Entre par¨¨ntesis

Tot el que va malament ¨¦s susceptible d¡¯empitjorar. Edward A. Murphy Jr. no va dir exactament aix¨° quan el seu ajudant es va equivocar a l'hora de connectar els cables per provar el seu pla sobre la resist¨¨ncia humana en un proc¨¦s de desacceleraci¨® r¨¤pida. Va ser m¨¦s contundent. Tan conven?ut estava de la capacitat d¡¯equivocar-se del seu col¡¤laborador davant de qualsevol situaci¨® determinant que no dubtava de la seva persist¨¨ncia. Despr¨¦s van venir les versions i adaptacions a la mirada negativa de les coses. Va destacar la torrada que sempre cau per la banda untada de mantega o la catifa que en rep l¡¯impacte i queda tacada de greix. Va haver de passar mig segle perqu¨¨ un professor de Birmingham demostr¨¦s que la causa era l¡¯al?ada de la taula des d¡¯on cau el pa i no pas el pes afegit del lacti. I li van donar el Nobel de F¨ªsica.

A vegades la hist¨°ria sembla que vulgui emular aquesta llei emp¨ªrica tan utilitzada en el llenguatge popular. I s¡¯aplica tena?ment a repetir el pitjor del que s¡¯ha viscut encara que sigui en forma de farsa. El que ens espera fora del par¨¨ntesi en qu¨¨ estem tancats amb l¡¯avan? de la desescalada, no s¡¯intueix millor que el que deix¨¤vem enrere abans d¡¯obrir-lo. Al contrari. Com ens passa amb el producte congelat, temps despr¨¦s de comprar-lo o processar-lo, quan obrim altre cop el corresponent calaix de la nevera, est¨¤ esperant all¨¤ impert¨¨rrit perqu¨¨ el consumim. I en una societat accelerada, el m¨¦s l¨°gic ¨¦s que els qui tinguin pressa ja el vagin posant al microones perqu¨¨ recuperi la textura tan aviat com la gana. Els pol¨ªtics s¡¯hi esforcen.

A dia d¡¯avui, aquells profunds debats de l¡¯inici del confinament sobre el m¨®n postcoronavirus semblen tan llunyans en el temps com els millors pron¨°stics per a l¡¯any que ens ha restat la seva primavera. Que els seus promotors hagin optat pel silenci posterior als seus pron¨°stics pot ser perqu¨¨ gaireb¨¦ tot ja ho van deixar dit, perqu¨¨ segueixen a l¡¯espera d¡¯esdeveniments que els permetin corregir o mantenir les seves projeccions, perqu¨¨ han tornat a topar amb la tossuderia de la condici¨® humana o perqu¨¨ saben que els grans canvis necessiten processos llargs i, com la ci¨¨ncia, no s¨®n amics de les presses. Per¨° queda el mentrestant, que ¨¦s el que viurem els propers mesos. I ser¨¤ en aquest nou per¨ªode quan podrem veure quines condicions es donaran i com es couran per modelar el nostre dest¨ª. L¡¯inter¨¨s per tot el que a partir d¡¯ara es vinculi a aquesta faceta impensable de la globalitzaci¨® ens donar¨¤ una idea de si el 2020 passar¨¤ a ser l¡¯any en qu¨¨ vam iniciar un nou mil¡¤lenni com a detonant del gran canvi inherent o b¨¦ una etapa m¨¦s del segle del qual ja hem consumit dues d¨¨cades i que en alguna cosa els recorda als historiadors al per¨ªode d¡¯entreguerres.

De moment, alguns indicis auguren poca confian?a. I si el m¨®n de dem¨¤ dep¨¨n del que fem avui, els pron¨°stics observen amb delit el costat salvatge del cam¨ª. Perqu¨¨, si per nova normalitat per a la qual ens va voler preparar Pedro S¨¢nchez hem d¡¯entendre el que es diuen al Congr¨¦s, no hi ha novetat al front. Si per una relectura de l¡¯estrat¨¨gia independentista hem d¡¯inferir la recuperaci¨® del discurs de Puigdemont afavorit pel cas P¨¦rez de los Cobos o l¡¯encreuament habitual de sabres entre els dos partits del Govern de la Generalitat, no hi ha res de nou sota el sol. Si per revisi¨® de valors acceptem l¡¯inter¨¨s de milers de fam¨ªlies d¡¯accedir a una pla?a de resid¨¨ncia geri¨¤trica per als seus avis aprofitant els milers que han quedat vacants pel drama, ens entrebanquem amb la mateixa pedra. Si per la revisi¨® del sistema econ¨°mic per fer-lo m¨¦s just seguim en mans del comportament hist¨¨ric de les borses, la lletra petita dels decrets governamentals que frenen les ajudes als qui les necessiten o intercepten burocr¨¤ticament les seves demandes, pitjor. Per no citar l¡¯exasperant lentitud del treball per a la reconstrucci¨® nacional de la comissi¨® parlament¨¤ria m¨¦s propera a l¡¯alentiment previst per qui preferia redactar el reglament a escriure la llei. O el paper de la Uni¨® Europea, que si sempre havia estat elefant ara emula el dinosaure. Risc d¡¯extinci¨® incl¨°s.

Mentrestant, les mesures de seguretat sanit¨¤ria insten a la dist¨¤ncia f¨ªsica per evitar riscos, com si tocar-nos fos m¨¦s a prop del pecat de la carn que de la relaci¨® humana, l¡¯expressi¨® educada o l¡¯empatia sensorial. Les mascaretes que ens amaguen el somriure aguditzen la mirada recel¡¤losa a qui no en porta. El control proposat per al retorn a la feina, la reobertura de locals i la recuperaci¨® d¡¯activitats, a desconfiar dels altres molt m¨¦s que de nosaltres mateixos. I, coneixent-nos com ens coneixem, m¨¦s ens valdria.