Oleksandr i el batall¨® Aidar

La nota de premsa acostuma a arribar, com a m¨ªnim, per tres canals: WhatsApp, Twitter i el ja obsolet correu electr¨°nic. I porta de tot: informaci¨®, v¨ªdeo, fotos i fins i tot, aquests dies, declaracions enllaunades que serveixen a la perfecci¨® amb l¡¯excusa del coronavirus. Els periodistes som el receptacle de tones de not¨ªcies perfectament elaborades pels gabinets de premsa, als quals no cal restar-los m¨¨rit. Nom¨¦s la curiositat, l¡¯obstinaci¨® i les fonts pr¨°pies aplaquen la piconadora del carril (aix¨ª es coneix en l¡¯argot l¡¯agenda que marquen les institucions) i impedeixen hi acabis esclafat, unificant el que expliquen tots els mitjans.

Transformats en pops de vuit mans i caps, ens esforcem a llegir i analitzar l¡¯allau d¡¯informaci¨®, escapar-ne i discernir si al darrere de les interessades notes oficials s¡¯hi amaga una hist¨°ria. Hi ha qui explica que abans el periodista no es llevava fins al migdia. Potser encara en queda algun, per¨° ning¨² els ha vist des que els webs ens han posse?t. Aquest empatx informatiu i la hist¨¨ria de l'¨²ltima hora poden arribar a eclipsar la millor hist¨°ria.

Em va passar el 27 de abril. La nota de premsa deia: ¡°La Policia Nacional det¨¦ a Barcelona un fugitiu ucra?n¨¨s reclamat per les autoritats del seu pa¨ªs¡±. Se¡¯n demanava l¡¯extradici¨® per ¡°vandalisme, segrest, robatori amb viol¨¨ncia i sostracci¨® de vehicle¡±. A un lector normal li pot semblar molt greu. Per¨° si el teu dia a dia, informatiu, el conformen els assassinats, les revenges, els contenidors plens de droga, els mafiosos, la corrupci¨® i les protestes hist¨°riques que acaben malament, es pot pensar que ¨¦s un altre fugitiu com¨² refugiat a les pl¨¤cides platges i el sol de la costa catalana.

Per¨° llegida amb deteniment, la nota contenia un ganxo clar per al periodista. A m¨¦s dels incidents violents en un club esportiu, les destrosses en un hotel i les amenaces i el robatori a una dona, l¡¯home estava acusat, amb ¡°10 persones no identificades¡±, d¡¯¡°introduir a la for?a en una furgoneta el presentador d¡¯un canal televisiu¡±. Amb un dia de retard, em vaig posar a estirar el fil.

La persona que amaga la nota de premsa ¨¦s Oleksandr Z., un ¡°ultranacionalista ucra?n¨¨s¡±, segons el defineixen fonts policials, que el 25 de juny far¨¤ 42 anys. Implicat en pol¨ªtica, el seu partit no va obtenir cap esc¨®. Un neonazi? ¡°No hem trobat res al seu domicili que ho indiqui¡±, afegeixen. Suposadament, va destrossar un canal de televisi¨® modest, el Canal 17; va intentar segrestar-ne el presentador, Andreii Pavloski, va protagonitzar accions contra l¡¯ambaixada russa al seu pa¨ªs, va participar en baralles tumultu¨¤ries ¡­

Un reportatge del diari The Independent, del 2014, sobre la convulsa situaci¨® a Ucra?na, en dona algunes pistes m¨¦s. A l¡¯article, Oleksandr Z. explica que havia estat franctirador del controvertit batall¨® Aidar, vinculat a l¡¯extrema dreta, en els combats a l¡¯est del pa¨ªs contra els separatistes prorussos. Va tornar a K¨ªev i va acusar el Ministeri de l¡¯Interior d¡¯abandonar-los i desentendre¡¯s de les pr¨¤ctiques ¡°criminals¡± d¡¯alguns membres del batall¨®.

El seu pa¨ªs el busca des de l¡¯agost del 2017 per delictes que va cometre entre el febrer i el maig del 2016. Aquell mateix any es va instal¡¤lar a Espanya, on el 2018 va demanar asil pol¨ªtic al¡¤legant que el perseguien per les seves idees i que la seva vida corria perill. Primer a Barcelona i despr¨¦s a Badalona, viu de l¡¯economia submergida i les ¡°martingales¡±, diuen fonts policials, tot i que ell es defineix com a advocat i periodista d¡¯investigaci¨®. Quan el van detenir, el 22 d¡¯abril, portava una pistola d¡¯aire comprimit, simulant una Glock, en una motxilla. ¡°Per¨° no va oposar cap resist¨¨ncia, assenyalen els agents.

He intentat contactar, sense sort, amb Oleksandr Z., que est¨¤ en llibertat, amb l¡¯ordre de presentar-se als jutjats cada 15 dies. En aquest temps, ha presentat una den¨²ncia davant dels Mossos. Diu que un compatriota, tamb¨¦ del batall¨® Aidar, l¡¯ha amena?at de mort. Al seu torn, Oleksandr Z. ha estat denunciat pels mateixos motius per dos periodistes ucra?nesos col¡¤legiats a Catalunya. L¡¯¨²ltim que s¨¦ ¨¦s que Ucra?na ha ampliat la informaci¨® a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional, segons fonts policials, per aconseguir que l'extraditin.

El periodisme i trobar Oleksandr Z. exigeixen temps. ¡°Sota el comandament de [Harold] Evans, alguns periodistes es passaven mesos sense publicar res en paper¡±, escriu a les seves mem¨°ries, A hack¡¯s progress, el periodista australi¨¤ Phillip Knightley. ¡°Aix¨° ¨¦s perqu¨¨ Evans era un reclutador compulsiu de talent i sempre estava contractant gent en festes, pubs, al seu club, a la pista d¡¯esquaix, fins que el Sunday Times probablement tenia tres vegades el nombre de periodistes que calia per produir-lo¡±, continua. ¡°Per¨° all¨° era un dels seus punts forts. La compet¨¨ncia ferotge per l¡¯espai cada setmana significava que els editors de cada secci¨® tenien una ¨¤mplia gamma d¡¯hist¨°ries per escollir. Les escollides eren sempre les millors, les m¨¦s innovadores, les m¨¦s curioses¡±.

Evans va deixar la direcci¨® del Sunday Times el 1981, quan el va comprar el magnat Rupert Murdoch. Amb ell, diu Knightley, es va anar imposant de mica en mica l¡¯exig¨¨ncia de l¡¯efici¨¨ncia: ¡°Qu¨¨ ha fet aquesta setmana el Chester [un redactor] per justificar el seu salari?¡±. Avui en dia, amb l¡¯allau de notes de premsa, els webs sense fons, les crisis, les retallades, Twitter, WhatsApp i els virus despietats, la pregunta es podria retor?ar m¨¦s: ¡°Qu¨¨ ha fet de qualitat aquesta setmana el Chester per justificar el seu salari?¡±.