El vot i la vida

?s una escena teatral, que permet tots els registres, des dels c¨°mics fins als tr¨¤gics. Pertany a un gui¨® secret, amagat en alguna mena d¡¯inconscient dels catalans, que nom¨¦s aflora en situacions extremes, d¡¯exig¨¨ncia de definici¨® ideol¨°gica i, fins i tot, identit¨¤ria.

La q¨¹esti¨® substancial ¨¦s que el protagonista vol demostrar que ¨¦s capa? de fer el que els seus interlocutors consideren impossible o improbable, per una falta de car¨¤cter o de gosadia real o pretesa. Hi ha, per tant, un repte primer i despr¨¦s una demostraci¨® victoriosa i el corresponent desplante, una paraula de mala traducci¨® catalana que explica, entre altres situacions, l¡¯arrogant gesticulaci¨® dels toreros envers el p¨²blic despr¨¦s d¡¯una llarga i brillant torejada o, sobretot, quan acaba de matar el toro.

El m¨¦s conegut i fam¨®s de tots ¨¦s el de Llu¨ªs Companys despr¨¦s de proclamar la Rep¨²blica catalana el 6 d¡¯octubre del 1934, en girar-se cap als seus acompanyants i dir-los: ¡°A veure si ara direu tamb¨¦ que no soc prou catalanista¡±. La versi¨® m¨¦s recent de l¡¯exhibici¨® de gosadia independentista ens l¡¯ha donada Sandro Rosell en una entrevista amb Jordi ?vole. Per¨° segur que del mateix estil se n¡¯han repetit a carretades, en privat sobretot, per¨° tamb¨¦ en p¨²blic, i especialment els darrers anys, quan tants i tants nouvinguts han hagut d¡¯exhibir i demostrar la realitat de la seva nova fe independentista.

La prova del fet que Rosell ¨¦s independentista es produeix en el terreny declaratiu de les seves intencions de votar a favor de la independ¨¨ncia en el cas, ara sabem que altament improbable, que se celebr¨¦s un refer¨¨ndum no merament simb¨°lic sin¨® efectiu que don¨¦s lloc a la independ¨¨ncia de Catalunya. L¡¯argument m¨¦s fort de la demostraci¨® de Rosell ¨¦s que prendria tal decisi¨® tot i sabent, segons ens diu, que un resultat favorable l¡¯obligaria a marxar de Catalunya.

La demostraci¨® independentista de Rosell ha de generar simpaties arreu, fins i tot entre els qui no s¨®n independentistes, per dos raons fonamentals. Primera: perqu¨¨ es pot deduir del que diu l¡¯expresident del Bar?a que el parad¨ªs independentista prom¨¨s ¨¦s un infern del qual cal fugir. Segona: perqu¨¨ potser no ¨¦s la independ¨¨ncia el problema sin¨® tots els seus gestors, de manera que res de bo es pot esperar d¡¯un nou Estat creat i constru?t per una mena de gent que han fet els darrers 10 anys tan abundoses exhibicions de desgavell i d¡¯ineptitud.

Una variant d¡¯aquesta segona lectura, molt plausible tractant-se d¡¯un gran burg¨¨s, la introdueixen els programes, les idees i les personalitats d¡¯aquestes gestors, decantats obertament cap a l¡¯esquerranisme, l¡¯anticapitalisme i fins i tot l¡¯autoritarisme m¨¦s antiliberal en alguns casos. A Rosell no poden fer-li cap mena de gr¨¤cia els CDR, les barricades de l¡¯octubre passat ¨Cara aparentment oblidades¨C, la complaen?a de Torra i el seu Govern amb la viol¨¨ncia o el menyspreu de les forces d¡¯ordre p¨²blic, fins i tot les catalanes.

La Catalunya independent imaginada per Rosell ¨¦s una p¨¤tria de la qual cal fugir. ?s la inversi¨® del mite d¡¯Israel, la p¨¤tria constru?da com a refugi dels perseguits. Vistos els antecedents, aqu¨ª manarien els pitjors. La riquesa rebria de valent. La propietat potser estaria en perill. Les carreres professionals haurien de sotmetre¡¯s als imperatius del poder hegem¨°nic. Els burgesos patriotes haurien de salvar els mobles a l¡¯estranger ¨Csempre han salvat els mobles a l¡¯estranger¨C i limitar-se a passar temporades de vacances a la p¨¤tria abandonada, sempre que no en sort¨ªs perjudicat el patrimoni. Podrien, fins i tot, seguir contribuint a la causa, la sagrada causa catalana, amb les seves aportacions a empreses culturals o patri¨°tiques que els vingu¨¦s de gust, com han fet tota la vida. Degudament instal¡¤lats a Su?ssa, a Londres o als Estats Units, potser podrien obtenir el passaport catal¨¤ que satisf¨¦s els seus desitjos identitaris sense necessitat de passar les mol¨¨sties de viure en un pa¨ªs esdevingut desagradable, una tasca patri¨°tica que deixarien a les classes mitjanes i baixes i, naturalment, als immigrants.

Rosell ha impressionat perqu¨¨ la seva contradicci¨® entre el vot i la vida cont¨¦ l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯octubre independentista. La subhasta rupturista entre Esquerra i Junts per Catalunya, amb cims dram¨¤tics com la nit del 26 d¡¯octubre del 2017, respon al gui¨® teatral secret. Ning¨² volia quedar com un covard, ning¨² vol quedar ara com el qui renuncia a la rep¨²blica imaginada. Nom¨¦s els que viuen del manteniment d¡¯un proc¨¦s sense rumb ni objectius en poden rebre alguns beneficis, en alguns casos substancials: aquest ¨¦s el cas dels seus animadors medi¨¤tics o dels funcionaris i alts c¨¤rrecs. L¡¯expresident del Bar?a, i conspicu representant de la plutocr¨¤cia de l¡¯esport, s¡¯ha atrevit a expressar en p¨²blic el que molts catalans pensen i nom¨¦s diuen en privat, que ¨¦s el divorci entre el seu desig independentista i el temor a la realitat de la independ¨¨ncia, entre la rep¨²blica imaginada i la realitat del Govern desballestat que ara t¨¦ el poder.

El fons de la disson¨¤ncia irresoluble ¨¦s el vot identitari. ?s a dir, una idea de democr¨¤cia que no correspon a un sistema de representaci¨® pol¨ªtica dels ciutadans, i de govern amb consens entre els governats i els governants, sin¨® que vol ser un m¨¨tode de definici¨® grupal, sota la coartada d¡¯una sobirania nacional primig¨¨nia, eterna i indiscutible. O en d¡¯altres paraules, el vot de la tribu germ¨¤nica, no de la naci¨® sobirana de ciutadans lliures i iguals sorgida de les revolucions francesa i americana.