El malent¨¨s del sensesostre

Alguna cosa no rutlla quan petites suposades millores que ens haurien de fer la vida m¨¦s f¨¤cil tot d¡¯una ens la compliquen. ?s el que ens ha passat amb els titulars que donaven la not¨ªcia de l¡¯home que presumptament matava en s¨¨rie persones sense llar, i que mostraven una estructura que no podia resultar c¨°moda a cap usuari competent de la llengua. Deia TV3, per exemple: ¡°Detingut l¡¯assass¨ª de sensesostre a Barcelona¡±; El Punt Avui: ¡°El presumpte assass¨ª de sensellar actuava amb viol¨¨ncia¡±; Betev¨¦: ¡°El jutge el va enviar a pres¨® preventiva acusat de tres assassinats de sensesostre¡±; Naci¨® Digital: ¡°Quatre dels casos s¨®n sensesostre morts de forma violenta¡±. En tots els casos, el problema prov¨¦ de fer ¨²s d¡¯un substantiu invariable en un context en qu¨¨ la intu?ci¨® ens reclama un plural que tampoc podem marcar per mitj¨¤ d¡¯un article.

Es tracta de bons exemples de les tibantors que de vegades comporta l¡¯admissi¨® apressada de termes merc¨¨s a estratagemes ortogr¨¤ficament v¨¤lids. Diria que l¡¯aglutinaci¨® en sensesostre del sintagma preposicional sense sostre (i per extensi¨®, tamb¨¦ d¡¯altres com sensepapers, o sensellar, m¨¦s recent) t¨¦ poc m¨¦s de deu anys, en una soluci¨® que s¡¯ha anat estenent pels mitjans de manera lenta per¨° constant com a alternativa als pret¨¨rits rodamon, vagabund o indigent, bandejats ja fos per imprecisi¨® l¨¨xica, ja fos per correcci¨® pol¨ªtica. A m¨¦s, el conegut referent angl¨¨s de homeless facilitava l¡¯adopci¨® d¡¯una f¨®rmula d¡¯estructura semblant. Val a dir que l¡¯any 2001, quan per primer cop es va identificar d¡¯aquesta manera un col¡¤lectiu arran de la tancada d¡¯immigrants a l¡¯esgl¨¦sia del Pi, es va deixar separat: sense papers.

Els partidaris de l¡¯adopci¨® de sensesostre van aplaudir de seguida la validaci¨® que en feia la nova ortografia, com si la seva acceptaci¨® fos equivalent a la inclusi¨® del terme en el diccionari, amb totes les de la llei. Diu aix¨ª l¡¯ortografia: ¡°Algunes preposicions formen part de certes expressions lexicalitzades en qu¨¨ precedeixen un nom que ¨¦s el complement d¡¯un nom sobreent¨¨s. Aquestes expressions s¡¯escriuen aglutinades¡±. I hi afegeix com a exemples un forabord, un sensepapers i un sensesostre, sempre amb l¡¯article indefinit. L¡¯ortografia, doncs, sembla donar per bons aquests termes, o almenys per ben formats, de la mateixa manera que, sense l¡¯aval de l¡¯¨²s ni la consolidaci¨®, podr¨ªem parlar d¡¯alg¨² com un senseseny, o un sensegr¨¤cia, o inventar l¡¯expressi¨® un senseparella com a equivalent de single. Per¨° una cosa ¨¦s que l¡¯ortografia confirmi la validesa de l¡¯estratagema i l¡¯altra ¨¦s que puguem utilitzar aquests termes com a substantius qualssevol.

Els defensors de l¡¯aglutinaci¨® tamb¨¦ saluden la capacitat d¡¯aquests termes per generar derivats a l¡¯hora d¡¯admetre¡¯ls. Per exemple, si tenim expressions com sensellarisme, ¨¦s que sensellar ¨¦s ben bo. Aix¨° ¨¦s un error. L¡¯ortografia resol la producci¨® de derivats de sintagmes de dues maneres, segons si la derivaci¨® ¨¦s per davant o per darrere: per davant, afegint un gui¨® al possible prefix (ex-primer ministre, vice-secretari general); per darrere, fent l¡¯aglutinaci¨® amb normalitat tal com passa amb tots els derivats d¡¯aquest tipus de sintagmes (de medi ambient, mediambiental; de compte corrent, comptecorrentista). Per tant, no tenim necessitat de fer sensepapers ni sensellar per justificar ex-sense papers o sensellarisme.

I per acabar-ho d¡¯adobar, tenim la conviv¨¨ncia del substantiu aglutinat sensesostre amb el sintagma sense sostre, amb alternances senzilles com un sensesostre i una persona sense sostre. Ara b¨¦, la correcci¨® pol¨ªtica ens ha portat a q¨¹estionar el mascul¨ª gen¨¨ric en el primer cas, cosa que ha dut a l¡¯aparici¨® de la f¨®rmula persona sensesostre, completament v¨¤lida si admetem el terme sensesostre com a substantiu de ple dret i el fem servir en posici¨® aposada al nom anterior. I aix¨ª tenim, doncs, dues expressions ben bones per parlar del mateix: persona sense sostre i persona sensesostre. Per¨°, qu¨¨ aporta l¡¯aglutinaci¨®, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯estalvi d¡¯un espai? Amb tot aix¨° no ens compliquem la vida?

Un sintagma preposicional no es pot comportar com un nom si no va acompanyat d¡¯un article que el substantivi, i fins que no el tinguem ben integrat com un terme independent, per exemple fent-ne el plural de manera espont¨¤nia (els sensesostres, uns sensellars), l¡¯aglutinaci¨® actuar¨¤ de salconduit per als usos impropis i posar¨¤ la catifa vermella als titulars xocants.