Miquel Barcel¨®: ¡°El virus t¨¦ una mirada global, nosaltres no l¡¯hem tingut¡±

Miquel Barcel¨® (Felanitx, Mallorca, 1957) ha encadenat dos enclaustraments. ?s com si hagu¨¦s sortit d'un monestir del cister i de seguida s'hagu¨¦s tancat en un altre, aquesta vegada amb brotxes i teles en comptes de crucifixos i lletanies. Ell ja ¨¦s una mica ermit¨¤, aix¨ª que tampoc ha estat un trauma. Primer va estar a?llat al sud de Tail¨¤ndia intentant pintar. Despr¨¦s, li va donar temps a arribar pels p¨¨ls a Mallorca i es va tancar a Art¨¤. Fa dos mesos que treballa a la seva casa taller. Ara est¨¤ immers ¨Cen col¡¤laboraci¨® amb l'epidemi¨°leg Pedro Alonso¨C en l'organitzaci¨® d'una subhasta de pintures i escultures donades per diversos artistes, i els fons que s'obtinguin aniran a parar a iniciatives de recerca cient¨ªfica. A m¨¦s, est¨¤ enllestint una obra original amb el grafista barcelon¨ª Salvador Saura que, amb el lema "Ajuda als malalts, suport als sanitaris i protecci¨® de la poblaci¨®", convertir¨¤ en un cartell que regalar¨¤ "als hospitals p¨²blics que el vulguin tenir". I de tant en tant, sopar amb els amics... a trav¨¦s de la pantalla de l'ordinador, s'ent¨¦n. L'entrevista ¨¦s com la majoria en dies aix¨ª. Un ¨¦s a Mallorca, l'altre a Madrid.

M¨¢s informaci¨®n

Exposant Barcel¨®

Barcel¨® de primera m¨¤

Barcel¨® rellegeix en color el ¡®Faust¡¯ de Goethe

P. Tot en ordre? Perd¨® per la pregunta recurrent¡­

R. Prou b¨¦, perqu¨¨ la veritat ¨¦s que aquesta vida del confinament ¨¦s la vida del pintor per definici¨®. Soc a Mallorca, al camp, tinc animals, tinc muntanya, i aix¨° ¨¦s¡­ vaja, que no es nota tant. Per¨° tot ¨¦s molt preocupant. El meu dia a dia no ha canviat gaire per¨°, ¨¦s clar, al voltant s¨ª.

P. El ¡®jo¡¯ art¨ªstic ¨¦s el mateix, i segurament el ¡®jo¡¯ social ja no¡­

R. Segur. Cada dia m'he anat assabentant que tenia un amic a l'hospital, o a urg¨¨ncies¡­ i a m¨¦s aquesta malaltia tan insidiosa, amb aix¨° que alg¨² entra i al cap d'uns dies es posa fatal ¨¦s¡­ tot molt desagradable. I segueixo el que passa a Fran?a, i a It¨¤lia, i als Estats Units¡­ i a tot arreu estan igual de fotuts. Per¨° fa l'efecte que ¨¦s un problema per parcel¡¤les.

P. Qu¨¨ vol dir?

R. Doncs que haur¨ªem de tenir una mirada global sobre aquest tema i no l'hem tingut. El virus s¨ª que t¨¦ aquesta mirada global, nosaltres no. Els virus s¨®n m¨¦s espavilats i m¨¦s antics que nosaltres¡­ i m¨¦s dem¨°crates.

P. Les pestes tenen mil¡¤lennis, alguna cosa saben.

R. S¨ª, per¨° nosaltres seguim comptant per petits poblets. Estem mal preparats, i cadasc¨² aplica el seu conte.

P. Com s'ho fa per suportar el tancament, a banda de treballar?

R. Sopem junts uns quants amics davant de l'ordinador i ens expliquem coses, brindem¡­ aix¨° est¨¤ b¨¦. La veritat ¨¦s que jo era molt esc¨¨ptic amb totes aquestes coses i mira, molt b¨¦. L'altre dia un amic meu pianista va estar tocant el clavic¨¨mbal, hi havia com un aire de festa, la veritat ¨¦s que durant el tancament tothom se les ha enginyat per fer coses i aix¨° ¨¦s molt bo.

