Joan Margarit, un Cervantes en quarantena

¡°M'he passat la vida sospirant perqu¨¨ em confinessin per escriure tranquil i mira ara¡±. Joan Margarit, que el mes que ve fa 82 anys, riu obertament a l'altra banda del tel¨¨fon, a casa seva, a Sant Just Desvern (Baix Llobregat). Aquest dijous hauria de ser a la Universitat d'Alcal¨¢ de Henares (Madrid) per recollir el premi Cervantes de mans del rei Felip VI, per¨° l'estat d'alarma ha obligat a ajornar sense data la cerim¨°nia. ¡°?s un ajornament¡±, diu. ¡°Es far¨¤ abans de l'estiu? Despr¨¦s? No ho s¨¦. I tampoc t¨¦ gaire import¨¤ncia. Ara hi ha coses m¨¦s urgents en les quals cap pensar que no pas a lliurar un Cervantes. En els hospitals, per exemple¡±. Margarit continua escrivint versos, per¨° encara no s'havia assegut a preparar el discurs: ¡°Els que em coneixen saben que no soc de discursos. Soc m¨¦s de llegir poemes¡±. De llegir-los i de caminar mentre els llegeix. ?s el que va fer la tarda del 22 de novembre a Madrid durant el lliurament del Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, el m¨¦s important del g¨¨nere.

Al fastu¨®s sal¨® de columnes del Palau Reial, sota la mirada de Sofia i del Carles V de Leone Leoni, el poeta de Sana¨¹ja va llegir un full per donar les gr¨¤cies i reflexionar sobre els seus dos oficis: l'arquitectura i la poesia. ¡°La poesia i la m¨²sica¡±, va dir, ¡°s¨®n potser les principals eines de consol que t¨¦ l'¨¦sser hum¨¤ en la seva solitud, aquesta solitud a la qual est¨¤ sempre abocat encara que tingui, en una primera l¨ªnia de defensa, els seus ¨¦ssers estimats m¨¦s propers, el primer cintur¨® dels afectes¡±. Despr¨¦s va pronunciar una frase que agafa un nou sentit en temps de confinament: ¡°La seguretat de la casa no est¨¤ tan lluny de la seguretat de l'¨¤nima¡±. La resta de la seva intervenci¨® va consistir a recitar vuit poemes, ja lluny del faristol, passejant davant dels convidats. L'operaci¨® seria m¨¦s complicada des del p¨²lpit del paranimf de la Universitat d'Alcal¨¢, per¨° ell dona per fet que llegir¨¤ poemes.

Diu que no ¨¦s amic de les teories, per¨° acaba de publicar Po¨¨tica (Emp¨²ries en catal¨¤, Arpa en castell¨¤), un volum que recull els seus assajos sobre literatura, i Noves cartes a un jove poeta, una s¨¨rie de consells pr¨¤ctics ¡ªamb t¨ªtol homenatge a Rilke¡ª sobre la inspiraci¨®, la lectura o el paper de la tradici¨®. Precisament, una tradici¨® no escrita fa que tots els premiats amb el guard¨® m¨¦s important de les lletres en castell¨¤ dediquin unes paraules a Miguel de Cervantes. El protagonista d'aquest any hi insisteix: tornar¨¤ a preocupar-se pel tema quan quedi una setmana per al veritable dia D. Mentrestant, remet a "Segle d'Or", un poema del seu ¨²ltim llibre, Un sorprenent hivern (2017): ¡°Aqu¨ª explico com la Guerra Civil ¡ªvaig n¨¦ixer el 1938¡ª va destruir per a mi una s¨¨rie d'autors que em van ser imposats per professors terribles. Penso en Quevedo, en G¨®ngora. Fins i tot en Cervantes¡±. ¡°El Quixot era part d'haver perdut la guerra¡±, llegim. Margarit glossa: ¡°Pot sonar terrible i no dic que G¨®ngora i Cervantes siguin mals poetes¡­ tot i que Cervantes on ¨¦s bo de veritat ¨¦s en prosa. El que vull dir ¨¦s que la relaci¨® amb un escriptor te la imposa la vida, no la literatura. I molt menys la hist¨°ria de la literatura¡±.

Si s'hagu¨¦s fet la cerim¨°nia d'Alcal¨¢, Joan Margarit s'hauria perdut una cita a la qual ha estat fidel durant anys en el dia de Sant Jordi: signar al pati de la llibreria barcelonina La Central. ¡°Nom¨¦s una hora a la tarda, eh. Que ja tinc una edat¡±, matisa. ¡°El que volia alguna cosa de mi, em trobava all¨¤¡±. A m¨¦s del llibre d'assajos, aquest any tenies dues novetats: un volum de butxaca amb tots els seus poemaris entre el 1975 i el 2017 i l'antologia Sense el dolor no haur¨ªem estimat / Sin el dolor no habr¨ªamos amado (Proa/Visor).

Aquest 23 d'abril ser¨¤ un dia estrany per al primer guanyador del Cervantes que escriu indistintament en catal¨¤ i en castell¨¤. Estrany, per¨° no tranquil. ¡°Fins i tot m'han volgut fer doctor honoris causa!¡±, riu. Ning¨² s'ha oblidat d'ell. El Ministeri de Cultura ha promogut un homenatge en v¨ªdeo en el qual diverses personalitats parlen del ¡°seu¡± Joan Margarit, i la Universitat d'Alcal¨¢ dedica una tert¨²lia virtual a les seves mem¨°ries: Per tenir casa cal guanyar la guerra. A m¨¦s, la setmana passada l'Institut Cervantes va engegar a les seves xarxes socials una campanya de suport als llibreters en la qual ¨Cde Joaqu¨ªn Sabina a Maribel Verd¨², passant per Rozal¨¦n, Manuel Rivas o Juan Villoro¨C escriptors, m¨²sics, editors i cineastes parlen de la seva experi¨¨ncia com a lectors partint d'un vers de Margarit: ¡°La llibertat ¨¦s una llibreria¡±.