La hist¨°ria de la pand¨¨mia, en primera persona

Pesta, grip, veroles, xarampi¨®, paludisme i tos ferina. Al llarg de la hist¨°ria hi ha hagut molts contagis massius i epid¨¨mies que han afectat la societat abans que el coronavirus; alguns han sigut pand¨¨mics fins a l'aparici¨® de f¨¤rmacs que els van mantenir a ratlla. De tots aquests episodis i de les seves conseq¨¹¨¨ncies en reten compte els documents conservats en arxius que parlen de nombres d'afectats i de les mesures sanit¨¤ries i preventives adoptades pels governants. De les m¨¦s actuals, com la mal anomenada ¡°grip espanyola¡± del 1918, queden unes quantes fotos que permeten veure com la gent sortia al carrer, com ara, amb guants i mascaretes. Per¨° fotos i documents parlen sempre de la versi¨® oficial i poc o gaireb¨¦ gens de com ho van viure les persones.

Per¨° aix¨° no passar¨¤ en la crisi sanit¨¤ria actual gr¨¤cies a campanyes com la que ha posat en marxa, des de finals de mar?, l'Associaci¨® d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC), en la qual es demana que s'envi?n als arxius imatges, dibuixos, textos i v¨ªdeos que expliquin l'impacte de la covid-19 en la vida de les persones i com viuen la tancada, la malaltia, la solidaritat, l'angoixa per la situaci¨® econ¨°mica i els espais buits, amb la intenci¨® que en un futur es pugui con¨¨ixer aquesta situaci¨® d'una manera plural. Des que la iniciativa es va posar en marxa ha aconseguit sumar-hi m¨¦s de 70 arxius municipals, comarcals i universitaris i rebre centenars d'imatges i documents carregats d'hist¨°ries. Des de finals d'abril la campanya tamb¨¦ est¨¤ impulsada pels arxius municipals de Barcelona i la Direcci¨® General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat.

S¨®n hist¨°ries que queden reflectides en imatges com les dels cossos d'emerg¨¨ncia i seguretat d'Osona, que cada dijous a les vuit del vespre s'apropen a l'Hospital Universitari de Vic i fan sonar les sirenes dels vehicles com a agra?ment al personal sanitari. O com la del grup de persones que cusen bates per als sanitaris al pavell¨® municipal de Gurb; o la de Rosa Verdaguer cosint mascaretes de tela a la resid¨¨ncia de gent gran de la Fundaci¨® Les Vetes de Salt, o la de Pepita Roig, que fotografia les mascaretes que han confeccionat al seu barri de Reus amb la roba de l'aixovar que ella mai no va arribar a estrenar. Tamb¨¦ ¨¦s la hist¨°ria de la Maria, una infermera de l'Hospital d'Igualada, epicentre durant els primers dies de la pand¨¨mia a Catalunya, que escriu un diari quan acaba la seva esgotadora jornada laboral i que ha prom¨¨s entregar a l'arxiu quan tot aix¨° s¡¯acabi.

¡°La gent envia, sobretot, imatges del que fa a casa amb la fam¨ªlia, dels aplaudiments i performances i de gaireb¨¦ tot el que fan per passar les hores¡±, explica Joan Soler, director de l'Arxiu Hist¨°ric de Terrassa i president de l'AAC, que ha impulsat la campanya sota l'etiqueta #arxivemlacovid19 i que ha animat que tots els arxius facin la seva pr¨°pia campanya. ¡°L'AAC funciona com a catalitzador de la campanya, que volem que sigui molt participativa. Hem publicat unes instruccions amb els passos a seguir i animem que cada arxiu faci la seva pr¨°pia campanya, perqu¨¨ el confinament i la pand¨¨mia t¨¦ moltes versions i no es pot garantir que el que es grava i s¡¯escriu a les xarxes socials perduri sempre¡±.

