Pand¨¨mia, primer ¨¤lbum

Ning¨² no ho va veure venir, insisteixen els experts. El coronavirus es va instal¡¤lar a Catalunya sense resist¨¨ncies. Amb discreci¨®, es va esmunyir en resid¨¨ncies i hospitals, va entrar al palau m¨¦s solemne i als barris m¨¦s humils; va viatjar en autob¨²s, en metro i en avi¨®; va passejar sense ser vist pel carrer m¨¦s estret i per l¡¯avinguda m¨¦s ampla. Nom¨¦s un degoteig constant de fatigues i de tos a les portes de les urg¨¨ncies va revelar que la covid-19 ¡ªaquella estranya malaltia que era ¡°com una grip¡± per¨° va resultar que no¡ª havia arribat.

La vida es va tancar entre quatre parets, mentre la malaltia condemnava a la solitud els infectats i la mort sotjava a peu de llit en hospitals de guerra i resid¨¨ncies deixades de la m¨¤ de D¨¦u. Els infectats es comptaven per centenars al dia ¡ªhi ha m¨¦s de 68.000 casos confirmats a Catalunya, 242.000 a Espanya¡ª i es buscaven llits i respiradors sota les pedres. Les places de vigil¨¤ncia intensiva es van triplicar, per¨° encara no n¡¯hi havia prou. Els hospitals vivien al caire del col¡¤lapse.

El m¨®n va estar aix¨ª durant dies, setmanes i mesos. Aix¨ª segueixen, de fet, a bona part del planeta. A Catalunya el temporal comen?a a afluixar: ha deixat enrere la fase 1 de la desescalada i encara el segon gra¨® del desconfinament sense grans sobresalts. D¡¯aquells dies en queden les abs¨¨ncies ¡ªvan morir m¨¦s de 12.000 persones¡ª, el cansament d¡¯un sistema de salut esgotat i 30.000 fotografies captades pels reporters d¡¯EL PA?S que il¡¤lustren el flagell d¡¯una pand¨¨mia sense precedents al segle XXI. Amb ells, els fotoperiodistes que eren al carrer quan el planeta es confinava, Quadern tra?a la primera radiografia visual del que va ser, el que va suposar i el que ja ha deixat per ara la covid-19 a Catalunya.

1. Barcelona emmudeix

¡°Vaig estar 20 minuts per fer aquesta foto del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC). En aquests 20 minuts nom¨¦s van travessar aquest carrer cinc persones¡±, recorda el fot¨°graf Gianluca Battista. Barcelona va emmudir quan es va decretar l¡¯estat d¡¯alarma, el mecanisme del govern per limitar la mobilitat ciutadana, confinar la poblaci¨® a casa i intentar contenir l¡¯expansi¨® del virus. Als carrers no hi va quedar ni una ¨¤nima.

Tant es van reduir la mobilitat i el tr¨¤nsit a la capital catalana que fins la contaminaci¨®, una de les grans pedres a la sabata per a Barcelona, va caure un 80%. ¡°Exceptuant els riders [repartidors de menjar a domicili], tenia la sensaci¨® de ser l¡¯¨²nic que anava per la ciutat en bici¡±, explica el reporter gr¨¤fic. Battista va pedalejar per desenes de carrers per gravar el so de la Barcelona buida, un c¨²mul de silencis nom¨¦s interromputs per l¡¯aplaudiment de les vuit, homenatge de la ciutadania als sanitaris que lluitaven a les trinxeres contra la covid-19.

Nom¨¦s es podia sortir de casa per anar a la feina, adquirir productes de primera necessitat, tenir cura de persones dependents o per alguna circumst¨¤ncia de for?a major ben documentada. Els cossos policials vigilaven cada moviment. ¡°A prop d¡¯on vaig fer la foto hi havia un control dels Mossos. Aquell mateix mat¨ª em van parar tres vegades¡±, relata Battista.

2. Els herois de la trinxera

Un tr¨¤fec de sanitaris va i ve a correcuita dins la unitat de cures intensives (UCI) de la Vall d¡¯Hebron, la m¨¦s gran de Catalunya. La covid-19 no fa cap treva i les UCI s¨®n els serveis m¨¦s tensionats ¡ªs¡¯han triplicat els 600 llits inicials¡ª. Un xiulet intermitent surt d¡¯un box on el ventilador mec¨¤nic respira per un noi jove, molt jove. La solitud del pacient imposa. Per¨° tamb¨¦ els ulls cansats dels sanitaris que l¡¯envolten.

¡°Tinc una imatge gravada, d¡¯un sanitari vestit de dalt a baix amb l¡¯equip de protecci¨® individual (EPI), amb el qual nom¨¦s se li veuen els ulls, tocant la m¨¤ d¡¯un pacient. Aquest gest d¡¯humanitat em va impactar¡±, recorda el fot¨°graf Massimiliano Minocri de l¡¯UCI de la Vall d¡¯Hebron. L¡¯alta transmissibilitat de la covid-19 va obligar a a?llar els pacients, a prohibir visites i a limitar el contacte f¨ªsic. Els sanitaris es van afanyar a cobrir les abs¨¨ncies dels familiars amb companyia i un somriure a trav¨¦s de la mascareta.

