La desaparici¨® dels cossos

Diu Richard Sennett que ¡°les estructures del poder exploten les crisis, les utilitzen per legitimar un control ampliat¡±. I ¨¦s evident que el p¨¤nic ¨¦s un aliat essencial d¡¯aquestes in¨¨rcies invasives. Per qu¨¨, a gaireb¨¦ tot el m¨®n, la ciutadania ha acceptat sense replicar una restricci¨® brutal de llibertats b¨¤siques? ?s una pregunta que no em cansar¨¦ de repetir per m¨¦s que pugui semblar un exercici d¡¯insensibilitat o fins i tot una provocaci¨®. No podem deixar que caigui en l¡¯oblit perqu¨¨ en aix¨° hi ha el germen del que ser¨¤ l¡¯endem¨¤.

Ja fa sis anys, en un article a La Maleta de Portbou (¡°?Contempor¨¢neos de qui¨¦n?¡±), Santiago Alba Rico recordava que, a l¡¯Angelus Novus benjamini¨¤, ¡°absorbits pel futur v¨¨iem com el passat s¡¯omplia de runa i ru?nes¡±. I afegia: ¡°Ara el futur ve cap a nosaltres carregat de runa i ru?nes pr¨¨viament manufacturades, que hi estan allotjades des del principi dels temps i, com una cadena de muntatge avariada, ens va portant els seus avortaments¡±. El final d¡¯aquest trajecte ha estat la brutal irrupci¨® d¡¯un virus ¨Cuna mutaci¨® m¨¦s en aquesta immensa fam¨ªlia d¡¯acompanyants eterns de la vida animal sobre la terra¨C que ha provocat la decisi¨® en cadena d¡¯aturar de cop i del tot la vida social.

L¡¯aparici¨® d¡¯animals aliens a la vida urbana als nostres carrers deserts i els primers indicis d¡¯ocupaci¨® d¡¯espais per part de les plantes, que desafien el control de la jardineria, s¨®n una interpel¡¤laci¨® que ens envia la natura, que no perd cap escletxa per colar-se. I ara qu¨¨? La capacitat de l¡¯esp¨¨cie humana d¡¯acomodar-se a qualsevol circumst¨¤ncia ¨Cfactor de resist¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ de fragilitat¨C pot fer les limitacions suportables, assumint amb normalitat la prolongaci¨® de limitacions de drets que nom¨¦s es justifiquen per la seva excepcionalitat.

¡®Dist¨¤ncia social¡¯ ¨¦s una contradicci¨® en els termes: all¨° social no es construeix en la dist¨¤ncia sin¨® en la proximitat

Deia Raymond Queneau al seu Tractat de les virtuts democr¨¤tiques que una societat determinada l¡¯accepten amb naturalitat ¡°els que se¡¯n beneficien¡±, ¡°els que no pateixen gaire¡±, ¡°aquells a qui els agrada patir¡± i ¡°els que tenen altres coses per fer¡±. S¨®n les molt extenses bases de la servitud volunt¨¤ria. Del nombre de ciutadans que sumin aquestes quatre figures dep¨¨n l¡¯estabilitat d¡¯una situaci¨® social determinada. Un voldria creure que la suma no surt en la societat confinada i que la majoria estan desitjant sortir corrents. Per¨° no ¨¦s evident. Sorpr¨¨n la naturalitat amb qu¨¨ la gent dona per descomptat que les restriccions van per llarg. ¡°El m¨®n ha canviat i potser mai m¨¦s encaixem la m¨¤ o ens fem petons amb les persones que ens trobem¡±, he sentit dir sovint aquests dies. I el to revelava sempre una orgullosa resignaci¨®. ?s ¡°la dist¨¤ncia social¡± convertida en paraula m¨¤gica. Dist¨¤ncia social ¨¦s una contradicci¨® en els termes: all¨° social no es construeix en la dist¨¤ncia sin¨® en la proximitat. El confinament com a assaig de la desaparici¨® dels cossos en favor dels robots i altres pr¨°tesis tecnol¨°giques? Precisament s¨®n les xifres de morts invisibles (cossos que marxen sense comiat) la for?a massiva de contenci¨®.

Quan l¡¯Estat es posa a donar ordres ¡°pel nostre b¨¦¡± i ho fa, a m¨¦s, refor?at per una abusiva utilitzaci¨® de la legitimitat cient¨ªfica fa por. Ni tan sols ens queda la llibertat de decidir sobre el nostre propi b¨¦? ?s m¨¦s, sembla que en el postconfinament la capacitat de decidir per un mateix ser¨¤ decretada selectiva, excloent determinats sectors socials, comen?ant per la gent gran, per descomptat. I, malgrat tot, caldr¨¤ refer cam¨ª i no n¡¯hi ha prou amb c¨¤lculs sanitaris i econ¨°mics, cal comptar amb aquesta estranya cosa que anomenem llibertat i que ¨¦s essencial perqu¨¨ puguem escriure el nostre dest¨ª. Molta gent ha mort lluitant per aconseguir-la.

Ara que el futur ens ha caigut a sobre queden dos camins: que, en la seq¨¹¨¨ncia de la por i el p¨¤nic, les in¨¨rcies autorit¨¤ries es despleguin i la democr¨¤cia hagi marxat sense que ning¨² s¨¤piga com ha passat; o que es retorni la responsabilitat a la ciutadania i les democr¨¤cies recuperin impuls per reconstruir les destrosses generades per l¡¯accelerat i su?cida present continu en qu¨¨ vivim. Des de la caiguda del mur de Berl¨ªn han proliferat els murs per impedir entrades no desitjades i refor?ar les dist¨¤ncies entre el benestar i la pobresa. Al final hem acabat tots tancats a casa. I no ¨¦s una novel¡¤la.