La lectura es torna dispersa
L¡¯auge dels ¡®e-books¡¯ durant el confinament ressuscita el debat sobre com avui la tecnologia canvia la nostra manera de llegir
El llibre electr¨°nic est¨¤ en auge. Amb les llibreries i les biblioteques tancades, el consum d¡¯obres en format digital a Espanya va augmentar un 140% nom¨¦s la primera setmana de l¡¯estat d¡¯alarma, en comparaci¨® amb el mateix per¨ªode de l¡¯any passat, segons un estudi de l¡¯empresa Kobo per a Fnac. L¡¯¨¨xit for?at del suport electr¨°nic tamb¨¦ ha sorpr¨¨s les biblioteques catalanes. Del 13 del mar? al 26 d¡¯abril, el servei eBiblioCat va deixar en pr¨¦stec 136.946 e-books, gaireb¨¦ la meitat del total de tot el 2019 en nom¨¦s un mes i mig. Aquest abril, el Centre Regional per al Foment del Llibre a l¡¯Am¨¨rica Llatina i el Carib (CERLALC), patrocinat per la Unesco, ha elaborat l¡¯informe Lectura en papel vs. lectura en pantalla, amb una crida a la ¡°cautela¡± davant la lectura electr¨°nica. El treball, que posa en el punt de mira en ple confinament el debat dels efectes del suport digital en com llegim, conclou que, si el paper ha de sobreviure, no ¨¦s nom¨¦s pel fetitxe de poder-lo palpar.
¡°Desitjo de tot cor que, despr¨¦s de la crisi, la gent torni a llegir llibres impresos. Estic preocupada per si el per¨ªode d¡¯a?llament consolida l¡¯¨²s que moltes persones fan dels aparells digitals i amena?a la seva habilitat d¡¯estar totalment immersos en all¨° que llegeixen¡±, afirma la neurocient¨ªfica nord-americana Maryanne Wolf, estudiosa reconeguda mundialment de l¡¯assimilaci¨® cognitiva dels textos digitals.
¡°Espero que pugueu tornar a celebrar el dia del llibre i de la rosa amb entusiasme¡±, desitja l¡¯autora de Lector, vuelve a casa(Deusto), publicat en castell¨¤ al febrer, despr¨¦s d¡¯un Sant Jordi que ha trobat a faltar el llibre de tota la vida. ¡°No poder accedir a l¡¯objecte material va ser una p¨¨rdua: ¨¦s molt dif¨ªcil desenvolupar vincles d¡¯afecte amb un llibre digital¡±, valora el professor del m¨¤ster d¡¯Edici¨® Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Joan Carles Navarro.
El mite del nadiu digital
L¡¯informe de CERLALC, que recopila les conclusions del projecte E-READ finan?at per la Uni¨® Europea amb la feina de m¨¦s d¡¯un centenar d¡¯acad¨¨mics i cient¨ªfics durant quatre anys, ressalta que l¡¯enquesta d¡¯educaci¨® PISA, durant dues d¨¨cades, ha documentat la reducci¨® de la lectura per plaer entre els joves de 15 anys. I apunta que una explicaci¨® plausible ¨¦s que els nens passen cada vegada m¨¦s temps a internet i menys llegint llibres tradicionals. ?Aix¨° els fa m¨¦s h¨¤bils en la lectura en pantalla, en termes de comprensi¨®? Segons l¡¯estudi, no. Defensa que el concepte de nadiu digital ¡ªencunyat pel divulgador nord-americ¨¤ Mark Prensky el 2001¡ª ¨¦s un mite i que els que llegeixen millor en el suport electr¨°nic s¨®n els que tamb¨¦ llegeixen en paper, que poden ser de totes les edats.
