Informaci¨® i programes amagats a TV3

TV3 va parlar tot el dia d¡¯aquest Sant Jordi de llibres i roses. Amb alguna troballa, vistes les condicions, com la tert¨²lia virtual d¡¯escriptors a Planta baixa recordant el tradicional esmorzar que no s¡¯ha pogut fer. Per¨° el programa m¨¦s dedicat a llibres el va comen?ar a les 00.27 i ens va deixar anar a dos quarts de dues tocats.... Es tractava d¡¯una edici¨® especial de Tot el temps del m¨®n, un episodi gravat ara, en ple confinament, d¡¯un espai d¡¯Anna Guitart que ha de tornar. Es va parlar sobre la inquietant aventura de llegir, sobre els premis i la subsist¨¨ncia dels autors en catal¨¤, sobre el debut literari, etc. Un horari assass¨ª. ?s clar que potser ¨¦s una decisi¨® presa en funci¨® dels resultats de la tercera onada d¡¯un bar¨°metre encarregat per TV3 i Catalunya R¨¤dio on s¡¯afirma que quasi el 70% dels enquestats no tenia pensat comprar ni llibres ni roses el 23 d¡¯abril.

Un bar¨°metre que va ser ¨¤mpliament dif¨®s en vig¨ªlies de Sant Jordi amb un notable desplegament gr¨¤fic. Un altre resultat d¡¯aquest bar¨°metre: la meitat de catalans suspenen la gesti¨® del Govern espanyol de la crisi de la covid-19, que treu una nota mitjana del 4,1. Aquesta dada va tenir un brillant tractament als programes on se¡¯n va parlar. Curiosament, el Telenot¨ªcies migdia del 21, que tamb¨¦ va reproduir la dada, va donar oralment, sense infografia, un altre resultat del mateix bar¨°metre: solament un de cada tres catalans creu que la Generalitat ¨¦s l¡¯administraci¨® que fa una millor gesti¨® de la crisi. Perqu¨¨ aquesta discreci¨® gr¨¤fica? Semblaria que volien amagar la dada. He estat incapa? de localitzar-la en cap informaci¨® de la Corporaci¨® a internet sobre el bar¨°metre. A la primera onada, el 7 d¡¯abril, dos ter?os dels catalans donaven un aprovat al Govern. Suspenien el Govern espanyol i la Uni¨® Europea.

El programa que, en un dia tan assenyalat, va passar al davant de Tot el temps del m¨®n va ser una s¨¨rie de la televisi¨® valenciana, La forastera, de la qual van emetre el segon episodi. Es tracta d¡¯una com¨¨dia que vol fer broma dels t¨°pics sobre valencians i catalans. Per¨° ho fa amb una enorme indulg¨¨ncia, no volent deixar cap nafra. Les brometes sobre els catalans s¨®n sobre les seves presses independentistes, sobre la seva especialitat en la lletra menuda (¡°la pela ¨¦s la pela¡±) o per qu¨¨ diuen Pa¨ªs Valenci¨¤. I els principals greuges identitaris tracten de l¡¯apropiaci¨® gastron¨°mica de la paella (per part dels catalans) i de la crema catalana (per part dels valencians). Si es va m¨¦s lluny a l¡¯hora de criticar el personatge femen¨ª protagonista no es fa perqu¨¨ vingui de Barcelona, tot i ser valenciana, sin¨® perqu¨¨ la s¨¨rie ¨¦s una moixaina a la poblaci¨® rural. Solament una urbanita com la Lola, la forastera, ¨¦s capa? de parlar en angl¨¨s a uns coloms engabiats que no la deixen dormir perqu¨¨ parrupegen.

La Lola arriba al poble de Serrabella on ara viu la seva mare, v¨ªdua i retirada d¡¯un passat de poder i corrupteles, i all¨ª descobreix la possibilitat de fer un gran negoci amb una beguda local. Una maniobra comercial que pot salvar la companyia barcelonina on treballa, v¨ªctima del boicot i en vig¨ªlies que la compri una empresa de Madrid.

Els dos cap¨ªtols vistos ja apunten a una transformaci¨® de la noia, una variant de pixapins, que canviar¨¤ la manera de veure la senzilla gent del poble i no es descarten novetats sentimentals amb un ve¨ª que, en una seq¨¹¨¨ncia paradigm¨¤tica, la passeja pel poble perqu¨¨, li diu, vol que entengui com s¨®n i com ¨¦s l¡¯esperit de la gent de camp. Un passeig amb una petita antologia de t¨°pics sobre la vida buc¨°lica.

Al darrere del projecte hi ha gent amb traject¨°ria. No s¨®n aficionats i aix¨° fa que la s¨¨rie, una can?oneta rural sense aportar res de nou, estigui servida amb un m¨ªnim dec¨°rum. De seguida es veu quins personatges s¨®n els encarregats de fer la com¨¨dia. El carter, capa? de servir un burofax en plena Tomatina sense tacar-se, o la fam¨ªlia de l¡¯exalcalde, pare de l¡¯actual alcaldessa, ¡°comunista¡± i lesbiana. El mec¨¤nic del poble ¨¦s qui defensa les idees m¨¦s peregrines sobre qu¨¨ s¨®n els catalanistes, condici¨®, pel que sembla, comuna de tots els catalans. Altres, com la mare de la protagonista o el xicot de la cooperativa ¨Cque est¨¤ cridat a ser el galant¨C tenen escenes m¨¦s dominades pel costumisme i el naturalisme. Prescindible.