P. I des del punt de vista creatiu, aquest enclaustrament l'ha inspirat, l'ha esperonat, o tot el contrari?

R. ?s curi¨®s, perqu¨¨ jo ja feia un mes que m'havia tancat en un lloc del sud de Tail¨¤ndia absolutament buit, on havia anat per treballar en un projecte sobre La Il¨ªada. I vaig estar dubtant si em quedava all¨¤ o venia cap a Espanya, era q¨¹esti¨® de dies, i si no em decidia r¨¤pid m'havia de quedar all¨¤ for?a temps, i ser en un lloc tan perdut em semblava una mica extrem. Aix¨ª que vaig arribar dos o tres dies abans que tanquessin els aeroports¡­ aix¨ª que, en fi, ¨¦s com si ja tingu¨¦s un mes m¨¦s de mili. Per¨° la veritat ¨¦s que aix¨° d'estar tancat per a mi ¨¦s el pa de cada dia. ?s el que jo faig normalment. La putada ¨¦s veure que la gent ho passa malament. Jo al cap i a la fi hi estava entrenat, com els capellans, que aix¨° tampoc els agafa de sorpresa.

P. Creu que a la gent se li quedar¨¤ instal¡¤lat al cap aquesta emprenyada, aquest malestar, aquesta por¡­ o tot es recol¡¤locar¨¤?

R. No, algunes coses han de canviar per for?a, ¨¦s inevitable. I espero que n'arribin algunes de bones. L'emprenyada ¨¦s immediada, per¨° ¨¦s enfadar-se davant l'inevitable, davant d'una cosa que tampoc acabem d'entendre del tot. ?s frustraci¨®, i ¨¦s comuna a tot arreu. Si veus el que diu la gent a Fran?a, o a It¨¤lia, o a Espanya o als Estats Units, ¨¦s el mateix. I aix¨° de fer servir les mascaretes ¨¦s un costum molt asi¨¤tic, aqu¨ª no hi ha costum. A Tail¨¤ndia, al febrer, el 100% de la gent que vaig veure portava mascareta. Aqu¨ª, ning¨². De fet, en aquests pa?sos asi¨¤tics la gent les porta gaireb¨¦ sempre, encara que sigui per la contaminaci¨®.

P. I vost¨¨?

R. Jo tinc mascaretes perqu¨¨ les faig servir per pintar! Per protegir-me del gas i del vern¨ªs i coses aix¨ª. Per¨° en general, a casa ning¨² en tenia, ¨¦s clar. Per¨° tornant a aix¨° d'abans, jo crec que hauria d'haver-hi una reflexi¨® general, a veure qu¨¨ hem fet malament i qu¨¨ i com es pot fer millor. Per¨° una reflexi¨® de tipus global d'entendre que una cosa aix¨ª no se soluciona per petites comunes.

P. Potser la m¨¤xima expressi¨® d'aquest anar per lliure i d'aquesta desuni¨® ha estat la incapacitat de la Uni¨® Europea per actuar com una sola veu¡­

R. Per descomptat. Ha estat molt decebedor, i hi ha hagut, a m¨¦s, molta mala bava. Per¨° fins i tot la Uni¨® Europea es queda petita en aix¨°, penso que hem de ser m¨¦s ambiciosos, i m¨¦s solidaris. Perqu¨¨ si resulta que aix¨° ho arreglem a Europa per¨° deixem que continu? igual a ?frica, a Am¨¨rica i a altres llocs, aix¨° ens torna al cap de tres dies. I encara pitjor. Veient els mitjans espanyols, al principi semblava que aix¨° era una malaltia de Madrid. Estem molt encegats, per¨° segurament n'aprendrem alguna cosa.

P. ?s optimista en aix¨°?

R. La veritat ¨¦s que no, no soc gaire optimista quan penso en la capacitat d'aprendre de la gent. Una cosa, la grip espanyola va ser el 19, oi?

P. Entre el 18 i el 19¡­

R. O sigui, despr¨¦s de la Primera Guerra Mundial. I la llei seca?

P. Eeeh¡­ crec que va funcionar b¨¤sicament als anys vint.

R. I l'abolici¨®? ?s que als Estats Units van entrar molts diners amb l'abolici¨® de la llei seca. ?s que estic pensant que ¨¦s molt possible que sigui ara el moment que els grans estats decideixin legalitzar les drogues. Aix¨ª entrarien diners a les arques p¨²bliques.

P. Parla de legalitzar les drogues perqu¨¨ siguin els estats i no els traficants els qui gestionin el negoci?

R. ?s clar. Perqu¨¨ entri pasta. Que far¨¤ molta falta. Una cosa aix¨ª, hauria de passar. No s¨¦¡­ hi ha un llibre collonut que va de tot aix¨° per¨° ning¨² en parla, d'una escriptora americana que es diu Laura Kasischke, i que es titula In a perfect world (En un m¨®n perfecte). Tracta d'una pand¨¨mia americana i ¨¦s una mena d'apocalipsi a c¨¤mera lenta. Despr¨¦s d'un temps deixa de funcionar el tel¨¨fon, despr¨¦s tamb¨¦ es para internet¡­ ¨¦s un llibre bon¨ªssim, com una hist¨°ria de por. Tamb¨¦ m'he recordat molt de Jean Giono i el seu llibre L'h¨²ssar sobre la teulada, bon¨ªssim, que parla de com la gent passa un confinament a les teulades¡­

P. Parlant d'hist¨°ries de confinament: un bon llibre dels vuitanta que ha envellit molt b¨¦, El cuarto de ba?o, de Jean-Philippe Toussaint.