¡°Com m¨¦s practiquem la lectura digital, pitjor es llegeix en pantalla¡±, creu el professor Pablo Delgado
¡°Com m¨¦s practiquem la lectura digital, pitjor es llegeix en pantalla¡±, explica el doctor de la Facultat de Psicologia i membre del grup Estructura d¡¯Investigaci¨® Interdisciplinari de Lectura (ERI-Lectura) de la Universitat de Val¨¨ncia (UV), Pablo Delgado. Assegura que, a mesura que les mostres estad¨ªstiques de les investigacions sobre la mat¨¨ria inclouen gent m¨¦s jove, es detecten m¨¦s difer¨¨ncies entre la concentraci¨® i la comprensi¨® lectora, en comparar el suport de paper i el digital. ¡°Un universitari actual llegeix pitjor en pantalla que un universitari de fa uns 15 anys. Actualment, es practica molt m¨¦s que abans la lectura atropellada i distreta en pantalla, i, com a conseq¨¹¨¨ncia, els seus efectes negatius es fan m¨¦s notoris¡±, exemplifica Delgado.
Escaneig en diagonal
¡°Els entorns de lectura digital ofereixen maneres de presentar la informaci¨® que s¨®n dif¨ªcils o impossibles d¡¯aconseguir en textos impresos, cosa que est¨¤ modificant de manera significativa com llegim¡±, apunta Navarro. El preu menor dels llibres, la capacitat de personalitzar la lectura amb variables com la mida de lletra, poder escollir les polzades de la pantalla en adquirir l¡¯aparell, i la facilitat per buscar paraules al diccionari o consultar refer¨¨ncies s¨®n alguns dels avantatges dels e-books. De fet, per consultar fonts externes tamb¨¦ s¡¯ha est¨¨s l¡¯h¨¤bit de llegir en paper amb el m¨°bil al costat. Per¨° la lectura en pantalla est¨¤ marcada per com ens comportem a internet, en un context de sobreinformaci¨® dispersa on predominen els textos fragmentats, com ara piulades a les xarxes socials o not¨ªcies breus. ¡°Hem desenvolupat una gran agilitat per llegir titulars i escanejar paraules clau¡±, diu Navarro.
¡°Internet provoca que els usuaris prefereixin la lectura de textos m¨¦s curts, que s¨®n, per naturalesa, menys complexos i amb un vocabulari limitat¡±, defensen els professors Miha Kovac (Universitat de Ljubljana) i Adriaan van der Weel (Universitat de Leiden) en un article de l¡¯informe Lectura en papel vs. Lectura en pantalla. L¡¯estudi aconsella com a l¨ªnia d¡¯investigaci¨® futura comprovar si ¡°un exc¨¦s de confian?a en les habilitats de lectura digital¡± ¡ªcreure que llegim b¨¦ quan en realitat no¡ª podria amplificar la ¡°susceptibilitat¡± de creure¡¯s ¡°not¨ªcies falses, biaixos i prejudicis¡±. El treball diferencia la lectura d¡¯escombrat (per fer-se una idea general del text, com ara fullejar) de la lectura immersa (generalment la de la ficci¨®) i de la profunda, aquella que requereix ¡°fer servir el que ja sabem com a base per comparar i comprendre la nova informaci¨®¡±.
El g¨¨nere importa
Delgado ¡ªjuntament amb Cristina Vargas i Ladislao Salmer¨®n, de la UV; i Rakefet Ackerman, de l¡¯Institut de Tecnologia d¡¯Israel¡ª ¨¦s autor d¡¯una metaan¨¤lisi de 54 estudis que, amb dades de 170.000 persones, ha abordat les difer¨¨ncies entre l¡¯assimilaci¨® d¡¯idees de textos en tinta i dels projectats en aparells electr¨°nics. Si b¨¦ el treball no detecta difer¨¨ncies en la comprensi¨® de narrativa en tots dos suports, s¨ª que troba desavantatges en altres g¨¨neres. ¡°Es llegeix millor en paper quan demanes esfor?os mentals m¨¦s grans. Per exemple, en els textos expositius, en els quals cal establir m¨¦s relacions entre idees¡±, explica Delgado. I aquesta difer¨¨ncia es nota encara m¨¦s quan es dona un l¨ªmit de temps als participants dels estudis: gestionen m¨¦s b¨¦ la pressa sobre paper.
