Els escriptors catalans premien la figura ¡®renaixentista¡¯ de Narc¨ªs Comadira

¡°Des que ens van implantar el confinament no he escrit ni un sol vers¡±, reconeix Narc¨ªs Comadira (Girona, 1942). Dif¨ªcil concentrar-se quan la vida gira com gira i sembla que perdi el sentit, i m¨¦s per a un autor que s'ha caracteritzat per reflexionar sobre tot aix¨° i pel seu rigor formal i m¨¨tric, amb un punt renaixentista en la seva pr¨¤ctica art¨ªstica, ja sigui en la traducci¨® com en l'assaig, en la dramat¨²rgia i en la pintura. Potser per tot plegat, i tamb¨¦ per aquest afany multidisciplinari, els seus col¡¤legues de l'Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana (AELC) han decidit atorgar-li, per votaci¨®, el premi Jaume Fuster, en el que ja ¨¦s la XXa edici¨®. Comadira ¨¦s el set¨¨ guanyador consecutiu del Fuster que t¨¦ la poesia com a principal ra¨® de ser liter¨¤ria, despr¨¦s d'Ant¨°nia Vicens (2019), Francesc Parcerisas (2018), Jordi P¨¤mias (2017), Carles Hac Mor (2016), Joan Margarit (2015) i Jaume P¨¦rez Montaner (2014).

En el fons aquests temps no l'agafen desprevingut, a Comadira, que el 1990 ja publicava un poemari sota el t¨ªtol d'En quarentena, una de les seves obres m¨¦s reconegudes (va obtenir el Ciutat de Barcelona, el Nacional de la Cr¨ªtica i la Lletra d¡¯Or), en qualsevol cas un bon exemple de ¡°la qualitat de la seva obra, la import¨¤ncia de la seva traject¨°ria i el comprom¨ªs de l'autor¡±, com assenyala l'acta de la concessi¨® del premi.

Ho reuneix tot, aquest particular autor de l'anomenada Generaci¨® dels Setanta, m¨¦s decantat potser que la resta dels seus coetanis per aquests poetes pensadors proclius a reflexionar sobre el sentit de la vida i de l'art i per la pal¡¤lidesa de totes dues amb el pas del temps. Ja ho va demostrar des dels seus inicis, en la segona meitat dels seixanta, punt de partida d'una obra d'extensi¨® notable, amb una vintena de poemaris, amb t¨ªtols notables com Papers privats (1969), Desdesig (1976), Enigma (1985, premis Serra d¡¯Or i de la Generalitat), Lent (2012) o l'¨²ltim fins avui, Manera negra (2018).

S¨ª que coincideix amb els seus coetanis en l'influx de Gabriel Ferrater, que en el seu cas casa amb el rigor tamb¨¦ de Josep Carner i de J.V. Foix; com en tots ells, la seva inquietud intel¡¤lectual l'ha portat al camp de l'assaig, en qu¨¨, a trav¨¦s d'una quinzena de t¨ªtols, ha reflexionat des de la seva Girona natal (Girona. Mat¨¨ria i mem¨°ria, 1989) fins a l'arquitectura (Guia de l¡¯arquitectura dels segles XIX i XX a Girona, 1978) o el Noucentisme (Forma i prejudici. Papers sobre el Noucentisme, 2006). Omn¨ªvor en el terreny cultural, no ha pogut deixar de traduir des d'anglesos (marca de foc de la seva generaci¨®, de nou) com W. H. Auden a italians com Luigi Pirandello i, sobretot, Leopardi, de la qual va oferir el 2004 una reconeguda versi¨® dels seus Cants (premis Serra d¡¯Or i Ciutat de Barcelona).

Dramaturg des del 1991, quan va debutar en el g¨¨nere amb La vida perdurable, Comadira admet que t¨¦ ara en cartera projectes en aquest g¨¨nere i tamb¨¦ en poesia que aquests temps de coronavirus han congelat, per¨° que tampoc han pogut frenar la seva vocaci¨® pict¨°rica, plena de volums, amb tend¨¨ncia a la geometria i simplificaci¨® de formes, liofilitzaci¨® del seu estar al m¨®n contemplant-lo, reflexionant-hi des de qualsevol categoria art¨ªstica. Com un renaixentista contemporani.