Art i ind¨²stria del sexe en temps de coronavirus

¡°En temps de guerra en la ind¨²stria del sexe es treballa molt m¨¦s, per¨° aix¨° ¨¦s una pand¨¨mia. Tots tenen por, els empresaris dels clubs, les prostitutes, els clients. L'aturada ha estat general¡±. Ho explica Linda Porn, artista visual, performer, cap de fam¨ªlia, mare i tamb¨¦ treballadora del sexe. L'artista, que des de fa anys compagina la feina en la ind¨²stria del sexe amb la seva activitat creativa en el marc de la postpornografia i l'activisme antiracista i anticolonial, ha decidit aprofitar la crisi sanit¨¤ria per compartir els seus coneixements i ajudar moltes persones que d'un dia per l'altre s'han trobat sense el seu mitj¨¤ de subsist¨¨ncia.

¡°Aquest govern autoproclamat feminista no ens reconeix com a treballadores, no existeix relaci¨® laboral amb els empresaris dels clubs i no podem accedir a una ajuda de l'Estat¡±, explica, i posa com a exemple un dels clubs m¨¦s grans de Europa, el Paradise de la Jonquera, que ha sol¡¤licitat un ERTO per a 69 treballadors, cap sexual, ¨¦s a dir, cap dels que generen el capital. ¡°El teletreball sexual es desenvolupa des de fa anys amb les webcams, per¨° ¨²ltimament han sorgit plataformes perqu¨¨ les treballadores sexuals puguin penjar els seus continguts sense haver d'esperar el contracte d'una productora, que nom¨¦s admet perfils blancs, joves, prims i normatius¡±, explica Linda Porn, que ja ha organitzat dues xerrades a trav¨¦s de Zoom, juntament amb Anneke Necro i Paul Purple, i ja est¨¤ treballant en noves dates. A m¨¦s, han redactat una ¡°putiguia¡± on comparteixen els seus sabers sobre com gestionar el teletreball sexual tant des d'una perspectiva pr¨¤ctica i operativa (plataformes, f¨®rmules de cobrament, seguretat¡­) com psicol¨°gica (com gestionar tanta exposici¨®, com protegir la teva fam¨ªlia de l'estigma i la vergonya).

No ¨¦s un secret que la gran majoria d'artistes no arriba a viure de la seva feina i menys quan ha de mantenir una fam¨ªlia i ajudar la seva gent al seu pa¨ªs d'origen, M¨¨xic en el cas de Linda Porn. Ella ho va tenir clar des de jove, quan va comen?ar a estudiar i treballar al Teatro Campesino Ind¨ªgena de M¨¨xic. ¡°La meva mare era soltera i no hi havia manera que em pogu¨¦s pagar la universitat i els meus estudis de teatre, aix¨ª que vaig comen?ar a treballar en un table dance i em vaig adonar que treballant en la ind¨²stria del sexe em podria independitzar i tenir la vida que volia¡±, explica.

Aix¨ª comen?a una hist¨°ria de lluita i creaci¨® que l'ha portat a pujar a l'escenari de teatres alternatius i importants museus d'Europa i els Estats Units, incloent-hi el MoMA de Nova York. ¡°Vaig arribar a Espanya a la recerca del somni colonial europeu, directament per treballar en la ind¨²stria del sexe, cosa que em permetia desenvolupar els meus projectes relacionats amb la meva vida¡±, explica Linda Porn, les obres de la qual barregen l'her¨¨ncia cultural mexicana, l'activisme antiracista i anticolonial, la migraci¨® i la lluita en contra de la discriminaci¨®. ¡°L'art em va servir per sortir de l'armari. L'est¨¨tica postpornogr¨¤fica ¨¦s molt potent i m'ha perm¨¨s parlar de l'estigma de la prostituci¨®, les estrat¨¨gies de control de les dones i la hipocresia que ho envolta tot¡±, indica.

Aix¨ª van sorgir obres de gran poder visual i conceptual, com el v¨ªdeo Puta mestiza, que es va poder veure a l'exposici¨® Feminismes! del CCCB, una den¨²ncia de l'explotaci¨® de les dones del sud global i el frac¨¤s de la Llei d'Estrangeria o l'obra de teatre Oluz amb la companyia murciana Los Menos, en la qual participa tamb¨¦ la filla de l'artista, que en un mon¨°leg colpidor interpreta el personatge de la seva mare de nena. Entre els perills que ha de superar una mare soltera que viu de la ind¨²stria del sexe, probablement el pitjor ¨¦s la por que et treguin els fills, que en aquest temps de pand¨¨mia es multiplica. Aquesta problem¨¤tica es posa de manifest en l'obra La Llorona, que forma part d'una s¨¨rie en la qual Porn revisa els mites femenins mexicans. ¡°La criminalitzaci¨® de les mares prostitutes serveix per castigar les dones per¨° tamb¨¦ per alinear-les a models de feminitat euroc¨¨ntrics, capitalistes, patriarcals i colonials, aix¨ª com suspendre la transmissi¨® de valors diferents¡±, conclou.