Explosions de patetisme

L¡¯obra d¡¯Empar Moliner (Santa Eul¨¤lia de Ron?ana, 1966) ¨¦s sin¨°nim d¡¯humor, de s¨¤tira del m¨®n petitburg¨¨s, de com¨¨dia morda?, per¨° tamb¨¦ ho hauria de ser d¡¯agudesa, de realisme cruel i d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia narrativa precisa i dolorosa en el moment de descriure la ridiculesa d¡¯uns personatges empresonats pel consumisme, el sexe, la desolaci¨®, els secrets inconfessables, les crisis personals, l¡¯absurd de cada dia. I despr¨¦s dels contes excessivament rutinaris del seu llibre anterior, Tot aix¨° ho faig perqu¨¨ tinc molta por, el lector celebra que en els reunits a ?s que abans no ¨¦rem aix¨ª Moliner hagi recuperat l¡¯entusiasme creatiu que impregnava llibres com T¡¯estimo si he begut, per exemple, aquelles construccions gaireb¨¦ mentals que suscitaven el riure i que, d¡¯improv¨ªs, a trav¨¦s d¡¯un detall meticulosament triat, gla?aven l¡¯alegria viva i sobtada amb una explosi¨® de patetisme.

'?S QUE ABANS NO ?REM AIX?'

Empar Moliner

Columna

234 p¨¤gines

19 / @ 8,99 euros

En els onze contes inclosos a ?s que abans no ¨¦rem aix¨ª, Moliner mesura amb m¨¦s rigor l¡¯¨²s de la comicitat i de les bromes, no es desmunten abusivament els t¨°pics, l¡¯operaci¨® dels finals dels textos prescindeix de l¡¯¨¤nsia de concloure¡¯ls amb un joc de mans vist¨®s, i la sequedat verbal ¨¦s prou elaborada per no fatigar l¡¯atenci¨® del lector. Tamb¨¦ ¨¦s d¡¯agrair que la investigaci¨® sociol¨°gica, o el quadre de costums, sobre determinades conductes de la bogeria quotidiana no enteli el que realment ¨¦s cada conte, una pe?a liter¨¤ria que s¡¯aguanta sobretot gr¨¤cies a l¡¯instint literari de l¡¯autora.

A Una obra mestra, Sara Cavall, que t¨¦ ¡°una secci¨® de titulars de diari divertits¡± en una programa radiof¨°nic, ha de fugir del setge de Maria Carme Papell, una escriptora a la recerca de lectors que acaba de publicar una novel¡¤la que ¡°tracta d¡¯una ¨¤via, una mare i una filla unides pel record de la Guerra Civil i l¡¯amor a la cuina¡±. A El preg¨®, una altra escriptora que ¡°des de la multa d¡¯Hisenda, no diu que no a res, sigui el que sigui que paguin¡±, ha d¡¯anar a un poble dels voltants de Barcelona a fer la presentaci¨® d¡¯una festa tradicional i es troba immersa en una mena de museu provincial dels horrors. I la bec¨¤ria Ridau, a Ja et porto, deixa, en comptes d¡¯anar a casa seva en metro, accepta l¡¯oferiment de la periodista Farr¨¤s i de sobte es transforma en una v¨ªctima de la tortura verbal. I, en aquests tres contes, amb unes trames ben equilibrades que esquiven h¨¤bilment la temptaci¨® de caure en la trampa de l¡¯acudit, el lector recorda amb gust una d¡¯aquelles frases assassines que escrivia Dorothy Parker: ¡°Una bona cosa per gravar a la meva l¨¤pida: va anar a tot arreu en contra de la seva voluntat¡±. Al cap i a la fi, Moliner tamb¨¦ se centra morosament en la tirania de la gent molesta i enfadosa que qualsevol voldria treure¡¯s de sobre, com si els seus personatges, at¨°nits, es preguntessin qu¨¨ han fet malament a la vida per haver de suportar, m¨¦s enll¨¤ del seu, l¡¯infern dels altres.

Els altres tres contes importants del llibre ¡ªEster (sense hac), N¨²ria (diuen els metges que t¡¯haig de parlar), i el que dona t¨ªtol al llibre, ?s que abans no ¨¦rem aix¨ª¡ª examinen un altre dels cercles de l¡¯infern segons Moliner: els desequilibris i les disfuncions de la fam¨ªlia, com si volgu¨¦s inspeccionar qu¨¨ hi ha de cert encara en la famosa frase de Tolstoi que obre Anna Karenina. La conclusi¨® ¨¦s demolidora: totes les fam¨ªlies felices s¨®n igual d¡¯infelices que les m¨¦s infelices, i de manera molt f¨¤cil i senzilla de l¡¯amor es passa a l¡¯odi i del riure al plany.

El viatge abismal al no-res de l¡¯Ester, ¡°una de les doctores que havia a?llat i cultivat c¨¨l¡¤lules mare de c¨°lon¡±, no ¨¦s menys desolador que les vicissituds dels Mandonguilla, una fam¨ªlia tranquil¡¤lament unida en la seva obesitat fins que el marit decideix aprimar-se; unes met¨¤fores tenses i s¨°rdides sobre la mis¨¨ria oculta rere la soledat de les parelles: ¡°La ximpanz¨¦ adulta li dona un calbot a una ximpanz¨¦ jove que li est¨¤ fent ganyotes al ximpanz¨¦ jove de l¡¯arbre del costat que t¨¦ un pl¨¤tan a la m¨¤¡±, es llegeix a ?s que abans no ¨¦rem aix¨ª.

De manera divertida, de manera inquietant, Moliner sembla dir que la fam¨ªlia ¨¦s la instituci¨® de la viol¨¨ncia soterrada, i el lector agraeix el plaer que li proporciona el retorn al concepte de conte viu i aut¨¨ntic, dur, piet¨®s i mai burlesc.