Missatges i massatges

Despr¨¦s del col¡¤lapse de l¡¯activitat cultural, les galeries barcelonines reprenen la temporada art¨ªstica amb una naturalitat esfor?ada, tot destacant la const¨¤ncia i l¡¯honestedat d¡¯algunes i amb el rerefons de la precauci¨® davant el desastre econ¨°mic que s¡¯anuncia. L¡¯art no ho pot curar tot, per¨° per als que l¡¯executen i protegeixen representa un m¨®n esperan?ador, mesurable, tamb¨¦ ut¨°pic, a punt per transmetre la idea d¡¯una dignitat social basada en el treball compartit i, en el millor dels casos, col¡¤lectiu.

Les crisis sempre porten un pa sota el bra? i, a m¨¦s, permeten comprendre l¡¯enorme difer¨¨ncia entre inspirats i impostors. Entre els primers hi ha pocs joves i abunden els octogenaris, la majoria dels quals continuen vius i mantenen intacte el seu poder d¡¯an¨¤lisi social, mostrat en els seus treballs m¨¦s radicals, que van permetre comprendre m¨¦s b¨¦ la cultura de la neoavantguarda en plena onada de la societat de consum (anys seixanta) mitjan?ant les t¨¨cniques de repetici¨® del collage i el fotomuntatge.

Joan Rabascall (Barcelona, 1935) ¨¦s, al costat d¡¯Antoni Miralda, un dels nostres favorits. De la seva producci¨® entre les d¨¨cades seixanta i setanta en parla l¡¯exposici¨® que ofereix Marc Dom¨¨nech en col¡¤laboraci¨® amb la galeria madrilenya Guillem d¡¯Osma, on es va exhibir els dos mesos anteriors al confinament per la pand¨¨mia. Saludem el corredor cultural entre Barcelona i Madrid, obligat a refor?ar-se cada vegada m¨¦s sense que aix¨° impliqui un monopoli de les dues capitals; en canvi, seria desitjable que s¡¯expand¨ªs cap a altres circuits entre ciutats properes.

La carrera art¨ªstica de Rabascall, desenvolupada a Par¨ªs, ¨¦s una cr¨ªtica de l¡¯enorme poder de manipulaci¨® dels mitjans de comunicaci¨® (substitu?u televisi¨® i diaris en paper per xarxes socials i diaris digitals, que distribueixen not¨ªcies, opinions i acudits a la velocitat de la llum). Tornar a veure els seus treballs ens imposa entendre¡¯ls a la llum del present, en la nostra era accelerada en qu¨¨ la digitalitzaci¨® de la mirada comen?a amb el sacrifici de l¡¯anyell: l¡¯obra d¡¯art t¨¤ctil (tot i que la instituci¨®-museu no ha perm¨¨s tocar ¡°l¡¯objecte en si¡±).

Pioner en l¡¯¨²s dels mass media, les primeres peces de Rabascall s¨®n collages amb imatges tretes de revistes, diaris i anuncis, que manipula superposant-hi pintura o creant emulsions fotogr¨¤fiques que imprimeix sobre tela o metall. La definici¨® m¨¦s precisa de com treballa ¨¦s de Bartomeu Mar¨ª, que es va encarregar de la seva retrospectiva al Macba (2009): ¡°Rabascall ¨¦s un pintor realista que interv¨¦ sobre els negatius de la realitat contempor¨¤nia¡±.

La seva obra ¨¦s un estudi del pornogr¨¤fic (el sexe, la viol¨¨ncia), les revolucions, la banalitat, la bogeria humana i la por al document contemporani. O, dit en termes macluhians, de la condici¨® de massatge del missatge (¡°ce massage de message¡±).

L¡¯exposici¨® n¡¯ofereix exemples eloq¨¹ents, com ara La Voix de son Ma?tre (1972) o His Master¡¯s Voice (1975), Elle (1971) i L¡¯¨²ltim orgasme (1975), i les dues que avui semblen m¨¦s fresques sobre la cursa espacial (Cosmonauta, 1966). Les podem percebre en perp¨¨tua dial¨¨ctica temporal, ja que critiquen la comercialitzaci¨® i manipulaci¨® de l¡¯individu en el passat alhora que dirigeixen la mirada cap al futur immediat, un futur que va entrar en les nostres vides fa pocs dies, com ha passat amb el llan?ament del coet Dragon Crew des de la base de la NASA rumb a l¡¯Estaci¨® Espacial Internacional. La missi¨® est¨¤ finan?ada pel fren¨¨tic emprenedor i multimilionari Elon Musk (Space X, Tesla i Starlink, aquesta ¨²ltima una constel¡¤laci¨® de sat¨¨l¡¤lits d¡¯internet amb subministrament d¡¯energia 5G des de l¡¯espai). Prometen radiacions artificials que facilitaran i el massatge sobre les nostres vides fins, possiblement, aniquilar-les.