Aix¨° de la cultura, aix¨° del llibre

La cultura ¨¦s de franc per¨° no ho ¨¦s la feina de qui la fa ni de qui la presenta al p¨²blic. Si grans coses de la cultura en aquest confinament semblen gratis gr¨¤cies a la difusi¨® digital p¨²blica per la generositat d¡¯uns i altres, rumiem-hi una mica. La cultura ¨¦s de franc perqu¨¨ no es desgasta com un vestit ni es podreix com una fruita sense menjar. El que t¡¯aporta una pel¡¤l¨ªcula, una can?¨®, un concert, un llibre, una dansa, una representaci¨® teatral, el circ, un v¨ªdeo, un quadre o una expo, qualsevol d¡¯aquestes coses es queda amb tu, ¨¦s gratis i ho ¨¦s per sempre. No necessiten manteniment material, nom¨¦s que les portis amb tu i hi parlis, manteniment de l¡¯esperit. Per¨° la feina dels qui ho han fet possible i ho estan fent en aquests moments, els treballadors culturals, s¨ª que t¨¦ valor i preu. Ho recordarem ara mateix ¨Cgoverns, institucions, mecenes si n¡¯hi ha¡ª i, sobretot, ho recordarem quan retornem a la vida p¨²blica, sigui en la forma que sigui?

Dia digital del llibre, dia fantasmal del llibre. Aquests dies-mirall de reclusi¨® fan fins i tot rumiar. Davant del desastre per a tota la cadena d¡¯elaboraci¨® d¡¯un llibre i en particular per a les baules m¨¦s febles ¨Cautors, correctors, traductors; editorials independents; llibreries tan especialment¡ª m¡¯he trobat pensant en una certa veritat: els del gremi comprem poc. Amb perm¨ªs de les excepcions, que n¡¯hi ha, ho sabem: les editorials ens acostumen a abastir. Una proposta: si cada escriptor, cada periodista literari, cada cr¨ªtic ¨ªdem compra almenys un llibre cada setmana, encara millor si en s¨®n dos, no es resoldria la cat¨¤strofe per¨° seria alguna cosa en els comptes d¡¯uns i altres. M¡¯he posat les piles. Tot i les bra?ades de t¨ªtols que tinc per llegir, que aquests dies m¨¦s aviat rellegeixo i que no acostumo a comprar justament en les setmanes del Sant Jordi, he encarregat llibres.

Com que la cosa ¨¦s digital, consulto els webs de les editorials sense pensar en les novetats que marcialment imposaven la seva marxa medi¨¤tica abans del C. Aix¨° est¨¤ b¨¦, la veritat. He encarregat els llibres ¨Ca llibreries¨C que tenia ullats i que recollir¨¦ quan es pugui. Com ser¨¤ el retorn de les llibreries, sigui quan sigui? Amb les novetats ara confinades als magatzems de l¡¯editorial i del distribu?dor anant al galop a ocupar prestatgeries i aparadors f¨ªsics i medi¨¤tics? Hi ha alg¨² que ho estigui pensant, preparant, canviant la cosa ara que tothom diu que el que vindr¨¤ no ser¨¤ igual que abans?

Una altra cosa que fins i tot he preguntat una mica arreu: No existeixen els mecenes per al llibre, sent com ¨¦s una de les estructures centrals d¡¯una societat? A Barcelona estan sorgint mecenes de llibreries, i cal donar-los les gr¨¤cies, per¨° penso m¨¦s en un mecenatge de conjunt. L¡¯abs¨¨ncia d¡¯una llei, qu¨¨ dic, el rebuig pol¨ªtic absolut a plantejar una llei de mecenatge, ¨¦s evident que no hi ajuda. Tot i aix¨ª, ho continuo preguntant. No existeixen mecenes? Mecenes in¨¨dits, fortunes que potser no ho han considerat fins ara o se n¡¯han desanimat. Estem en una emerg¨¨ncia colossal. Pot ser que ning¨² escolti, per¨° continuo. Mecenes, sortiu de l¡¯armari.

Aquests dies llegeixes que els pactes del 77 van servir ¨Centre altres coses que alguns articulistes consideren m¨¦s importants¨C per despenalitzar l¡¯adulteri i legalitzar la p¨ªndola. Mira que b¨¦, com si als pactants se¡¯ls hagu¨¦s acudit a ells solets (s¨ª, tots del g¨¨nere mascul¨ª). Per¨°, b¨¦, deixem de banda per un instant les diguem-ne conveni¨¨ncies hist¨°riques i, davant de coses culturals ara ¡°menys importants¡± que totes les altres certament tan greus, diguem-ho aix¨ª: Mecenes, si sortiu de l¡¯armari i us poseu a insuflar al¨¨ al m¨®n del llibre ara, despr¨¦s, quan sigui, en els pactes que sigui, aconseguireu la llei del mecenatge que sens dubte haureu merescut. Abans es deia all¨° de ¡°Par¨ªs s¡¯ho val, una missa¡±, per¨° ara, amb la seva simb¨°lica catedral calcinada de futur encara m¨¦s dubt¨®s avui, deixem-ho aix¨ª: cal donar un cop de m¨¤, mecenes.

M¨¦s que res perqu¨¨ les institucions miren cap a una altra banda i la cosa els costa, fins i tot quan reaccionen. Com si no an¨¦s amb elles, com si no fossin p¨²bliques tantes xarxes culturals, com si la creaci¨® fos un caprici de rics i ni ho som ni ho serem. Malament. La cultura ¨¦s una de les estructures d¡¯una societat. Mireu com ho han plantejat la cancellera Merkel i la seva ministra de Cultura. Si creiem que ho han fet aix¨ª perqu¨¨ el seu pa¨ªs ¨¦s ric, no hi ha res a fer. M¨¦s aviat ¨¦s a l¡¯inrev¨¦s. Pot ser que la pregunta llavors sigui una altra: som una societat?

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural