El triomf de la infanteria

Cap not¨ªcia no m¡¯ha semblat mai m¨¦s rellevant que la sortida del diari com a producte impr¨¨s, acabat i, per tant, fet i pensat, triomf d¡¯un col¡¤lectiu obrer vinculat a una redacci¨® m¨¦s que d¡¯una suma d¡¯il¡¤lustres individualitats. Malgrat que la pand¨¨mia convidava a cremar definitivament el paper, refugiats els periodistes en el teletreball, els diaris han acudit de manera servicial a la seva cita amb el lector confinat, o b¨¦ amb la versi¨® en PDF o b¨¦ disposat a arribar fins al quiosc que encara aguanta dempeus, s¨ªmbol d¡¯hero?citat i tamb¨¦ acostumat, ¨¦s clar, a viure m¨¦s de les llaminadures que de les not¨ªcies.

Encara hi ha qui demana veure l¡¯entrevista que ha concedit abans d¡¯autoritzar la seva posada en p¨¤gina, perqu¨¨ la lletra queda i les paraules se les end¨² el vent, senyal del valor que mant¨¦ la tinta en tant que taca els dits i ataca els desmemoriats: una rel¨ªquia davant la tecnologia i tamb¨¦ el senyal de distinci¨® que necessita qualsevol empresa per presumir de la seva cap?alera, fil conductor de la hist¨°ria de la ciutat i de pobles com el meu: Perafita.

Potser perqu¨¨ des de petit esperava al cotxe de l¨ªnia arribat de Sant Quirze de Besora que portava els diaris de Barcelona, m¨¦s intranquil que excitat, segurament perqu¨¨ de vegades el farcell amb qu¨¨ anaven nuats estava incomplet, s¡¯havia extraviat o seguia al tren via Puigcerd¨¤, de gran em desvisc per arribar al punt de venda m¨¦s pr¨°xim, ni que sigui en una gasolinera. Necessito certificar que el diari ¨¦s al carrer per ser comprat i llegit m¨¦s que fullejat, perqu¨¨ la informaci¨® costa diners, cosa que conv¨¦ recordar.

L¡¯edici¨® impresa, o en PDF, ha de ser una opci¨® i una alternativa a la digital ¨Cgratu?ta o de pagament¨C, perqu¨¨ exigeix ordenar les not¨ªcies davant el calaix de sastre que en ocasions es converteix el web, pres per la voracitat i la rapidesa amb qu¨¨ consumeix la informaci¨®, sovint canviant, sense temps per reparar en la difer¨¨ncia entre una exhibici¨® de Neymar i la detenci¨® de Ronaldinho. La dificultat augmenta quan s¡¯imposa el teletreball i, en funci¨® de les responsabilitats i de les amistats, es desplega un assortiment d¡¯aplicacions inacabable ¨Cara em demanen que em baixi l¡¯Anchor.

M¡¯agrada la tecnologia, i m¨¦s des que ha acabat amb les interminables reunions presencials, si ¨¦s per guanyar hores en ¨¨poca de molta pressa i poca paci¨¨ncia, enemigues de la lentitud reclamada per autors com Arturo P¨¦rez-Reverte. ¡°Fins fa no gaire, ser lent era una virtut. No parlo de ser mandr¨®s o indolent, sin¨® de fer les coses a poc a poc, amb efic¨¤cia per¨° concedint-los el temps necessari¡±, escrivia el 22 de mar? a l¡¯XL Semanal. La immediatesa exigida als periodistes no est¨¤ renyida amb la pausa, per la mateixa ra¨® que l¡¯¨¨xit dels futbolistes velo?os rau a saber frenar per fer un gol.

¡°V¨ªsteme despacio que tengo prisa¡±, deia el refrany en castell¨¤ quan la producci¨® no estava condicionada pel vertigen i no es concebia un diari sense una redacci¨®. La redacci¨® ¨¦s la que garanteix la sortida del diari, de vegades sense saber ni tan sols ben b¨¦ com: sempre hi ha uns quants treballadors, la majoria an¨°nims i solidaris, que escriuen, editen, compaginen i s¡¯encarreguen d¡¯una tasca artesanal perqu¨¨ llueixin els artistes sense m¨¦s orgull que el de treure el diari com a signe de vida i ¨¨xit grupal.

L¡¯esfor? redaccional ha estat sempre tan rutinari com qualitatiu i, tanmateix, cada vegada sembla m¨¦s prescindible: la difer¨¨ncia que hi ha des de l¡¯arribada d¡¯internet est¨¤ en l¡¯acabat i, per tant, en les faltes, les errates, les repeticions i les incongru¨¨ncies, incorregibles al paper i f¨¤cils d¡¯arreglar al web, difer¨¨ncia definitiva per avaluar la salut d¡¯una publicaci¨®: als millors periodistes de taula els costa sortir al carrer, els reporters de m¨¦s renom solen ser un perill per a la redacci¨®, els grans editors dif¨ªcilment treuen not¨ªcies i els que porten exclusives no s¨®n els que tenen millor lletra.

No era f¨¤cil encaixar les peces fins que el diari tingu¨¦s sentit, perqu¨¨ el proc¨¦s portava anys, repte que avui ning¨² no vol assumir amb els mitjans digitals. Aquell model potser ha caducat, o almenys el negoci s¡¯ha acabat; ara es tracta de buscar-ne un altre que tamb¨¦ sigui rendible per¨° que alhora no traeixi el periodisme de tota la vida, el que fuig d¡¯all¨° funcionarial i reivindica l¡¯amor a l¡¯ofici i la passi¨® per trobar not¨ªcies a partir de rastrejar els fets, sempre apropant-s¡¯hi prou per¨° sense formar-ne part, com defensa Juan Villoro.

El periodisme necessita invertir temps i diners per m¨¦s que hagi quedat demostrat que es pot fer un diari sense sortir de casa, no sense esfor?, sens dubte. Si el teletreball ha funcionat ha estat perqu¨¨ encara queden periodistes d¡¯infanteria, capa?os de redactar una columna de breus o muntar una obertura, els ¨²nics que tenen la seva agenda i les seves fonts, entregats molts a una secci¨® tan ¨¤mplia i cl¨¤ssica com la de societat, gent que requereix moltes hores i necessita anar cada dia a les cl¨ªniques, a les comissaries, als jutjats i als instituts, revisar una informaci¨® que es converteix en ingent per als corresponsals, tots fabricants del millor context perqu¨¨ brillin els columnistes.

No es tracta d¡¯enfrontar el digital amb el paper, sin¨® de ser igual d¡¯exigents amb l¡¯un que amb l¡¯altre i, per tant, la deixadesa en la qual sovint cau la impressi¨® no s¡¯utilitzi com a argument per justificar el web. El format no ha de ser excusa, sin¨® l¡¯argument per fer-ho b¨¦, cosa que tamb¨¦ dep¨¨n del comprom¨ªs de cadasc¨²; el meu inclou encara comprovar de manera solemne i emocionada que el diari surt al carrer cada dia, mostra tamb¨¦ que necessita una actualitzaci¨®, fins i tot quan les not¨ªcies semblen iguals i repetitives, tamb¨¦ al web, amb la covid-19.