Divideix i vencer¨¤s¡­ fins a trencar el feminisme?

¡°Divideix i vencer¨¤s¡±, ja ho va dir Juli C¨¨sar, i abans que ell alguns militars grecs menys coneguts. I ho van aplicar amb vista els anglesos demostrant com el seu imperi colonial es feia fort generant dissid¨¨ncies entre els diversos grups a l¡¯?ndia ?i encara continuen dividits a dia d¡¯avui. La t¨¨cnica funciona, no n'hi ha cap dubte, i qualsevol pol¨ªtic, soci¨°leg o opinador amb prou qu¨°rum ho sap i no dubta a utilitzar-la.

Ens pens¨¤vem que les dones est¨¤vem allunyades d¡¯aquestes picabaralles, centrades a reclamar drets que feia segles que no ens reconeixien, ajudant les nostres iguals a escapar del tr¨¤fic de persones, pendents de reclamar legislacions que impedeixin comprar nens a plaer, o ajudant les que pateixen viol¨¨ncia masclista, entre altres mil reivindicacions.

Ens ho pens¨¤vem, dic, i llavors va arribar bona part del postureig que envolta el feminisme en aquests ¨²ltims temps i un dia vam llegir a Twitter: ¡°Hem reorganitzat l¡¯equip d¡¯aquest Ministeri perqu¨¨ hi hagi una pres¨¨ncia visible de dones que pertanyin a col¡¤lectius racialitzats. Aix¨° vol dir que no assumir¨¦ la direcci¨® general¡±. El tuit era d¡¯Alba Gonz¨¢lez Sanz, d¡¯Unides Podem. Renunciava d¡¯aquesta manera a liderar l¡¯¨¤rea d¡¯Igualtat de Tracte i Diversitat ?tnicoracial, que dep¨¨n del Ministeri d¡¯Igualtat. La substituta va ser Rita Bosaho. M¨¨rits? Segur que molts, similars als de la seva antecessora, en qualsevol cas, tret que ¨Ccoses del divideix i vencer¨¤s¨C van assenyalar des del partit: ¡°?s una persona racialitzada¡±. Ja ho tenim! Prova superada. Semblava que poc tenia a veure una persona de ¡°ra?a blanca¡± contra una de ¡°racialitzada¡± a la qual se li pressuposen tota mena de contratemps personals i laborals. El mateix va passar en la convocat¨°ria del 8-M a Barcelona, ¡°Juntes i diverses¡±, cap esment a les dones ni a les treballadores.

Abans de seguir, aclarir¨¦ que totes les persones, incloent-hi les percebudes o definides com a blanques, ¨¦s evident, estan racialitzades perqu¨¨ pertanyem a una ra?a, la humana. O a una aparen?a catalogada en un context cultural i la seva hist¨°ria. ?s obvi. No cal dir, doncs, que no sembla adequat utilitzar aquest terme per referir-nos ¨²nicament a persones ¡°no blanques¡± i que aquest tret no fa ning¨² m¨¦s adequat per a cap lloc de treball. Mentre que el seu ¨²s s¨ª que ¨¦s... diguem-ne, una mica racista.

Per¨° estem en temps de la minoria, i de la minoria de la minoria, i segur que em recriminaran que no pensi en la discriminaci¨® que pateixen les dones negres, o gitanes, o... Per descomptat, igual que cal pensar i reivindicar els drets de les kellys, les treballadores de les f¨¤briques o les prostitutes. Moltes de les quals, tot i ser blanques, segur que han viscut situacions de desprotecci¨® iguals o pitjors que algunes ¡°racialitzades¡±. Que potser mereix menys atenci¨® una prostituta russa que una somali?

No podem banalitzar el racisme des del feminisme, igual que no podem deixar que ens tractin d¡¯hom¨°fobes per oposar-nos als ventres de lloguer, ni de tr¨¤nsfobes quan defensem que la dona ¨¦s el subjecte del feminisme

Recentment des del Parlament, ERC se sumava al "divideix i vencer¨¤s" i amb el president Roger Torrent al capdavant reclamava el seu Pla d¡¯Igualtat, no la igualtat dels sexes, sin¨® ¡°la diversitat representada en termes d¡¯edat, de racialitzaci¨®, de diversitat funcional o d¡¯orientaci¨® sexual i identitat de g¨¨nere¡±. Una queixa semblant lleg¨ªem a l¡¯informe On s¨®n les dones, on ja no era important nom¨¦s la pres¨¨ncia de dones als mitjans de comunicaci¨®, sin¨® la participaci¨® de persones ¡°no blanques¡±. De fet, posats a demanar: ¡°On s¨®n les dones gitanes? On s¨®n les dones afrodescendents? On s¨®n les dones musulmanes? On s¨®n les dones llatinoamericanes no blanques? On s¨®n les dones asi¨¤tiques?¡±.

Anys reclamant el nostre dret que no consti el sexe al DNI perqu¨¨ resulti que en les ofertes de feina que surtin del Parlament catal¨¤, o es reclamin als mitjans, hagin de tenir en compte el desig sexual, la ra?a o la creen?a religiosa.

De nou al principi: ¡°Divideix i vencer¨¤s¡±. Tu ets blanca, em diran, i em voldran situar en un lloc privilegiat, restant legitimitat a les meves reivindicacions feministes i banalitzant la discriminaci¨® que pateixo com a dona. Per¨° ¨¦s que no podem banalitzar el racisme des del feminisme, igual que no podem deixar que ens tractin d¡¯hom¨°fobes per oposar-nos als ventres de lloguer, ni de tr¨¤nsfobes quan defensem que la dona ¨¦s el subjecte del feminisme. Potser haur¨ªem d¡¯allunyar-nos de tant relativisme cultural mal ent¨¨s i centrar-nos en les reivindicacions que ens interpel¡¤len i uneixen totes les dones, perqu¨¨ les opressions les vivim aqu¨ª, als Estats Units o a Som¨¤lia, perqu¨¨ si dividim el nostre col¡¤lectiu en petits col¡¤lectius no aconseguirem fer realitat les nostres demandes. Per aix¨°, no podem oblidar que som dones i que les feministes haur¨ªem de defensar ¡°La uni¨® fa la for?a¡±, perqu¨¨ no volem que ens enfrontin, volem estar unides.