¡®Ciao, flaco¡¯

Quan el vaig veure ho vaig saber. No m'ho va dir, no l'hi vaig preguntar, aquestes coses no es diuen ni es pregunten entre desconeguts, per¨° vaig tenir la certesa que ell sabia que jo sabia que ell ho sabia. L'hi vaig llegir verd sobre negre als iris. Vaig saber que, si no em tocava a mi abans la infausta loteria, em tocaria escriure aquestes l¨ªnies de comiat. Nom¨¦s vaig resar que fos com m¨¦s tard millor. per¨° ha estat massa aviat. Va ser a Madrid, entre caixes del teatre Alc¨¢zar, al mar? va fer tres anys. Pau Don¨¦s presentava la seva gira, el seu disc i el seu llibre 50 palos, pels 50 anys que li queien al damunt aquella primavera, i pel pal m¨¦s gros que li havia clavat la vida: el c¨¤ncer que li havien diagnosticat feia dos anys i que ja li havia donat prou urpades, i prou terribles, perqu¨¨ sab¨¦s que no se'n sortiria. Ell ho sabia. Sabia que es moriria. Se li notava als ulls i als ossos i en l'humor negre amb un toc amarg que gastava aquella jornada. Per¨° tamb¨¦ en la determinaci¨® de devorar la vida que li quedava com si no hi hagu¨¦s dem¨¤. I n'hi va haver molts, potser no tants com s'imaginava, fins que ja no ha donat m¨¦s de si. Perqu¨¨ aix¨° considerava Pau que era la vida. El que ell mateix donava i el que li donaven. El t¨ªtol de l'¨²ltima can?¨® que li hem vist interpretar, Lo que t¨² me das, dedicat als qui l'han estimat en la vida, ¨¦s el seu millor testament.

Pau Don¨¦s ¨¦s ¨Cai, era¨C un paio que estava bo i era bo en tots els sentits del terme. Estava bo, aix¨° era evident. Alt, fibrat, cabells foscos i amb els ulls verds: un dels m¨²sics m¨¦s guapos dels molt guapos m¨²sics dels noranta. Per¨° sobretot era un bon paio. El posat una mica canalla dels seus temps d'estrella llatina no va aconseguir mai amagar la bondat, l'alegria de viure i l'exaltaci¨® dels plaers senzills que constitu?en, m¨¦s que el sexe, les drogues i el rock and roll dels quals va gaudir en vida a cabassos, els temes centrals de les seves can?ons. Tot, fins que la malaltia li va arrencar d'arrel la ximpleria, les presses i els fums i va enfosquir el seu ¨¤nim i les seves lletres fins que va poder dir la mort pel seu nom de tu a tu i a la cara en el seu tema Humo. Maneres de viure i maneres de no deixar-se morir en vida.

Aix¨ª va dir aquell dia que se sentia. Acollonit a estones. Euf¨°ric, d'altres. ¡°Tan viu com tu, que et morir¨¤s igual, tot i que jo tinc m¨¦s n¨²meros¡±, em va dir. Ens vam acomiadar fins a la propera xerrada, sabent que potser mai m¨¦s n'hi hauria cap altra i, des de llavors, cada vegada que l'he vist en una entrevista o una foto, l'he recordat com aquell mat¨ª al teatre. Murri. Tendre. Il¡¤lusionat, que no il¡¤l¨²s. Amorrat a la litrona de s¨¨rum que li havien prescrit els metges per aguantar la tralla d'enfrontar-se al p¨²blic. Aigua i sucre a morro, ell, que s'ho havia menjat, begut, follat i ficat tot, ¡°enganxat a un caramel, com una criatura¡±, va riure's d'ell mateix. Llavors ja estava prim. Seixanta-sis quilos en un metre vuitanta-cinc de tio. Molt m¨¦s prim que la Flaca de la can?¨® que ens sabem de mem¨°ria vost¨¨, i jo, i els nostres pares, si visquessin, i els nostres fills. Molt menys del que ho estava en l'¨²ltima imatge d'ell que guardarem a la retina. Diuen que per a l'¨²ltim videoclip que va gravar fa nom¨¦s un parell de setmanes no va poder ni aixecar-se de la cadira i ballar amb la seva filla Sara l'¨²ltim vals de la seva ¨²ltima festa. ¡°Tant de bo els enamorats es continu?n fent petons a les revetlles amb La Flaca d'aqu¨ª a 50 anys¡±, em va deixar dit fa tres anys, com a pen¨²ltim desig. Alg¨² dubta que li ser¨¤ concedit? Ciao, flaco. Descansa en pau, Pau, valgui la redund¨¤ncia. Despr¨¦s diuen que no hi ha noms ben posats.