Tot lector ha hagut de recular algunes p¨¤gines despr¨¦s de trobar-se llegint un fragment mec¨¤nicament, abstret, sense desxifrar el sentit de les paraules. L¡¯equip de Delgado ho anomena mind wandering, que en catal¨¤ vindria a ser alguna cosa com ¡®ment divagant¡¯. ?s el que ha protagonitzat l¡¯¨²ltim estudi de l¡¯equip de la UV, pendent de publicaci¨® per¨° del qual avan?a algunes de les conclusions. Es va fer llegir un text de 3.000 paraules de la revista Investigaci¨®n y Ciencia a 130 alumnes universitaris. Una meitat ho va fer des d¡¯un ordinador i l¡¯altra, sobre paper. Els anava interrompent peri¨°dicament per anotar si estaven concentrats o no. Va observar que es despistaven igual, tant en paper com en digital. No obstant aix¨°, en un subgrup hi va aplicar una pressi¨® temporal i, en aquest cas, els participants que es despistaven menys van ser els que llegien el text impr¨¨s. El pas seg¨¹ent de la investigaci¨® de Delgado ser¨¤ aprofundir en aquest aspecte amb l¡¯ajut d¡¯encefalogrames.
Un cervell canviant
?Llegir de pressa a la xarxa modifica la manera de funcionar del cervell i d¡¯assimilar la lectura? A parer de Wolf, la digitalitzaci¨® ¨¦s positiva. ¡°Propulsa el nostre coneixement de manera exponencial¡±, diu. Per¨° alerta d¡¯efectes ¡°invisibles que amenacen de curtcircuitar els processos cognitius i emp¨¤tics m¨¦s essencials involucrats en la lectura experta¡± del nostre intel¡¤lecte. Llegir en escombrat ¡°podria estar soscavant la nostra capacitat per fer lectures concentrades, profundes i de llarg al¨¨¡±, alerta l¡¯editorial de l¡¯informe de CERLALC.
El text de Kovac i Van der Weel posa en relleu que ¡°llegir ¨¦s m¨¦s exigent que veure imatges¡± i menciona la proliferaci¨® de ¡°formes d¡¯entreteniment poc exigents¡± ¡ªla televisi¨®, les s¨¨ries i els videojocs¡ª com a alternatives a una ¡°¨¤mplia classe de textos de format extens, com el g¨¨nere de la ficci¨®¡±. ¡°Podem concloure doncs que el m¨®n s¡¯est¨¤ tornant m¨¦s est¨²pid?¡±, es pregunten els autors. La p¨¨rdua cultural m¨¦s gran es produir¨¤, segons ells, ¡°si es posa en perill la lectura profunda de textos extensos¡±, ja que s¨®n ¡°un dels principals camins que permeten desenvolupar les capacitats cognitives, els nous coneixements, el vocabulari, i assolir valors culturals com l¡¯empatia i el desenvolupament de punts de vista¡±.
El missatge de Wolf als lectors ¨¦s: ¡°Quin ¨¦s l¡¯objectiu d¡¯all¨° que llegim?¡±. I respon: ¡°Si ¨¦s un correu electr¨°nic, els processos de lectura profunda rarament s¨®n necessaris. Si ¨¦s un contracte o un text que requereix la nostra concentraci¨® total, llavors ¨¦s important imprimir-lo per maximitzar la nostra habilitat de fer servir els processos d¡¯an¨¤lisi cr¨ªtica necessaris¡±. Tamb¨¦, contra la dicotomia entre trama impresa o de p¨ªxels, Delgado defensa que cal trobar un equilibri: ¡°?s absurd dir que no s¡¯han de fer servir els mitjans digitals; faciliten molt¨ªssimes coses¡±.
Lectura en papel vs. Lectura en pantalla suggereix que cal investigar qu¨¨ fan els lectors per trobar espais de lectura profunda, com per exemple desactivar les notificacions d¡¯altres aplicacions o fer servir lectors electr¨°nics dedicats, com podria ser l¡¯aparell Kindle d¡¯Amazon o Kobo de Fnac. L¡¯informe fa una crida a educadors, experts en lectura i en tecnologia i psic¨°legs a treballar de manera col¡¤laborativa per desenvolupar ¡°eines digitals i programari que tinguin en compte les idees de les investigacions sobre la cognici¨® incorporada al fet de llegir¡±.
