Cruyff, Guardiola i tamb¨¦ Tito Vilanova

Ara fa sis anys que es va morir Tito Vilanova, i tamb¨¦ se¡¯n compleixen 73 del dia que va n¨¦ixer Johan Cruyff. Quina coincid¨¨ncia que els uneixi el 25 d¡¯abril. N¡¯hi ha que creuen fins i tot que s¨®n fets que van plegats i que, per tant, no es poden destriar, perqu¨¨ en cas contrari es falta a la veritable hist¨°ria del Barcelona. El mateix acostuma a passar quan es parla de Pep Guardiola i al seu curr¨ªculum no s¡¯hi afegeix que el seu ajudant era Tito. Aix¨ª tamb¨¦ es podria considerar una mitja veritat esmentar Cruyff sense mencionar Carles Rexach.

Antagonistes i/o complementaris? Un debat molt conseq¨¹ent en qualsevol cas amb la manera de ser d¡¯un club, d¡¯una ciutat i d¡¯un pa¨ªs que alterna el blau i el grana, el mar i la muntanya, el seny i la rauxa, imparables quan s¡¯alineen en la mateixa direcci¨® i capa?os de neutralitzar-se si van en sentit contrari, com ¨¦s el cas: Tito i Charly van ser indispensables en l¡¯obra de Guardiola i Cruyff de la mateixa manera que tenen vida pr¨°pia sense necessitat de ser mencionats cada cop que es parla dels dos grans entrenadors del Bar?a.

Tito Vilanova va ser un molt bon jugador i entrenador, i segurament tamb¨¦ el millor soci que podia tenir Guardiola. Van anar plegats des que l¡¯avui entrenador del Manchester City el va anar a buscar per entrenar el filial blaugrana la temporada 2007-2008 fins que es van separar el 27 d¡¯abril de 2012. No s¨¦ sap ben b¨¦ qu¨¨ va passar aleshores, m¨¦s enll¨¤ que es va convertir un adeu esportiu (el de Guardiola) en un bateig (el de Vilanova) sense que es guard¨¦s el dol al Camp Nou, situaci¨® que va abonar les difer¨¨ncies, amb la complicitat del Bar?a.

Tot i la bona intenci¨® d¡¯Andoni Zubizarreta, segurament al club li va faltar sentit institucional, indispensable quan en els conflictes intervenen terceres persones, i no tan sols no va saber aturar la maledic¨¨ncia, sin¨® que des de la junta es va bufar a favor del m¨¦s d¨¨bil i entregat a la causa (Tito) i en contra del desertor (Guardiola). El m¨¨rit de Tito, en qualsevol cas, va ser grandi¨®s: fer-se c¨¤rrec de l¡¯equip en una situaci¨® delicada, guanyar la Lliga dels 100 punts i fer que Messi es qued¨¦s quan estava decidit a tocar el dos. Va ser un gegant com a entrenador del Bar?a.

A curt termini dif¨ªcilment hi havia un t¨¨cnic millor que Tito. Dissortadament la malaltia va impedir veure la seva traject¨°ria a mitj¨¤ termini a la banqueta i va afavorir la controv¨¨rsia amb Guardiola. No conv¨¦ entrar en el terreny personal, i menys en aquest cas, sobretot perqu¨¨ Tito no hi ¨¦s i Pep va renunciar a continuar al Bar?a. Hi ha const¨¤ncia, en qualsevol cas, que Guardiola es va desviure per tenir Tito al seu costat, i a m¨¦s ha presumit que fos decisiu en la consecuci¨® de 14 de 19 t¨ªtols al Bar?a, i a banda de l¡¯ascens amb el Bar?a B.

La renovaci¨® de tots dos no va ser f¨¤cil el 2010, quan Sandro Rosell va arribar a la presid¨¨ncia del FC Barcelona. Durant molt de temps a Tito se¡¯l va considerar la torna de Guardiola. I, per dir-ho clar, es comentava que era el tercer entrenador m¨¦s ben pagat de la Lliga. No va ser cap caprici, perqu¨¨ era clau en la gesti¨® del vestidor i en els partits: no nom¨¦s entenia els jugadors i era el seu millor interlocutor, t¨¨cnic d¡¯aquell cadet que formaven Cesc F¨¤bregas, Piqu¨¦ i Messi, sin¨® que tamb¨¦ sabia qu¨¨ calia fer durant un partit i quina era la millor alineaci¨® possible quan Guardiola dubtava.

Tito tenia sentit com¨² i dominava els intangibles que al Pep se li escapaven. ¡°Sense Piqu¨¦ se¡¯ns queia l¡¯invent¡±, va dir a Luis Mart¨ªn en una entrevista a El Pa¨ªs durant el mundial de clubs del 2011. Guardiola va ser el millor entrenador del moment gr¨¤cies tamb¨¦ a Vilanova. I no se¡¯n va amagar mai fins que cadasc¨² fa ver vida pel seu compte i Tito va morir en companyia de la fam¨ªlia, dels amics i del seu estimat Jaume Torras, avui ajudant de Rubi al Betis. Jaume tamb¨¦ calla perqu¨¨ no vol que s¡¯instrumentalitzi el seu testimoni en favor de ning¨² i nom¨¦s reivindica el llegat de Tito.

La grandesa de Tito Vilanova va estar m¨¦s vinculada als projectes comuns que als individuals, perqu¨¨ per sobre de tot va ser un home de club, cosa que no sempre suma en el cas del Bar?a, sobretot quan la presid¨¨ncia canvia de manera radical i es passa de Joan Laporta a Sandro Rosell. Tito Vilanova va invocar el barcelonisme, fidel a la causa, una ra¨® de pes per ser estimat al Camp Nou. No cal afegir-hi que la seva consideraci¨® va augmentar entre alguns culers per haver-se distanciat de Guardiola, malgrat que a ning¨² no li conv¨¦ afirmar-se a canvi de negar l¡¯altre, i menys a Tito.

Cadasc¨² t¨¦ la versi¨® del que va passar i la utilitza al seu favor. Jo no he sentit mai Guardiola dubtar ni parlar malament de Vilanova; ben al contrari, se sent un afortunat per haver entrenat plegats el Bar?a. El que no escau ¨¦s que, per citar Guardiola o Cruyff, s¡¯hi hagi d¡¯afegir Tito com a torna per no ferir susceptibilitats; t¨¦ traject¨°ria per si sol, i el barcelonisme li estar¨¤ agra?t mani Bartomeu, Rosell, Laporta o el Sursum corda.