L¡¯educaci¨® postconfinament

Aix¨ª com la resposta del personal sanitari en el front extern de la lluita contra el virus ha generat un gran corrent d¡¯agra?ment, en el front intern la crisi ha posat en entredit el paper dels professionals de l¡¯educaci¨®. L¡¯agre debat d¡¯aquests dies a les xarxes sobre la conveni¨¨ncia d¡¯aprofitar l¡¯estiu per fer classe ¨¦s nom¨¦s la punta de l¡¯iceberg d¡¯un canvi en aquest ¨¤mbit que s¡¯albira profund i en qu¨¨ les fam¨ªlies jugaran un paper determinant.

Sense ser-ne del tot conscient, la humanitat realitza aquests dies l¡¯experiment sobre educaci¨® i tecnologia de m¨¦s envergadura de la hist¨°ria. Segons la Unesco, en aquesta experi¨¨ncia sobrevinguda hi participen tres de cada quatre nens al m¨®n, 1,4 bilions d¡¯alumnes i m¨¦s de 60 milions de mestres. Qualsevol que pensi que al setembre els centres reprendran el fil on el van deixar abans de confinar-se tindr¨¤ una profunda decepci¨®. Aquella escola va quedar sentenciada la tarda que la van tancar.

Ara, en aquest experiment massiu improvisat es gesta la transici¨® cap a un nou model que tindr¨¤ velocitats d¡¯implementaci¨® diferents i que dependr¨¤ no nom¨¦s de l¡¯acc¨¦s de l¡¯alumnat a un ordinador, sin¨® sobretot de les capacitats dels mestres. Segons un informe recent de l¡¯OCDE, menys de la meitat dels alumnes espanyols estudien en centres en qu¨¨ els seus professionals tenen la preparaci¨® t¨¨cnica i pedag¨°gica adient per integrar aparells digitals en l¡¯ensenyament.

A les escoles catalanes amb tecnologia integrada en el seu dia a dia, amb ajustos, el curs ha continuat en la nova normalitat. A la resta, que s¨®n majoria, la resposta ha variat segons les direccions i les plantilles, algunes amb perfils molt dispars. Alguns centres, amb empenta i capacitat, han vist tamb¨¦ com les directrius pol¨ªtiques frenaven iniciatives per no fer (m¨¦s) evidents les desigualtats socials, entre centres i entre alumnes. Les limitacions tecnol¨°giques d¡¯un nombre notable de fam¨ªlies han frenat la posada en marxa de l¡¯escola digital per mirar de resoldre aquestes situacions abans, tot i que per a moltes d¡¯aquestes fam¨ªlies la problem¨¤tica no rau en la manca d¡¯ordinador.

Les escoles s¨®n un element central en la cohesi¨® social d¡¯un pa¨ªs. Als segments desafavorits els serveixen crossa en q¨¹estions c¨ªviques o nutricionals, que els s¨®n m¨¦s rellevants que el vessant acad¨¨mic. A la classe mitjana, sobretot, que l¡¯escola tingui ¨¨xit en aquesta funci¨® li interessa perqu¨¨ si la cohesi¨® pateix en ser¨¤ la principal perjudicada per les conseq¨¹¨¨ncies que se'n derivin. Durant el confinament, per¨°, moltes fam¨ªlies d¡¯aquest segment s¡¯han sentit desemparades i, sense entendre per qu¨¨ l¡¯escola no acabava d¡¯arrancar, han tirat pel dret i han socialitzat materials, sobretot en nivells d¡¯infantil i prim¨¤ria, o b¨¦ han comprat quaderns perqu¨¨ els infants no perdessin la rutina.

Aquestes fam¨ªlies s¨®n conscients que l¡¯¨¤mbit professional ¨¦s cada vegada m¨¦s competitiu i que als seus fills els caldr¨¤ una bona educaci¨® tan sols per mantenir l¡¯estatus de proced¨¨ncia. Aquest ¨¦s, precisament, el factor clau d¡¯aquest experiment educatiu que vivim. Si fins ara un bon nombre de fam¨ªlies vivien despreocupades per l¡¯escola, el confinament les ha apropat a la seva maquin¨¤ria. I moltes ¡ªd¡¯aqu¨ª venen els debats¡ª han quedat intranquil¡¤les. Aquest neguit s¡¯ha afegit al d¡¯un horitz¨® laboral molt incert. El fet d¡¯organitzar una educaci¨® sui generis a casa durant els llimbs escolars les ha dut a preguntar-se si la transmissi¨® de coneixements no se subordina en exc¨¦s a la missi¨® cohesionadora de l¡¯escola ¡ªbo i donant-hi suport¡ª i a q¨¹estionar-se la pr¨°pia implicaci¨® en l¡¯educaci¨® dels fills.

Aix¨° tindr¨¤ una primera derivada. Les fam¨ªlies no sortiran del confinament amb una consci¨¨ncia col¡¤lectiva m¨¦s gran, per¨° s¨ª sent m¨¦s exigents a tots els nivells. D¡¯entrada, algunes s¡¯interessaran per traslladar els fills a centres que hagin donat una resposta educativa m¨¦s solvent al confinament, en prevenci¨® del futur. A causa de la log¨ªstica o el cost, moltes hauran de romandre als mateixos centres. La por, per¨°, que als seus fills els manquin les eines suficients per fer front a futures crisis els far¨¤ m¨¦s amatents al seu desenvolupament educatiu. Als centres concertats aix¨° encara ser¨¤ m¨¦s evident. En l¡¯educaci¨® postconfinament all¨¤ on el corporativisme, les direccions de les escoles i les administracions responsables es resisteixin als canvis, ser¨¤ aquesta nova classe mitjana exigent qui empenyer¨¤ a la renovaci¨® educativa en clau digital i als molts canvis que l¡¯escola fa anys que t¨¦ pendents.