De burgesos a rics

Va ser en el marc de l¡¯Estat naci¨® i en el capitalisme industrial que es va formar i va cr¨¦ixer la democr¨¤cia liberal moderna. En un sistema d¡¯interessos m¨¦s simple que l¡¯actual, l¡¯estratificaci¨® social s¡¯agrupava al voltant de dos blocs: burgesia i proletariat, que, d¡¯alguna manera, eren representats en l¡¯escena parlament¨¤ria, entesa com a lloc de sublimaci¨® dels conflictes, amb la divisi¨® entre dreta i esquerra.

De tot all¨° en queda ben poc en la mutaci¨® actual del capitalisme digital i financer, en qu¨¨ el poder i els diners s¡¯han concentrat en uns pocs que viuen a molta dist¨¤ncia de la resta, protegits per aquest do de la ubiq¨¹itat que els permet ser a tot arreu i enlloc, segons els convingui, sense haver de passar comptes. En aquesta societat que s¡¯identificava com de les classes mitjanes fins que la crisi del 2008 les va dividir en dos, entre els superpoders i el com¨² dels mortals es mouen el que podr¨ªem anomenar els rics, que, lluny dels motors de la globalitzaci¨®, estan immersos en la fantasia de les inversions i els dividends il¡¤limitats com l¡¯¨²nica forma de coneixement i de reconeixement de si mateixos. En aquesta mutaci¨® ha anat desapareixent una figura tradicional: el burg¨¨s il¡¤lustrat, que va jugar un paper positiu en les societats europees i especialment en un pa¨ªs com Catalunya, que, en no tenir poder pol¨ªtic, la for?a que tenia depenia en bona part del que podr¨ªem anomenar el poder civil.

Eren gent amb fortuna, la majoria de vegades procedent de la ind¨²stria, que en la defensa dels seus interessos entenien que no som individus a?llats, sin¨® que formem part d¡¯un espai que anomenem societat i que, per tant, el que hi passava tamb¨¦ els concernia. Alguns d¡¯aquests personatges van jugar un paper important en el tardofranquisme i en la Transici¨® i van contribuir a la transformaci¨® del pa¨ªs. De fet, seria interessant preguntar-se per qu¨¨ els burgesos catalans van tenir m¨¦s pes i influ¨¨ncia a Espanya en el tardofranquisme i en els primers anys de la democr¨¤cia que quan, amb la privatitzaci¨® massiva d¡¯empreses p¨²bliques, Madrid es va convertir en el que no havia estat mai: una capital econ¨°mica. ?s f¨¤cil dir que van pagar la condici¨® d¡¯origen, per¨° tinc la impressi¨® que hi va haver alguna des¨ªdia rellevant.

En qualsevol cas, aquesta figura va comen?ar a minvar amb la desindustrialitzaci¨® i amb la transfer¨¨ncia massiva d¡¯empreses de tradici¨® familiar a la inversi¨® estrangera. I, malgrat tot, alguns d¡¯aquests personatges havien creat institucions que van jugar un cert rol en la societat catalana, algunes de les quals encara existeixen, tot i que probablement estiguin en vies de transformaci¨®: ¨¦s el pas dels burgesos als rics, ¨¦s a dir, subjectes amb posat de triomfadors que sovint confonen el context amb el compte de resultats. I d¡¯aqu¨ª la tend¨¨ncia a interpretar el pa¨ªs o la ciutat com una marca, a l¡¯assumpci¨® acr¨ªtica dels corrents ideol¨°gics dominants (ara mateix la digitalitzaci¨® com a horitz¨® absolut del nostre temps) i dels mites que pretenen amagar l¡¯essencial vulnerabilitat de l¡¯esp¨¨cie (com, per exemple, el transhumanisme) i al rebuig autom¨¤tic de qualsevol projecte que q¨¹estioni les bondats d¡¯un sistema atrapat en la seva acceleraci¨® (¨¦s pintoresc quan parlen dels Comuns o de Podem com a perillosos infraterrestres).

Paral¡¤lelament, les organitzacions populars sorgides tamb¨¦ del capitalisme industrial ¨Cels sindicats especialment, per¨° no nom¨¦s ells¨C tamb¨¦ s¡¯han anat desdibuixant. Si a tot plegat s¡¯hi suma la desactivaci¨® de tot all¨° social fruit d¡¯aquells anys de nihilisme, en qu¨¨ semblava que no hi havia l¨ªmits a la projecci¨® individual, i a una evoluci¨® enormement simplificadora de la comunicaci¨® de masses, un proc¨¦s de reconstrucci¨® com el que hem d¡¯afrontar ara requereix una certa reinvenci¨® dels interlocutors socials, si no volem que quedi estrictament en mans d¡¯una classe pol¨ªtica cada vegada m¨¦s condicionada per poders econ¨°mics que la superen.

Probablement les velles figures evocades ja no tornaran, per¨° es troben a faltar veus que diguin prou a la conversi¨® de la pol¨ªtica en una lluita sense quarter, quan una dreta impotent juga amb les institucions per carregar-se el Govern; o que apostin decididament perqu¨¨ Barcelona i Catalunya juguin les seves millors cartes, pensant m¨¦s enll¨¤ dels seus limitats interessos que traspuen en la seva obsessi¨® gattopardiana perqu¨¨ no canvi? res. Amb honroses excepcions, tinc la impressi¨® que hi ha sectors que han claudicat, que els interessa poc el pa¨ªs, abstrets en les seves prosaiques fabulacions.