Informaci¨® confinada

La primera v¨ªctima d¡¯una guerra ¨¦s la veritat. Per aix¨° la informaci¨® queda tocada de mort. La substitueix la propaganda, ¡°l¡¯art de conv¨¨ncer els altres d¡¯una cosa en la qual no es creu¡±, segons Abba Eban. Sabia del que parlava.

Considerat un dels fundadors de l¡¯Estat d¡¯Israel, va ser membre del servei d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia de l¡¯Ex¨¨rcit Brit¨¤nic durant la Segona Guerra Mundial. Es va fer c¨¤rrec de les relacions del Regne Unit amb la Comunitat Jueva, va assumir la formaci¨® i l¡¯equipament d¡¯una unitat clandestina especialitzada en insurg¨¨ncia i sabotatge, es va enrolar en el Departament d¡¯Informaci¨® de l¡¯Ag¨¨ncia Jueva, per a la qual va ser observador dels debats sobre la q¨¹esti¨® palestina a Nova York, i va passar a ser el primer representant oficial de l¡¯Estat d¡¯Israel davant de l¡¯ONU. Ho va compatibilitzar amb l¡¯ambaixada del seu pa¨ªs als Estats Units. Amb una experi¨¨ncia com aquesta a ning¨² se li escapar¨¤ que va saber narrar els esdeveniments viscuts des de la subjectivitat de la seva mirada, la convicci¨® dels seus ideals i la for?a del seu inter¨¨s. Els documents secrets desclassificats sobre la Guerra dels Sis Dies demostren la seva capacitat ret¨°rica aix¨ª com la seva facilitat tant per a l¡¯¨¨pica com per a l¡¯advert¨¨ncia. Algunes de les seves frases han quedat per a la hist¨°ria i molts dels seus titulars per a l¡¯antologia. Com la seva definici¨® de propaganda, esmentada m¨¦s amunt.

Fa un mes i mig, quan els l¨ªders europeus es van adonar que el coronavirus anava de deb¨° i s¡¯havia convertit en un enemic que calia derrotar, van decretar l¡¯estat de guerra. Verbalment, ¨¦s clar. Buscaven algun referent del passat que els permet¨¦s crear un clima adequat per a una situaci¨® nova tan rellevant com imprevista. Una situaci¨® id¨°nia a l¡¯estat d¡¯alarma. I va ser aix¨ª com el llenguatge b¨¨l¡¤lic va venir a habitar entre nosaltres. No cal insistir-hi. Ja se n¡¯ha dit i escrit prou, tot i que els uniformes i les seves medalles continuen protagonitzant rodes de premsa en les quals predominen els llistats de sancions, els actes d¡¯inc¨ªvics i l¡¯advertiment que on hi hagi un delinq¨¹ent, hi haur¨¤ la policia. Frase textual. A Catalunya es recita la mateixa lletania, nom¨¦s que amb indument¨¤ria civil i intencionalitat partidista.

Des d¡¯un punt de vista ciutad¨¤, no sembla que preocupi excessivament. Al contrari. Una enquesta del diari 20 Minutos situa l¡¯Ex¨¨rcit i els Cossos de Seguretat com les institucions m¨¦s ben valorades en aquesta crisi. La ministra de Defensa s¡¯emporta la medalla d¡¯honor del Govern i segons el CIS gaireb¨¦ el 90% dels espanyols pensa que l¡¯Executiu ha de seguir els passos proposats pels experts. En l¡¯¨¤mbit policial, la contund¨¨ncia de la llei mordassa, encara que no estigu¨¦s prevista per a una emerg¨¨ncia sanit¨¤ria. Sort que en l¡¯¨¤mbit cient¨ªfic les opinions que compten no s¨®n les contundents. No encara.

Seguint els c¨¤nons b¨¨l¡¤lics, tot all¨° susceptible de ser not¨ªcia passa, a m¨¦s, pel filtre de la manipulaci¨®, s¡¯exagera, desorbita i es converteix en arma llanc¨ªvola. En defensa pr¨°pia o com a instrument d¡¯atac. Els comunicats es vesteixen d¡¯informes, les entrevistes semblen justificacions i les rodes de premsa deriven en un conjunt d¡¯evasives que intenten dissimular la manca de respostes concretes a preguntes precises. Si no fos aix¨ª, no caldrien tres quarts d¡¯hora per dibuixar la situaci¨® i una hora i mitja per repetir-la. ?s el que hi acostuma a dedicar el president S¨¢nchez. L¡¯¨²ltim discurs d¡¯Emmanuel Macron, en canvi, pr¨¤cticament no va superar els 20 minuts i el tan lloat del president alemany no en va durar m¨¦s de cinc. Quan se sap qu¨¨ dir, cal poc temps.

Si a aix¨° hi afegim les constants contradiccions p¨²bliques de pol¨ªtics i cient¨ªfics sobre la necessitat o no de dur mascareta, l¡¯exist¨¨ncia i efic¨¤cia dels tests, la prevenci¨® pr¨¨via i posterior a la malaltia i els l¨ªmits del confinament social, aix¨ª com la situaci¨® hospital¨¤ria real, no ens hauria d¡¯estranyar que el 66,7% dels espanyols estigui a favor de restringir i controlar la informaci¨® perqu¨¨ depengui d¡¯una sola font oficial. I aix¨° ara que el 78% de la ciutadania diu que segueix l¡¯actualitat amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia que abans de l¡¯estat d¡¯alarma. Ho revela un altre treball, en aquest cas de la Facultat de Comunicaci¨® de la Universitat Ramon Llull, en el qual el 44,6% lamenta que la cobertura del coronavirus sigui sensacionalista i generi alarma social. Tamb¨¦ parla de la ideologia com un condicionant informatiu. Aqu¨ª les mirades es podrien desviar cap a alguns membres del Govern de la Generalitat que han perdut el pudor per exhibir descaradament l¡¯atac com a millor defensa. No s¡¯entendria aix¨ª si les gestions pr¨°pies no s¡¯haguessin saldat amb l¡¯estrepit¨®s frac¨¤s de les resid¨¨ncies geri¨¤triques ahir i de discapacitats avui.

Conclusi¨®: hem passat a ser la primera generaci¨® desinformada per exc¨¦s d¡¯informaci¨®. I propaganda.