¡°A la gent li fa respecte enviar fotos seves o de la seva fam¨ªlia i n¡¯envien de les coses que fan durant el confinament¡±, explica Frederic Mayol, director de l'Arxiu Municipal de Salt, que fins ara ha rebut 395 fotografies, 30 v¨ªdeos i 77 documents. No ¨¦s la primera campanya d'aquest arxiu. ¡°Sempre que hi ha algun esdeveniment en recollim testimonis, com despr¨¦s del temporal Gl¨°ria, que va desbordar el Ter al seu pas per la localitat. Per¨° ara han respost molt m¨¦s. Totes les imatges es tracten igual que si fossin de comen?aments del segle XX, per exemple. Es documenten igual, perqu¨¨ tenen el mateix valor¡±, explica Mayol.

A aquesta campanya s'han adherit els arxius universitaris de la Polit¨¨cnica de Catalunya i els de les universitats de Barcelona i Vic. L'¨²ltim, un dels m¨¦s actius. ¡°La campanya no nom¨¦s s'adre?a als estudiants, amb la idea d'enriquir la imatge de l'impacte social de la pand¨¨mia en l'¨¤mbit escolar, civil, empresarial i sanitari¡±, explica N¨²ria Ca?ellas, responsable de l'Arxiu Fotogr¨¤fic d'aquesta universitat, que ha rebut unes 200 imatges. ¡°A la universitat hi ha una Facultat de Medicina i molts professors i alumnes s¨®n voluntaris als centres sanitaris, per aix¨° tenim moltes imatges¡±, explica Ca?ellas, que defensa aquesta mena de campanyes perqu¨¨ ¡°fan la mem¨°ria m¨¦s rica i mostren que hi ha m¨¦s d'un punt de vista¡±. Totes les imatges ja es poden veure al web de l'arxiu.

Divendres, l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus va donar a l'arxiu municipal de la ciutat 2.000 documents recollits dins de la campanya ¡°A l¡¯hospital, la pintura i l'escriptura, cura!¡±, sobretot dibuixos i fotografies de personal sanitari i familiars de malalts, perqu¨¨ es preservin. ¡°?s una donaci¨® important, no nom¨¦s pel nombre, sin¨® perqu¨¨ mostra a la gent que els seus treballs tenen valor¡±, explica Elisenda Cristi¨¤, directora de l'Arxiu Municipal de Reus, que ja suma 2.300 ¨ªtems. Els temes que m¨¦s predominen s¨®n dibuixos de nens amb missatges plens d'esperan?a, carrers buits, balcons plens de gent, professionals del m¨®n de la salut i altres col¡¤lectius professionals que aquests dies han hagut de sortir de casa perqu¨¨ la resta pogu¨¦s continuar vivint. Ara el seu esfor? quedar¨¤ per sempre.

Reconeixement p¨²blic

Marta Vives, la directora de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, la zona que va viure durant setmanes un doble confinament pel nombre d'afectats ha centrat la campanya en la recollida de documents escrits. ¡°Vam fer una crida, mitjan?ant correu electr¨°nic, als nostres seguidors. Volia, sobretot, que la gent expliqu¨¦s el que sent i el que ha viscut tot aquest temps, que compartissin la seva angoixa, les seves pors i incerteses. S¨®n unes 14 persones que han viscut moltes coses i agraeixen poder explicar-les¡±. Per Vives aix¨° ¨¦s el m¨¦s important, ¡°perqu¨¨ les fotografies, al final, s¨®n carrers buits i no expressen tot el que est¨¤ passant¡±.

Soler destaca com la donaci¨® d'aquests documents ¡°permet donar visibilitat als arxius i comprovar que es veuen com llocs amb capacitat per conservar la veritat, com centres de refer¨¨ncia que garanteixen la conservaci¨® d'aquests fets. Al final, la donaci¨® d'aquest material ¨¦s un acte de generositat¡±. La campanya durar¨¤ fins a l'estiu. ¡°Despr¨¦s, els arxius estan pensant dur a terme un reconeixement p¨²blic als donants mitjan?ant exposicions i activitats¡±.