Landelino

Hi ha noms que fan innecessari el cognom: n'hi ha prou amb pronunciar-lo i tothom sap a qui ens referim. Ha estat el cas de Landelino Lavilla. Ning¨² deia "he estat amb el Lavilla, he vist el Lavilla o he dinat amb el Lavilla"; hauria resultat estrany i dif¨ªcil d'entendre. En canvi, "he estat amb el Landelino, he vist el Landelino o he dinat amb el Landelino": tothom sabia a qui es referia.

Landelino Lavilla va morir fa dues setmanes i no va ser de coronavirus. Tenia ja una edat provecta tot i que no ho semblava: el seu aspecte f¨ªsic, imparable activitat, mem¨°ria, rapidesa mental, lucidesa de raonament, seguien intactes. Fins a la seva defunci¨® estava en plena forma.

En les nombroses necrol¨°giques es destaca la seva tasca com a pol¨ªtic en l'etapa de la Transici¨®. ?s natural posar el focus aqu¨ª perqu¨¨ va ser llavors quan es va donar a con¨¨ixer per al gran p¨²blic, per¨° potser desdibuixa el personatge que, tot i que aix¨° ¨¦s important, t¨¦ una dimensi¨® m¨¦s exacta: Landelino va ser essencialment un jurista d'Estat, al servei de l'Estat, encara que no de qualsevol Estat sin¨® de l'Estat democr¨¤tic de dret. Aix¨° es demostra clarament repassant la seva vida.

Sense tradici¨® jur¨ªdica familiar, nascut i resident a Lleida fins que va entrar a la universitat, va destacar com a estudiant de Dret a Madrid i, immediatament despr¨¦s, va arribar a ser el n¨²mero u en les oposicions al cos jur¨ªdic del Tribunal de Comptes i, l'any seg¨¹ent, tamb¨¦ va acabar en la mateixa posici¨® en les de lletrat del Consell d'Estat, la seva aut¨¨ntica casa professional fins que va morir. A finals dels cinquanta, un Landelino amb 25 anys, a causa de la seva intel¡¤lig¨¨ncia i esfor? personal, sense cap altre tipus d'ajudes, comen?a a treballar en un dels cossos jur¨ªdics m¨¦s prestigiosos de l'Estat.

M¨¦s tard, i per poc temps, passa a ser secretari general del Banc Espanyol de Cr¨¨dit, llavors el de m¨¦s rellev¨¤ncia. Va tenir la possibilitat d'accedir molt r¨¤pid al c¨¤rrec m¨¦s alt d'aquesta instituci¨® privada. Per¨° tenia vocaci¨® de servei a l'Estat, la dictadura s'acabava i va decidir participar activament en el grup democristi¨¤ T¨¢cito, un planter de pol¨ªtics d'UCD. Va ser llavors que va con¨¨ixer Adolfo Su¨¢rez, que el va nomenar ministre de Just¨ªcia del seu primer Govern amb ¨¤mplies facultats per exercir de conseller en assumptes legals m¨¦s enll¨¤ de les seves estrictes compet¨¨ncies ministerials.

Efectivament, Landelino va ser el gran assessor jur¨ªdic de Su¨¢rez en tot aquell complicat per¨ªode en qu¨¨ Espanya havia de transitar d'una dictadura a una democr¨¤cia, efectuant una evident ruptura pol¨ªtica per¨° sense una ruptura formal de la legalitat. S'exigia tanta aud¨¤cia pol¨ªtica ¨Caquesta era la tasca que el Rei li va encomanar a Su¨¢rez¨C com rigor jur¨ªdic. Aquest va ser l'enc¨¤rrec a Landelino i al seu equip, en el qual destacava Miguel Herrero de Mi?¨®n.

El per¨ªode que va de l'1 de juliol del 1976 al 15 de juny del 1977, ni tan sols un any, va ser el m¨¦s delicat i complex de la Transici¨®: calia neutralitzar les restes del franquisme, conv¨¨ncer l'oposici¨® democr¨¤tica que entr¨¦s en el joc de la ruptura pactada i establir les condicions pol¨ªtiques perqu¨¨ unes Corts constituents elaboressin i aprovessin una Constituci¨®. El malabarista va ser Su¨¢rez, amb el suport del Rei, per¨° l'art¨ªfex d'aquest pas de la llei (no democr¨¤tica) a la llei (democr¨¤tica) va ser Landelino. En efecte, ell va ser el principal autor de la Llei per a la Reforma Pol¨ªtica, segons el testimoni autoritzat del mestre Garc¨ªa de Enterr¨ªa, aquesta admirable pe?a jur¨ªdica medul¡¤lar perqu¨¨ tot transcorregu¨¦s amb una afable legalitat, que va anar acompanyada d'altres normes que havien de permetre unes eleccions lliures. La conseq¨¹¨¨ncia final va ser el r¨¨gim constitucional que va entrar en vigor a finals del 1978.

Landelino havia publicat recentment una mem¨°ria de la seva actuaci¨® durant aquell any (Una historia por compartir, Galaxia Gutemberg, Barcelona, 2017), en qu¨¨ tot aix¨° s'explica amb detall, un llibre clau per entendre la Transici¨®. Per¨° el llibre no ¨¦s nom¨¦s aix¨°, tamb¨¦ va ser una ocasi¨® perqu¨¨ l'autor expliqu¨¦s les seves idees pol¨ªtiques moderades i centristes que enllacen amb una tradici¨® espanyola que va de Jovellanos a l'¨²ltim Aza?a, passant per Balmes o per Juan Valera.

Despr¨¦s del seu breu pas per la pol¨ªtica, amb l'empremta que hem assenyalat, Landelino va tornar el 1983 al Consell d'Estat, a la seva veritable casa, on ha estat reconegut per tots, acad¨¨mics i pol¨ªtics dels colors m¨¦s diversos, com un exemple del que ¨¦s el saber jur¨ªdic rigor¨®s i equilibrat.