Docents que eduquen i ajuden

Lucas Pardo no ¨¦s un professor d'ESO qualsevol. El fet de treballar amb alumnes amb pocs recursos en un institut d'un barri humil de Barcelona el porta no nom¨¦s a preocupar-se de la mat¨¨ria que ha d'impartir, sin¨® tamb¨¦ d'animar i aconsellar els seus alumnes i, en el context de confinament, assegurar-se que es troben b¨¦ i tenen el m¨ªnim indispensable per viure.

A l'institut escola Trinitat Nova de Barcelona, on treballa Pardo, els alumnes no tenen una vida acomodada. Dels 535 estudiants, 400 s¨®n beneficiaris d'una beca menjador. Provenen de fam¨ªlies amb pocs recursos: molts s¨®n immigrants nouvinguts, amb dificultats per arribar a final de mes o amb nom¨¦s un dels progenitors i amb poc coneixement de la llengua. Amb l'inici del confinament, pensant que serien nom¨¦s 15 dies, els professors van enviar poques tasques. Per¨° van comen?ar de seguida a trucar-los un per un per saber com estaven. ¡°S¨®n nerviosos i estar a casa sense cremar energia se'ls fa dif¨ªcil¡±, opina Pardo.

Amb les trucades, es va trobar un ventall de situacions. Pares que treballen tot el dia fora, i uns fills sense rutines: ¡°Tenim alumnes que es lleven a la una del migdia i se'n van a dormir a les sis del mat¨ª¡±. Alumnes que s'han d'espavilar sols perqu¨¨ els pares estan malalts per coronavirus, fins i tot hospitalitzats: ¡°S¨®n grans, per¨° els diem que si la situaci¨® es complica ens ho diguin per avisar els serveis socials¡±. I casos en qu¨¨ els pares s'han quedat sense feina, per¨° no poden accedir a ajudes perqu¨¨ no tenen papers ni contracte.

?s la situaci¨® d'un dels alumnes de Pardo, que viu amb una germana petita i la seva mare. Ella treballava en la neteja dom¨¨stica, per¨° va perdre la feina amb la pand¨¨mia. No tenia ni contracte ni papers i es va quedar sense ingressos. Va aconseguir una ajuda de l'Ajuntament de Barcelona, ¡°per¨° els arribava en quatre o cinc dies. Si tens la nevera buida no pots esperar tant¡±. Pardo va parlar amb una altra de les tutores de l'alumne i van pensar a fer una compra en l¨ªnia i portar-la a casa de la fam¨ªlia. Al final van acordar amb la direcci¨® del centre que l'escola els pagava 100 euros en met¨¤l¡¤lic per sobreviure aquests dies. ¡°L'hi vaig portar jo en persona. La mare estava molt agra?da, per¨° va ser inc¨°mode perqu¨¨ l'alumne em va veure i sabia per qu¨¨ hi havia anat. M¨¦s tard li vaig enviar un missatge per WhatsApp explicant-li que no s'havia de sentir malament i que havia de treure forces per tirar endavant i seguir amb els estudis¡±, recorda el docent.

Amb panorames com aquest, a Pardo li sembla trivial la pol¨¨mica sobre la bretxa digital. ¡°El primer ¨¦s cobrir les necessitats b¨¤siques i preguntar-los com estan, i despr¨¦s els parles de temes pedag¨°gics. Als alumnes els demanem m¨¦s o menys segons les seves possibilitats, per¨° sense pressionar-los perqu¨¨ si no, desconnecten¡±.

Pardo admet que als centres anomenats de m¨¤xima complexitat (per l'alta concentraci¨® d'alumnes vulnerables) l'ensenyament, ent¨¨s com la transmissi¨® de coneixements, ¡°no ¨¦s important¡±. ¡°L'important ¨¦s l'acompanyament emocional, recordar-los que s¨®n capa?os¡±. I assumeix que, a m¨¦s de professors, fan d'assessors. El docent presumeix de treballar amb un equip ¡°unit i lliurat¡±, per¨° se senten ¡°desemparats¡± per part del Departament d'Educaci¨®. ¡°Juguen amb la nostra vocaci¨® i amb la nostra feina a primera l¨ªnia¡±, critica.

El professor assegura que el coronavirus ¡°s¨ª que ent¨¦n¡± de classe social i fa refer¨¨ncia a les dades publicades per l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona (ASPB), que revelen que la malaltia est¨¤ castigant m¨¦s els barris m¨¦s humils. ¡°No ¨¦s el mateix viure en un pis o una casa gran, on et pots a?llar, que viure en un pis petit o compartit amb altres fam¨ªlies¡±. En aquest sentit, recorda que hi ha qui viu el confinament d'una manera molt diferent de la que normalment es veu a la televisi¨®, i alguns dels seus alumnes ¡°viuen en pisos petits o dormen en habitacions amb tres o quatre germans, sense llum natural¡­¡±.