El mirall trencat

El virus i la pand¨¨mia d¡¯aquest any que durar¨¤ anys projecten imatges d¡¯artistes del passat. ?s un indici renovat que l¡¯art, la cultura, la creaci¨® no ¨¦s un document que provaria nom¨¦s que aquesta o aquell artista marcava o seguia les modes del seu temps, fins i tot les antimodes, sin¨® que sempre parla en present, a cadasc¨² i al col¡¤lectiu que el comparteix: com si estigu¨¦s acabat de fer, en el primer dia de la creaci¨®, de vegades fins i tot en el primer dia de la creaci¨® despr¨¦s de la destrucci¨® del m¨®n.

Han corregut per la xarxa i les missatgeries dels m¨°bils, el correu electr¨°nic i les pantalles de la tele, imatges de pintors que molts de vosaltres de ben segur que teniu al cap, com ara l¡¯americ¨¤ que va pintar la soledat urbana i rural de nom que ara mateix no vull recordar per no gastar-lo m¨¦s, ai. Si un mestre modern antic es mereix, a parer meu, que avui l¡¯atenguem ¨¦s Magritte.

Aquest pintor belga enquadrat en el surrealisme ¨¦s la pera, amb franquesa. Algunes de les seves imatges s¨®n com una can?¨® tan popular que no cal ni recordar qui la va fer. Algunes han estat inspiraci¨® per als creatius publicitaris d¡¯alta volada i fins els de vol ras. La pipa que no ¨¦s una pipa ¨¦s una d¡¯aquestes paradoxes visuals que coneixen vells i joves de diverses generacions. Alg¨² la va versionar fa unes setmanes, a mi em va arribar per WhatsApp: una dona de cabells blancs vestida de vermell i amb el bra? en nansa contempla un quadre molt ben emmarcat en qu¨¨ la pipa ha estat substitu?da per un ordinador port¨¤til i a sota, en comptes d¡¯all¨° de (en franc¨¨s, en el quadre de Magritte) ¡°Aix¨° no ¨¦s una pipa¡±, hi posa, tamb¨¦ en franc¨¨s, ¡°Aix¨° no ¨¦s una escola¡±.

Pobre Magritte, vaig pensar. M¡¯explico: el quadre de la pipa ja feia paleses el 1928 les trampes del llenguatge i de les imatges (es titula, precisament, La tra?ci¨® de les imatges) perqu¨¨ aquella pipa tan ¡°real¡± no ¨¦s en efecte una pipa sin¨® una pipa pintada i res m¨¦s, de la mateixa manera que el que veiem a la tele no ¨¦s all¨° real sin¨® all¨° que capta una c¨¤mera. Mentre que la imatge an¨°nima per WhatsApp ¨¦s d¡¯una cruesa aclaparadora, sense cap ambig¨¹itat. I, malgrat tot, toca de ple en el que passa ara mateix a l¡¯escola, als instituts, a la universitat. Un ordinador no ¨¦s una escola. Qui s¡¯hagi inventat la imatge ¨¦s un bon deixeble de Magritte, que per al quadre de la pipa va reproduir exactament la mena de pipa que llavors era el reclam al carrer d¡¯un estanc urb¨¤. El seu deixeble ha agafat la pipa, que molta gent coneix, per parlar de la tra?ci¨® de les imatges d¡¯avui, en pand¨¨mia, respecte de l¡¯ensenyament: un ordinador no ¨¦s una escola, ni una aula, ni una professora, ni un mestre. En el cas que no siguis un excl¨°s digital, sense ordinador ni wifi.

El meu Magritte preferit, ara mateix, ¨¦s el quadre d¡¯un altre any singular, 1936, La clau dels camps. ?s al Thyssen madrileny. El podem veure digitalment aqu¨ª. Ni reproduir-lo en aquesta p¨¤gina ¨¦s el mateix que tenir-lo davant dels ulls, per¨° tal com van les coses, que no pots viatjar enll¨¤ de l¨ªmits estrictes i escassos, veure¡¯l en l¨ªnia no est¨¤ tan malament. S¡¯ho val. Aix¨° ¨¦s el que hi veig ara mateix, en aquest temps pand¨¨mic que ha trencat el mirall. Hi veig que la idea de la realitat vista per la finestra d¡¯una casa benestant est¨¤ feta miques: el vidre que reflectia la realitat ¡ªl¡¯arbre del jard¨ª¡ª s¡¯ha trencat. Els bocins han entrat a casa i els vidres trencats reflecteixen ara trossos de l¡¯arbre esbocinat. Per¨° la realitat encara hi ¨¦s, on sempre. Si no tenim una casa benestant, m¨¦s esquin? encara.

La realitat no ha desaparegut ni s¡¯ha esmicolat, l¡¯arbre del jard¨ª ¨¦s intacte. El que s¡¯ha trencat ¨¦s el vidre de la finestra de la confortable estan?a des d¡¯on les v¨¨iem venir o ens ho pens¨¤vem. El que est¨¤ fet miques ¨¦s la idea que ens hav¨ªem fet de la realitat. Vista des del confort, conv¨¦ remarcar-ho. Pens¨¤vem que ten¨ªem un vidre protector per on v¨¨iem el defora i resulta que ¨¦s el mirall del que vol¨ªem creure, el nostre mirall.

Magritte no s¡¯esgota amb una ullada, ni en hores ni en dies. Ara mateix resulta prof¨¨tic. Igual que tots els surrealistes ib¨¨rics, sigui Mir¨®, Dal¨ª, Bu?uel, Maruja Mallo, Remedios Varo, ?scar Dom¨ªnguez o Eugenio Granell, no tenia res d¡¯autom¨¤tic ni deixava anar l¡¯inconscient sense m¨¦s ni m¨¦s, ho rumiava tot abans d¡¯executar el quadre. Una lli?¨®, potser. Tal vegada encara serveix d¡¯alguna cosa considerar, en pand¨¨mia i despr¨¦s ¨Csigui quan sigui aquest despr¨¦s¡ª, que en llengua francesa dir ¡°la clau dels camps¡± era en els seus temps una manera de parlar d¡¯alliberament, de dir que hi ha un cam¨ª de llibertat.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.