El ¡®divorci¡¯ obligat dels Estopa

Viuen en el dia de la marmota, i tant ¨¦s aix¨ª que quan es lleva, sobre les 11.00, el David pensa cada dia en la frase ¡°Benvinguts, excursionistes¡±, amb la qual Bill Murray inicia la jornada al film. El Jose es desperta m¨¦s o menys a la mateixa hora i t¨¦ unes rutines de confinament similars: tots dos esmorzen, fan una mica d'exercici. ¡°Estic arreglant el jardinet¡±, diu el Jose, i arriba el millor moment del dia. ¡°?s quan abans de dinar fem una cerveseta i videotrucades amb algun col¡¤lega. L'altre dia vam xerrar amb l'Albert Pla, per exemple¡±, recorda el David. En general el convidat ¨¦s un col¡¤lega del barri, com el Jandy, grafista, el Pepito Grillo de la parella i amic des que als noranta els germans Mu?oz no eren Estopa, sin¨® Los Urbanos, uns aprenents de grafiters. S¨ª, ja hi ha alguns cabells blancs, han venut milions de discos, no viuen en pisos sin¨® en cases ¨Cuna cadascun a Cornell¨¤, dues m¨¦s a la costa i una altra a Madrid per treballar¨C, i el seu pare ja no regenta el bar La Espa?ola, sin¨® els seus estalvis. ¡°Ho fa a la manera de sempre i no hi ha ning¨² que l'enganyi¡±, diu el Jose, per¨° continuen sent del tot transparents. S¨®n els Estopa, ara confinats cadasc¨² a casa seva.

Per trencar aquesta rutina, no oblidar-se del seu p¨²blic i oferir suport a tot el personal que est¨¤ fent un esfor? en la pand¨¨mia, Estopa va penjar al mar? un concert ¡°que va ser una mica precari¡±, recorda el David, ja que per la lat¨¨ncia del senyal no podien cantar ni tocar alhora, ja que en cas contrari, com explica en l'enregistrament, ¡°aix¨° seria com el sosho de la Bernarda¡±. Per treure's l'espineta, han llan?at tamb¨¦ a la xarxa Coraz¨®n sin salida, un clip dom¨¨stic, aquest cop amb postproducci¨® d'¨¤udio i v¨ªdeo, que els permet instrumentaci¨®, simultane?tat i efectes de v¨ªdeo. De passada, aquest Coraz¨®n sin salida recorda que tenen un disc nou, Fuego, que ara haurien d'estar presentant en concert. El David reconeix la seva preocupaci¨®, especialment pel personal de gira. ¡°S¨®n nanos que treballen a tope a l'estiu per viure la resta de l'any, i si no hi ha gira no tenen cap ingr¨¦s. Acostumo a trucar-los per veure com estan, encara que no els puc dir res perqu¨¨ ning¨² ha dit com en sortir¨¤, de tot aix¨°, la m¨²sica¡±. De moment han anul¡¤lat la gira al maig.

En el seu tancament dom¨¨stic alguna cosa ha canviat en relaci¨® amb els seus anys de joventut: ¡°Durant el dia la consola ¨¦s dels nens i no hi podem jugar. De vegades, quan s'han ficat al llit ells i les nostres dones ¨Cles seves n¨°vies de quan eren uns nanos¨C, el Jose i jo fem un partidet de futbol¡±, confirma un David a qui el seu fill, m¨¦s aviat els deures que ha de fer cada tarda, el treuen de polleguera: ¡°Es passen molt amb ells, els posen la tira de coses que no els han explicat i que han de veure en un v¨ªdeo i, a m¨¦s, s'han de fer servir aplicacions, contrasenyes, pujar-los al Google i jo qu¨¨ s¨¦ quantes coses m¨¦s, ¨¦s una merda, posa-ho, sisplau¡±. El Jose, amb un altre fill i que de petit no era d'estudiar, riu responent al David: ¡°Home, ¨¦s que els deures no s¨®n els de la nostra ¨¨poca¡±, una evid¨¨ncia que no tranquil¡¤litza el seu company. Tant ¨¦s aix¨ª que assegura orgull¨®s: ¡°Ara sempre em toca rentar els plats, i despr¨¦s de carregar-me un parell de paelles he apr¨¨s a fer servir la part suau del fregall per no desgastar la capa adherent. Soc un expert¡±, deixa anar abans de fer els ¨²ltims glops a la cervesa. No ¨¦s estrany que les seves lletres encara no s'hagin desenganxat d'una quotidianitat que va ser la seva vida fins al 1999, quan van publicar Estopa.

D'aquella ¨¨poca, a m¨¦s del Jandy, mantenen for?a contacte amb el Queco, que duien en el seu Ford Escort abonyegat a la f¨¤brica, que encara continua oberta. ¡°Ll¨¤stima que ara t¨¦ una lesi¨® al genoll i no ens veiem tant¡±, lamenta el David. Tamb¨¦ veuen el seu cos¨ª gran, l'?scar, que com ells va deixar la f¨¤brica i ara, com a corredor d'assegurances, els porta aquests temes. Han perdut contacte amb el Mart¨ªnez, l'encarregat di¨¹rn, tot un pencaire, hum¨¤ i paternal, que al David li deia El Loco perqu¨¨ omplia amb gargots de les seves lletres els fulls de producci¨®. ¡°Per¨° encara que no el veiem segur que ¨¦s viu. A Cornell¨¤ nom¨¦s hi ha un tanatori i ens n'haur¨ªem assabentat¡±, assegura el David. Amb qui no tenen contacte ¨¦s amb el Bosnio, que va servir a l'aerotransportada a B¨°snia, ¨¦s clar, i ca?ava ocellets amb ballesta ¨Cglups!¨C, ni amb El Tortuga, que t¨¦ un coll digne del malnom.

I si el nexe amb el carrer de Cornell¨¤ continua viu, tamb¨¦ es mant¨¦ amb Zarza Capilla (Badajoz), poble del seu pare, el Pablo, on cada estiu van amb els seus fills ¡°perqu¨¨ visquin el que nosaltres vam viure i el poble no mori¡±. All¨¤ no s¨®n els Estopa, s¨®n els Sardinas, ja que el seu avi les venia ¡°primer amb bici¡±, recorda el Jose, ¡°i despr¨¦s en una moto que com que no sabia com parar, la primera vegada va donar voltes fins a quedar-se sense gasolina¡±. S¨®n milionaris en xancletes, i com diu el Jose ¡°molt amarrateguis. Ens han proposat obrir bars, geri¨¤trics, llan?ar marques de roba, per¨° sempre hem dit que no, que no ens agraden els embolics. Ni a nosaltres ni al nostre pare, responsable dels nostres estalvis i en qui confiem plenament. ?s el nostre pare!¡±. Geni i figura.