Profecies del paper fallides
¡°Amb altres productes culturals no hem tingut gaires manies a passar-nos al digital¡±, apunta el professor de la UOC, que posa com a exemples plataformes com Spotify (per a la m¨²sica) o Netflix (per a l¡¯audiovisual). Si b¨¦ el consum d¡¯aquests dos g¨¨neres no presenta quasi cap difer¨¨ncia sensorial amb el que ens proporcionaven els CD o els DVD, Navarro exposa que certs aspectes del paper no tenen equivalent en la lectura en el n¨²vol: ¡°Si llegeixo una novel¡¤la en paper, ser¨¤ molt f¨¤cil recordar si quan maten el protagonista ¨¦s al principi, al mig o al final del llibre. Fins i tot saber en quin costat era de la p¨¤gina, o si hi havia una taca¡±. Cita uns ancoratges memor¨ªstics que el treball de CERLALC veu essencials, a escala neuronal, per pair el contingut de la lectura. ¡°En digital els llibres s¨®n nom¨¦s un text pla¡±, valora Navarro.
¡°El que m¡¯agrada del llibre impr¨¨s ¨¦s la seva hist¨°ria de resist¨¨ncia¡±, puntualitza Delgado, que explica que Thomas Edison va vaticinar en una entrevista el 1912 que els llibres desapareixerien de l¡¯educaci¨®, despr¨¦s de millorar la projecci¨® del cinema. Recorda tamb¨¦ com el periodista i consultor de mitjans de comunicaci¨® Jeff Jarvis va vaticinar el 2006, en una columna al diari The Guardian, que els llibres en paper quedarien obsolets. ¡°Impreses ¨¦s on les paraules moriran¡±, defensava. La lectura en paper continua viva, tot i que ¡°no nom¨¦s el mercat del llibre i la lectura est¨¤ disminuint, sin¨® que el llibre est¨¤ perdent la seva posici¨® hist¨°rica com a principal repositori i mitj¨¤ de difusi¨® del coneixement i la lectura¡±, destaquen Kovac i Van der Weel.
Text passat a paraules
L¡¯audiollibre tamb¨¦ viu dies d¡¯or arran de la crisi de la covid-19. Les subscripcions a la plataforma Storytel s¡¯han multiplicat per tres des de l¡¯inici de l¡¯estat d¡¯alarma. ¡°Jo parlaria d¡¯escolta i no de lectura, perqu¨¨ s¨®n activitats diferents¡±, opina Joan Carles Navarro, que afegeix que ¡°l¡¯oralitat i l¡¯escolta han estat i segueixen sent una font de coneixement i d¡¯entreteniment molt important¡±. No obstant aix¨°, qualifica d¡¯¡°error equiparar l¡¯audiollibre a la lectura¡±. Sospita que no deu ser una pr¨¤ctica habitual entre els usuaris d¡¯aquest format tornar enrere i reproduir ¡°all¨° que no han ent¨¨s o els ha passat per alt¡±. En uns temps en qu¨¨ ¡°cada vegada ¨¦s m¨¦s freq¨¹ent rebre o enviar notes de veu en comptes d¡¯escriure-les¡±, el professor de la UOC especula: ¡°Qui sap si l¡¯audiollibre ens pot ajudar, tamb¨¦, a reeducar-nos en l¡¯escolta, en una societat en qu¨¨ el soroll guanya cada vegada m¨¦s terreny¡±.
El pensament cr¨ªtic
¡°En els sis primers anys de Prim¨¤ria ¨¦s quan la comprensi¨® lectora es desenvolupa amb m¨¦s capacitat. A Secund¨¤ria es guanya molt poc¡±, explica Delgado. La metaan¨¤lisi de la qual ¨¦s autor va concloure que llegint en pantalla es pot perdre un 66% del que es millora en comprensi¨® lectora durant un any acad¨¨mic, en l'etapa infantil. I desenvolupa la idea amb un sup¨°sit: ¡°Podria passar que, si a un alumne de sis¨¨ de Prim¨¤ria el fas llegir nom¨¦s en pantalla, a final de curs segueixi gaireb¨¦ al nivell de comprensi¨® lectora que tenia a principi de curs¡±.
