Galeries a Barcelona: entre el poder i l¡¯abisme

A l'art li van meravellosament b¨¦ els diners, per¨° tamb¨¦ ¨¦s palpable que il¡¤lumina m¨¦s despr¨¦s del col¡¤lapse, quan ja no queda res. La hist¨°ria confirma amb rotunditat les dues versions. Sobre la ru?na i la desgr¨¤cia, ¨¦s aquesta figura del caminant que ens dona l'esquena sobre un mar de n¨²vols, de Caspar David Friedrich, la que associem a la trobada amb el buit captivador que deixa enrere el que ja coneixem. Llavors, el m¨®n ordinari i la fantasia encaixen exactament a la vista de l'horitz¨® i descobrim com ¨¦s de t¨¨nue el poder dels s¨ªmbols davant del que assenyalen. En aquesta mala ¨¨poca, l'art ens ensenya a tornar a mirar, a designar, tan important com saber llegir o poder votar.

A Barcelona, a la campanya de l'Ajuntament en anuncis i banderoles per animar els ciutadans en el proc¨¦s de desescalada (¡°Barcelona ¨¦s poderosa¡±) li falla la imaginaci¨®, i sembla destinada m¨¦s aviat a assegurar l'alian?a d'una idea emancipadora ¨Cjunts podem!¨C amb l'emblema tur¨ªstic de la seva pr¨°pia desitjabilitat cantada per Los Manolos als Jocs Ol¨ªmpics del 92: ¡°Ah¨ª est¨¢ la hechicera gitana, con su poder te llenar¨¢ de ilusi¨®n. Tambi¨¦n cambiar¨¢ tu vida (¡­) Ella tiene poder¡­ Barcelona es poderosa¡±. L'esl¨°gan ¨¦s autocomplaent i sona a par¨°dia de la par¨°dia. De deb¨° no han trobat cap manera millor de comunicar optimisme que recordar-nos com ¨¦rem fa 30 anys?

Pel que fa a les galeries i museus, el lema falla encara m¨¦s estrepitosament. Barcelona t¨¦ molt poc poder, per no dir nul, si la comparem amb Madrid, amb les seves galeries que reben el suport del flux de capital, les fires i, sobretot, el motor del Reina Sofia. Aix¨ª de rotund. Aquesta vella realitat continuar¨¤ sent la nova si l'Ajuntament, a trav¨¦s de la regidoria de Cultura, no elabora un ambici¨®s pla de les arts que benefici? els diferents p¨²blics locals i, indirectament, les poques galeries que se salvin d'aquesta crisi en permanent mutaci¨®.

En aquests dies de discreta obertura de les sales, despr¨¦s de dos mesos i mig d'inactivitat, coincideixen quatre exposicions notables, s¨®n manifestos en si mateixos que mentalment obren vies per afrontar el futur amb curiositat i intensitat, tot el contrari a la malenconia de les consignes que ens infantilitzen. Al districte esquerre de l¡¯Eixample, la galeria ProjecteSD presenta el treball de Koenraad Dedobbeleer, i no hi ha res que s'hi assembli en l'art actual. Els seus extravagants objectes escult¨°rics estan fets amb parts de mobiliari dom¨¨stic, suports i elements d'obra de paleta, combinats, assemblats i finalment pintats amb colors cridaners. S¨®n la versi¨® belga de l'habitaci¨® de jocs de Toy Story, per a mirades solit¨¤ries i sense presses.

Alguns portals m¨¦s avall, a la mateixa vorera del passatge Mercader, Marc Dom¨¨nech rescata una vintena d'obres de Joan Rabascall (Barcelona, 1935), datades entre els anys seixanta i setanta, i s¨®n una cr¨ªtica al poder de manipulaci¨® dels mitjans de comunicaci¨®, i podem canviar televisi¨® i diaris de paper per xarxes socials i diaris digitals que distribueixen not¨ªcies, opinions i acudits a la velocitat de la llum. Pioner en l'¨²s dels nous mitjans de gran difusi¨® (els mass media), Rabascall elabora els seus collages amb imatges extretes de revistes, diaris i anuncis, que manipula superposant-hi pintura o creant emulsions fotogr¨¤fiques que despr¨¦s imprimeix sobre tela o metall. S¨®n estudis de tot all¨° pornogr¨¤fic (el sexe, la viol¨¨ncia), les revolucions, la bogeria i la por en el document contemporani, o dit en termes macluhians, en la condici¨® de massatge del missatge (¡°ce massage de message¡±).

Al seu nou local del carrer Mallorca, la galeria ADN inaugura una retrospectiva de Carlos Pazos, avortada el mateix dia de la declaraci¨® de l'estat d'alarma per la covid-19. Interrogants suspesos o d¨¦j¨¤-vu ¨¦s un resum de 50 anys de traject¨°ria a trav¨¦s d'objectes suburbans, rescatats de mercats o reciclats d'escombraries, uns v¨ªdeos i diverses instal¡¤lacions presentades com a habitacles de les seves identitats fict¨ªcies. En l'obra de Pazos no hi ha sublimaci¨®, nom¨¦s escissi¨®, alienaci¨® i el desig de mostrar al nen que ja es reconeix davant del mirall i exclama: "Sorpresa, soc aqu¨ª!¡±.

Al seu espai de Consell de Cent, la galeria Mayoral, molt activa en fires internacionals (TEFAF Maastricht/Nova York, Frieze Nova York, Art Basel Hong Kong), presenta dues exposicions en l¨ªnia (Luis Feito i Aur¨¨lia Mu?oz) i una presencial, dedicada a Juana Franc¨¦s (Alacant, 1924-1990), l'¨²nica dona membre d'El Paso (es va desvincular del grup el primer any), un patr¨® massa recurrent en la majoria de moviments art¨ªstics del segle XX ¨Cel m¨¦s publicitat ¨¦s el de Lee Krasner i els expressionistes de l'Escola de Nova York. Tom¨¢s Llorens ha seleccionat 14 llen?os datats entre el 1957 i el 1962, de composicions molt soltes, malgrat la densitat de textures, amb sorra i pinzellades gruixudes fetes amb esp¨¤tules, en colors terrosos i negres que inesperadament no s'empassen la llum sin¨® que l'expandeixen per tot el quadre. I aix¨ª es comen?a a veure-hi despr¨¦s de l'esfondrament.

The Senseless Momentum of Our Times. Koenraad Dedobbeleer. Galeria ProjecteSD. Barcelona. Fins al 30 de setembre.

Joan Rabascall. 1960-1970. Galeria Marc Dom¨¨nech. Barcelona. Fins a finals de setembre.

Interrogants suspesos o d¨¦j¨¤-vu? Carlos Pazos. Galeria ADN. Barcelona. Fins al 22 d'agost.

L'informalisme tamb¨¦ era dona. Juana Franc¨¦s. Galeria Mayoral. Barcelona. Fins al 22 d'agost