Natural i c¨°mode

En una carta dels anys seixanta, quan ja comen?ava a publicar regularment, Charles Bukowski deia que nom¨¦s obe?a les seves ordres, que detestava la policia, que no entenia ni la m¨²sica cl¨¤ssica ni els escriptors russos, i acceptava les opinions d¡¯un sector de la cr¨ªtica sobre la seva obra: es limitava a enumerar els entrebancs de la vida, no explicava gaire res, i arreu hi havia el domini d¡¯una forta subjectivitat. I conclo?a d¡¯aquesta manera: ¡°A l¡¯agost far¨¦ quaranta anys, i, potser, encara continuo vivint com un jove, i escrivint com a tal, i aix¨° seguir¨¤ aix¨ª mentre em resulti natural i c¨°mode¡±.

?s una declaraci¨® de principis de l¡¯autor de Contes de la bogeria quotidiana que, sens dubte, tamb¨¦ podria firmar el catal¨¤ Sergi Pons Codina (Barcelona, 1979) ¡ªcom Bukowski, tamb¨¦ s¡¯estima m¨¦s descriure el bar de la cantonada que la vastitud del m¨®n¡ª, una de les veus m¨¦s singulars que corren pel panorama literari actual, antiintel¡¤lectual, partidari de la marginalitat i orgullosament nihilista, encara que Mal bon pare, la novel¡¤la que tanca el cicle del recorregut vital de l¡¯alter ego de l¡¯autor, sigui una com¨¨dia sobre la integraci¨® i el conformisme.

A Mars del Carib ¡ªals vint anys¡ª, Blai Roca vivia la feli? irresponsabilitat d¡¯estar el m¨¤xim de temps possible a la barra d¡¯un bar; a Dies de ratafia ¡ªals trenta¡ª, en Morell experimentava el que se sol experimentar quan es viu a la deriva de la picaresca: inventar-se un m¨®n propi, usurpar personalitats, con¨¨ixer gent estranya; a Mal bon pare ¡ªals quaranta anys¡ª, la passi¨®, la intensitat i l¡¯entusiasme vital de Carles Vila, per¨°, han fet un tomb desconcertant: ¡°Dia de merda. Perdut. Convertit en un aut¨°mat. Per in¨¨rcia vaig aconseguir fer tot el que se suposava que havia de fer: nenes escola, coses casa, nenes dinar, feina oficina, feina clients... amb la inestimable ajuda del caf¨¨ i el whisky; cigalons de whisky a dojo. L¡¯est¨®mac b¨¦, esclar. Tot el que entrava tornava a sortir a una velocitat ins¨°lita¡±.

El protagonista treballa com a assessor de prevenci¨® de riscos laborals, t¨¦ una pancreatitis, est¨¤ casat, els sogres s¨®n una ombra de mol¨¨stia constant i ¨¦s pare de tres criatures. A m¨¦s a m¨¦s, en comen?ar la novel¡¤la, la seva dona li anuncia que torna a estar embarassada. L¡¯heroi del submon ha esdevingut, aix¨ª, un gris representant d¡¯una classe mitjana sacsejada, per descomptat, per la crisi econ¨°mica global: ¨¦s un animal salvatge que ha d¡¯aprendre a sobreviure a la pista d¡¯un circ.

Mal bon pare ¨¦s la cr¨°nica demolidora dels entrebancs diaris que apareixen espont¨¤niament, i dels maldecaps que sorgeixen ¡ªtamb¨¦ espont¨¤niament¡ª quan es cau en la temptaci¨® de buscar solucions: el sentit de l¡¯humor pot ser un m¨¨tode de coneixement de la realitat.

Plena de vida, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯¨¤lbum familiar, a Mal bon pare Pons Codina narra an¨¨cdotes ordin¨¤ries que provenen de la vida quotidiana, prou anodines per permetre que, frase rere frase, la literatura faci la seva feina. El narrador dibuixa car¨¤cters i descriu costums, els batecs m¨ªnims de la vida de barri, un c¨²mul d¡¯aventures insignificants molt eficaces gr¨¤cies a la convicci¨® narrativa que s¡¯assoleix.

Pons Codina construeix sovint escenes d¡¯una comicitat delirant. La sent¨¨ncia c¨¤ustica sempre encerta el blanc ¡ª¡°La bronca permanent: una altra forma de paternitat¡±¡ª, i al lector li agrada molt llegir un text que sembla escrit per alg¨² que segurament s¡¯hauria estimat m¨¦s no ser escriptor, per alg¨² que devia entrar de jove en una biblioteca i la lectura el va convertir en un cr¨ªtic de la realitat i li va fomentar una manera de ser.