El soroll s¨ªsmic revela una aturada desigual a Catalunya durant el confinament

Amb el confinament va arribar la quietud. Per¨° no va ser igual de silenciosa a totes les comarques. Les estacions de la xarxa s¨ªsmica de l'Institut Cartogr¨¤fic i Geol¨°gic de Catalunya (ICGC) han registrat en les ¨²ltimes setmanes una reducci¨® del soroll s¨ªsmic per les vibracions del s¨°l que produeixen les rutines humanes. Les dades reforcen la idea d'una Catalunya de dues intensitats. D'una banda, Barcelona i les zones urbanes m¨¦s poblades, i, de l'altra, la resta del territori.

L'atenuaci¨® de les vibracions ¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia directa de "la disminuci¨® de l'activitat antr¨°pica durant la pand¨¨mia", detalla l'Institut. Els sensors revelen que, a les grans ¨¤rees urbanes, els dies van semblar nits. A Barcelona es van reduir un 30% les vibracions s¨ªsmiques imputables a l'activitat humana, a Reus i Tarragona la caiguda va ser del 25%. Mentrestant, als punts de mesurament situats al delta de l'Ebre o al Pirineu, el descens del soroll s¨ªsmic gaireb¨¦ no va arribar al 5%.

Jos¨¦ Antonio Jara, cap de la unitat de sismologia de l'ICGC, apunta que reduccions de fins al 30% del soroll s¨ªsmic di¨¹rn "¨¦s molt¨ªssim". Afegeix que "es va decretar un confinament total per¨° no ¨¦s correcte dir que es va aturar tot. Amb menys freq¨¹¨¨ncia, els autobusos, el tren i el metro van continuar circulant i l'activitat industrial tampoc es va paralitzar".

La xarxa d'estacions s¨ªsmiques i accelerom¨¨triques de l'ICGC t¨¦ una quarantena de bases de registre a Catalunya. Nom¨¦s a Barcelona consten quatre punts de control: a m¨¦s de l'Observatori Fabra hi ha sensors a la pla?a Tetuan, a Ciutat Vella i a Montju?c. La distribuci¨® de les estacions esquitxa totes les comarques, excepte un buit que apareix en blanc a la plana compresa entre la Segarra, la Conca de Barber¨¤, les Garrigues i la Terra Alta. Hi ha dos tipus d'estacions d'inspecci¨® de les vibracions terrestres: les que actuen per accelerament i les que s'activen per velocitat. Mentre que les darreres s¨®n molt fiables a l'hora de detectar terratr¨¨mols i altres escomeses del s¨°l, les d'accelerament "registren molt b¨¦ l'activitat humana", indica Jos¨¦ Antonio Jara.

Per posar alguns exemples assenyala que els sensors salten pel rum-rum del metro o per l'estr¨¨pit euf¨°ric d'"un gol del Bar?a". ?s el que es coneix com el "soroll antr¨°pic", directament relacionat amb el grau d'activitat de les persones. El cap de la unitat de sismologia de l'ICGC manifesta que durant el confinament el soroll s¨ªsmic al llarg del dia a Barcelona i altres ¨¤rees urbanes era "molt semblant al que es registra durant una nit sense confinament". Qualsevol moviment suma, afegeix. "Tenir la gent tancada a casa no vol dir que tothom estigui dormint". explica. Les dades demostren que all¨¤ on sol haver-hi m¨¦s moviment, el confinament va reduir les palpitacions del s¨°l. A les zones poc poblades i menys industrialitzades, el silenci sempre hi ha estat.

A Barcelona es van reduir un 30% les vibracions s¨ªsmiques imputables a l'activitat humana