Guerres de secessi¨®

La figura de John Calhoun no arriba ni a la sola de les sabates a la d¡¯Alexander Hamilton. Dif¨ªcilment alg¨² reivindicar¨¤ el seu exemple, com passa ara amb el del primer secretari del Tresor dels Estats Units en el Govern presidit per George Washington, que va mutualitzar el deute i aconseguir la uni¨® fiscal per a la llavors jove Uni¨® el 1790. Si alg¨² evoca el nom de Calhoun, que va ser vicepresident del pa¨ªs entre 1825 i 1832, ser¨¤ com a contraexemple del que actualment ens conv¨¦. Calhoun era partidari de l'esclavisme, defensava els drets dels estats davant del poder federal i va avan?ar les idees pol¨ªtiques secessionistes que van portar a la guerra civil.

L'¨²ltima refer¨¨ncia a Calhoun que he llegit es trobava en l'article "La supremacia del dret comunitari", publicat en aquest mateix diari el 31 de maig, i signat per un nombr¨®s grup de juristes de tot el m¨®n. L'objecte de l'article ¨¦s la sent¨¨ncia de Tribunal Constitucional alemany en la qual es criticava la compra de deute p¨²blic dels estats membres de la UE per part de Banc Central Europeu. Per¨° els seus arguments no entren en les q¨¹estions fiscals i monet¨¤ries, sin¨® que se centren en el problema sempre fonamental de qui t¨¦ la compet¨¨ncia sobre la compet¨¨ncia.

Segons els signants, la decisi¨® del tribunal de Karlsruhe constitueix una greu amena?a contra el principi de legalitat. No ¨¦s admissible que un tribunal nacional d'un dels 27 pa?sos membres declari inaplicable al seu territori una sent¨¨ncia d'un tribunal superior europeu. Si se segueix aquest precedent, pa?sos com Hongria i Pol¨°nia podrien reafirmar-se en la destrucci¨® de la divisi¨® de poders i la liquidaci¨® de la independ¨¨ncia judicial que ja han empr¨¨s.

"Els Estats han cedit part de la seva sobirania a la UE en condicions de reciprocitat", asseguren. I, per aix¨°, afegeixen, "si un d'aquests pogu¨¦s decidir quines normes de la UE aplica, el resultat seria l¡¯enfonsament immediat de l'ordenament jur¨ªdic de la Uni¨®". Els juristes asseguren tamb¨¦ que la sent¨¨ncia "recorda la doctrina de l'anul¡¤laci¨® invocada per gent com Calhoun als Estats Units abans de la Guerra de Secessi¨®, que, en ess¨¨ncia, permetia als tribunals de cada estat 'escollir' quines normes nacionals respectaven i quines no".

Calhoun va aplicar la seva doctrina, anomenada d'anul¡¤laci¨® (o nullification) a Carolina del Sud, estat que va pretendre abrogar o ignorar al seu gust la legislaci¨® federal. La primera vegada que vaig llegir una refer¨¨ncia a aquest suggestiu concepte pol¨ªtic va ser fa un parell d'anys, en un llibre d'Enric Ucelay da Cal, titulat Breu hist¨°ria del separatisme catal¨¤ (Random House). Aquest historiador sost¨¦ que la doctrina de la nullification va inspirar el catalanisme federalista incipient i la connecta fins i tot amb el concepte contemporani del dret a decidir. "Adaptat a la perspectiva catalana ¨Cassegura Ucelay¨C, significava que Catalunya tenia el dret de veto, com a m¨ªnim davant de qualsevol tema col¡¤lectiu que l¡¯afect¨¦s de manera directa".

Poca atenci¨® ha suscitat l'exemple de la nullification americana entre nosaltres, ni tan sols entre els historiadors del catalanisme, amb la notable excepci¨® de Joan Esculies, en un article titulat "Torra i Torrent" (El Pa¨ªs Catalunya, 27 de gener del 2020), sobre les baralles entre el president de la Generalitat i el president del Parlament, en el qual s'evoca precisament l'indispensable estudi hist¨°ric d'Ucelay. Segons Esculies, en la doctrina de Calhoun hi ha una de les claus de la il¡¤lusi¨® sobiranista que ha portat al fet que "¨¤mplies capes de la societat catalana creguessin certs el que nom¨¦s eren anhels o expectatives pol¨ªtiques". Segons el seu parer, des de Catalunya s'ha interioritzat que el Parlament ¨¦s ja efectivament sobir¨¤ i que "qualsevol llei o dictamen sobre una norma pr¨°pia que es considera que afecta de manera negativa els interessos locals pot o ha de ser ignorada".

Calhoun no cau simp¨¤tic. Ucelay, amb no poca ironia, assegura que "els federals catalans van honorar Abraham Lincoln, l¡¯emancipador d'esclaus, per¨° van utilitzar inconscientment les idees de John C. Calhoun". El nostre independentisme militant busca analogies impossibles i fins i tot obscenes en el moviment dels drets civils dels negres americans, descendents dels esclavitzats per Calhoun. La comparaci¨® arriba fins i tot fins a la repressi¨® patida pels indepes respecte a les actuacions de la policia als Estats Units aquests dies.

Els jutges de Karlsruhe, amb les seves togues vermelles, Boris Johnson amb els seus brexiters i Quim Torra amb les seves queixoses proclames independentistes, pertanyen al mateix univers conceptual que el secessionisme sudista. Ning¨² pot saltar-se el principi de legalitat ni subvertir la jerarquia dels tribunals sense inc¨®rrer en el mateix error secessionista que va portar a la guerra civil americana. El Tractat de Lisboa reconeix el dret a sortir de la Uni¨® en el seu article 50, i a aquest s'han acollit els brexiters per fer-ho legalment en lloc de seguir bregant per subvertir el principi de legalitat des de dins, com han fet els jutges alemanys o els secessionistes catalans.

No es tracta d'un debat historicista, sin¨® d'una q¨¹esti¨® essencial per al futur de l'independentisme, ara enfrontat a una disjuntiva: d'una banda, el cam¨ª de Calhoun, que condueix a destruir fins i tot la Uni¨® Europea; de l'altra, el de Hamilton, que ¨¦s el de la uni¨®, el deute compartit, la fiscalitat europea i la federaci¨®. Quan la UE faci el pas hamiltoni¨¤ definitiu, Catalunya haur¨¤ de decidir: o seguir perdent el temps enfonsada en el marasme o comprometre¡¯s sense vacil¡¤lacions amb el federalisme espanyol i europeu.