Wolf veu que una manca creixent de l¡¯educaci¨® en la lectura pausada pot ser dolenta per a ¡°una democr¨¤cia que requereix d¡¯an¨¤lisi cr¨ªtica¡±. Davant de l¡¯increment d¡¯¨²s d¡¯aparells electr¨°nics a les aules ¡°malgrat la poca investigaci¨® sobre la seva efic¨¤cia¡±, l¡¯informe Lectura en papel vs. Lectura en pantalla es pregunta si el fet que els primers contactes amb el llenguatge escrit tinguin lloc en dispositius digitals pot afectar la capacitat de llegir de manera concentrada dels m¨¦s petits.
Una de les conclusions de l¡¯article del dossier dedicat als infants destaca que la lectura interactiva sobre un suport com una tauleta, que tamb¨¦ pot servir per jugar, pot motivar que l¡¯infant prengui ¡°una actitud cap a la lectura digital com una experi¨¨ncia entretinguda¡± que li requereixi ¡°un processament superficial i una atenci¨® passiva¡±.
La biblioteca es reinventa a la xarxa
El servei de pr¨¦stec electr¨°nic eBiblio, ofert pel Departament de Cultura, el Ministeri i la Diputaci¨® de Barcelona, ha registrat 36.328 noves altes des de l¡¯inici de l¡¯estat d¡¯alarma, molt per sobre de les 7.466 que es van produir entre gener i mar?. ¡°Estem contents, perqu¨¨ ¨¦s una manera de donar servei, ja que ara no es pot fer d¡¯una altra manera¡±, celebra la directora general de la Direcci¨® General de Creaci¨®, Acci¨® Territorial i Biblioteques, ?ngels Ponsa, sobre l¡¯¨²s d¡¯un cat¨¤leg que cont¨¦ 4.000 t¨ªtols digitals.
El servei, obert a tots els ciutadans durant el confinament, encara que no tinguin carnet de biblioteca, ha hagut de refor?ar la seva infraestructura de telecomunicacions per atendre l¡¯alta demanda. El pr¨¦stec de pel¡¤l¨ªcules d¡¯Efilm ¡ªuna selecci¨® del cat¨¤leg de la plataforma de cinema independent Filmin que les biblioteques ofereixen gratu?tament¡ª ha passat d¡¯una mitjana de 158 llargmetratges vistos al dia a 1.096. El cat¨¤leg musical ha registrat un increment del 180%.
¡°Potser moltes de les altes a eBiblio derivaran en nous carnets de biblioteca una vegada acabat el confinament¡±, pronostica Ponsa, que afegeix que l¡¯important ¨¦s que ¡°es llegeixi en tots els suports¡±. Durant la crisi de la covid-19 Acci¨® Territorial i Biblioteques ha ampliat el cat¨¤leg digital, sobretot amb t¨ªtols per a joves. ¡°Si l¡¯¨¨xit prosegueix, l¡¯haurem de continuar ampliant¡±, apunta.
El gerent de Biblioteques de Barcelona, Ferran Burguillos, explica que el servei en l¨ªnia de consultes Pregunta a la biblioteca ha passat de tenir una mitjana de 16 peticions di¨¤ries a 124. Les biblioteques han posat en marxa diverses iniciatives virtuals, com la de Trinitat Vella, que recull viv¨¨ncies del confinament dels ve?ns en un podcast, o la de Can Fabra, que fa un cicle especialitzat en el c¨°mic. En el compte d¡¯Instagram @biblioteques_bcn_acasa s¡¯han programat activitats com contes infantils. Burguillos destaca tamb¨¦ l¡¯organitzaci¨® de clubs de lectura virtuals. ¡°Les biblioteques no deixaran de ser espais socials, per¨° la programaci¨® en l¨ªnia, que ara s¡¯ha refor?at, ¨¦s evident que ha vingut ja per quedar-se¡±, conclou.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
