ªcules per al summe sacerdot, saberudes. Hem apostat per una programaci¨® per a tothom que t¨¦ una mirada inquieta, que t¨¦ curiositat. I queda oberta a qui despr¨¦s et diu: ¡°Si ¨¦s com una pel¡¤l¨ªcula!¡±. ?s que ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula! La construcci¨® del p¨²blic ¨¦s obligaci¨® de tota cinematografia.

P. En el documental ¨¦s m¨¦s important la part informativa o l¡¯art¨ªstica?

R. No hi ha una f¨®rmula m¨¤gica. El documental ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula que traspassa la pantalla. No ¨¦s pur entreteniment, toca altres valors. El motor de la creaci¨® ha de ser la implicaci¨® del director. ?s molt dif¨ªcil fer un documental per enc¨¤rrec. El director ha de tenir la necessitat d¡¯explicar una hist¨°ria, per¨°, a la vegada, aquesta hist¨°ria no pot ser una acta notarial, el seu desenvolupament ha de tenir un vessant art¨ªstic. L¡¯any passat, al DocsBarcelona vam veure Aquarela, del rus Victor Kossakovsky, que per a mi ¨¦s l¡¯Stanley Kubrick del documental, un retrat de l¡¯aigua. M¨¦s art¨ªstic que aix¨°...

P. Ara a Catalunya hi ha talent?

R. S¨ª, molt. Ventura Durall, Alba Sotorra, Carles Bosch... ?s gent que ha begut de les fonts del documental, que ¨¦s un ofici diferent del de la ficci¨®, igual que la publicitat n¡¯¨¦s un altre... Nom¨¦s cal que pensem que fa dos anys Netflix va tenir 40 milions d¡¯espectadors de documentals.