R. ?s que Toussaint ¨¦s un dels grans escriptors europeus! Un belga, per cert. A mi, de llengua francesa, Toussaint m'agrada m¨¦s que Houellebecq i tots aquests¡­

P. Parlant d'art, de llibres, etc¨¨tera¡­ ¨¦s curiosa la paradoxa: d'una banda, la gent ha recorregut a totes les formes de cultura possibles ¨Cllibres, m¨²sica, pel¡¤l¨ªcules, s¨¨ries, art virtual en diferents plataformes¡­¨C per passar millor el confinament. I de l'altra, el m¨®n de la cultura est¨¤ atemorit amb el que passar¨¤ amb els teatres, els museus, les sales de cinema, amb aforaments obligat¨°riament redu?ts¡­ i aix¨° quan puguin obrir.

R. S¨ª, i tant. A Espanya, igual que a Fran?a i a altres pa?sos, als estats i als governs no sembla que els importi gaire. Justament quan ¨¦s m¨¦s necess¨¤ria, m¨¦s s'ignora la cultura. Per¨° vaja, ¨¦s igual, la cultura existeix per sobre dels¡­ d'aquests que¡­

P. Per sobre dels qui decideixen si existeix o no?

R. ?s clar! Encara sort. No s¨¦. Molta gent est¨¤ dient que de tot aix¨° en sortir¨¤ alguna cosa bona. Jo no ho s¨¦. D'un cad¨¤ver surten sobretot coses dolent¨ªssimes.

P. Com creu que impactar¨¤ concretament aquesta crisi al seu m¨®n? Els artistes, el mercat de l'art, les galeries, els col¡¤leccionistes, els museus¡­

R. A tot el que ¨¦s mercat afectar¨¤ molt¨ªssim i, per tant, al mercat de l'art, tamb¨¦. Tot aquest moviment constant de diners¡­ encara que compte, el que passa ¨¦s que aix¨° al mercat de l'art crida m¨¦s l'atenci¨®, per¨° si ho compares amb altres mons, aquest moviment de diners ¨¦s poca cosa. El de l'art xoca m¨¦s, per¨° ning¨² parla del mercat de la farm¨¤cia, per exemple. B¨¦, jo el que espero ¨¦s que d'aqu¨ª surti alguna cosa bona sobretot en el terreny espiritual, que canvi?n coses des del punt de vista de l'exig¨¨ncia humana. Per¨° b¨¦, ho passarem fatal. I no parlo ni d'Espanya ni d'Europa. Parlo del m¨®n en general. Perqu¨¨ nosaltres ens pensem que estem una mica al final de tot aix¨° ¨Cque si desconfinament, que si desescalada, per cert, paraules lletg¨ªssimes, jo no s¨¦ qui les escull, haurien de demanar a alg¨² com Pere Gimferrer que esculli els termes importants¨C, per¨° a llocs com ?sia o ?frica encara no s'ha vist ni el que pot arribar a passar. Jo crec que no som al final de res, sin¨® al principi d'una cosa que pot ser molt llarga. ?s evident que no som capa?os de veure tot aix¨° com una cosa global. D'altra banda, ¨¦s normal. La gent n'est¨¤ fins als ous i vol sortir, i viure la vida d'abans¡­ que no hi ser¨¤.

P. Per descomptat, no a curt termini.

R. Saps qu¨¨ crec que passar¨¤ una mica? Com quan aqu¨ª a Mallorca hi ha una tempesta i de sobte est¨¤s tres hores sense llum. Llavors has de buscar les espelmes i els llumins i tal, per¨° al cap d'una estona s'est¨¤ molt agradable. I quan torna la llum ¨¦s molt decebedora. ?s com un desenc¨ªs. I jo crec que passar¨¤ aix¨°.

P. Tamb¨¦ hi ha la possibilitat que tot es recol¡¤loqui r¨¤pidament. Tamb¨¦ el dolent, ¨¦s clar. Potser sobretot el dolent.

R. A veure, ¨¦s que si hi ha una cosa clara ¨¦s que, despr¨¦s de la crisi, els dolents no es tornaran bons.