A l¡¯UCI van arribar els casos m¨¦s greus, per¨° el gros dels infectats es van veure a l¡¯atenci¨® prim¨¤ria, el mur de contenci¨® de la crisi. Els metges i les infermeres de fam¨ªlia van combinar l¡¯atenci¨® als casos lleus de covid-19 amb l¡¯assist¨¨ncia a la resta de pacients cr¨°nics. ¡°L¡¯atenci¨® prim¨¤ria va tenir un paper important que va estar molt amagat. Feien molt d¡¯acompanyament emocional. Vam anar a casa d¡¯uns avis, i encara que el pacient era el senyor, a qui calia controlar-li el sintron, les infermeres van passar m¨¦s temps amb la dona, que tenia molta por¡±, rememora el fot¨°graf Albert Garcia.

Els sanitaris surten de la crisi amb el cartell d¡¯herois a l¡¯esquena, encara que la majoria ho rebutgen. Nom¨¦s fan la seva feina, insisteixen. Agraeixen els aplaudiments de les vuit, per¨° prefereixen mascaretes, guants, EPI suficients i un sou m¨¦s digne. La manca d¡¯equips de protecci¨® ¨¦s al darrere de bona part dels 40.000 contagis de sanitaris que hi ha a Espanya.

3. Confinats en el mentrestant

La pand¨¨mia tamb¨¦ s¡¯explica de portes endins. El confinament obligatori va deixar anar el millor i el pitjor de cada casa: temps de sobres per compatir i discutir, dots culinaris desconeguts ¡ªva augmentar un 128% la compra de farines als supermercats¡ª i, sobretot, molt d¡¯enginy. ¡°Al principi tot era creativitat. Qu¨¨ fer per no avorrir-se. La meva filla i la seva ve?na, que s¨®n companyes del mateix equip de v¨°lei, entrenaven juntes cadascuna des de casa¡±, explica el fot¨°graf Joan S¨¢nchez a prop¨°sit de l¡¯escena que va retratar des de la seva finestra.

El teletreball es va instal¡¤lar com a norma, tamb¨¦ per als reporters, que van haver de fer entrevistes telef¨°niques i retratar posats virtuals. Entre la gent del carrer, el contacte es va limitar a les videotrucades i a la xerrada de balc¨® a balc¨®.

L¡¯altra cara de la moneda, per¨°, s¨®n les seq¨¹eles m¨¦s amargues del confinament. Per exemple, l¡¯impacte emocional del tancament i la gesti¨® de la pand¨¨mia. ¡°Fins i tot a nosaltres, que pod¨ªem sortir, ara ens arriba el cop del cansament d¡¯aquests mesos. Normalment, fas reportatges durant el dia i xoques amb situacions dures, per¨° arribes a casa o surts a prendre una canya, o a c¨®rrer per desconnectar. Durant el confinament, tornaves a casa i tot el que havies viscut, t¡¯ho empassaves¡±, relata el fot¨°graf Massimiliano Minocri. Els experts vaticinen un augment de quadres d¡¯ansietat i depressi¨®.

4. La crueltat de la pand¨¨mia: morir en soledat

La pand¨¨mia va abocar a la solitud fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies. Fam¨ªlies que no es podien acomiadar del seu parent a l¡¯UCI, gent gran en resid¨¨ncies sense res ni ning¨², persones soles a casa seva. No hi va haver vetlles ni funerals, nom¨¦s enterraments amb dues o tres persones. La mort en soledat ha estat la gran vilesa d¡¯aquesta crisi, per a les persones amb covid-19 ¡ªm¨¦s de 12.400 morts¡ª i tamb¨¦ sense covid. Com ara el Joe, el ve¨ª del fot¨°graf Carles Ribas. ¡°No tenia la covid-19, per¨° s¨ª altres problemes, i no sabia qu¨¨ li passava. Amb la pand¨¨mia es va aturar part de l¡¯assist¨¨ncia m¨¨dica. Li port¨¤vem menjar a casa i un dia el vam trobar a terra¡±, explica. El dia que va morir, van trucar al Joe del seu ambulatori per saber com es trobava.

5. L¡¯aplaudiment de les vuit

L¡¯¨²nic que podia fer la gent des de casa per agafar aire era aplaudir els sanitaris a les trinxeres. A les vuit del vespre. Cada dia. Des dels balcons. Aplaudir. I cantar. I cridar ¡°Tot anir¨¤ b¨¦¡±, el lema que va empaperar les finestres de les cases. ¡°Era una q¨¹esti¨® de suport als sanitaris, per¨° despr¨¦s es va convertir en una ter¨¤pia, com d¡¯automotivaci¨®¡±, explica Carles Ribas, que va fotografiar els seus ve?ns, la Dana, el Jaume i el Luca, de balc¨® a balc¨®. La solidaritat s¡¯instal¡¤lava a la vegada que s¡¯intentava doblegar la corba. Les empreses feien m¨¤scares i material de protecci¨®, els ve?ns feien la compra a l¡¯avi de l¡¯edifici i persones an¨°nimes atipaven els sanitaris amb dol?os que deixaven als hospitals.

6. I qu¨¨ fem amb els nens?

Quan la Generalitat va decretar el tancament de les escoles per la pand¨¨mia, els pares es van posar les mans al cap. I quan l¡¯estat d¡¯alarma va prohibir que els nens poguessin sortir, a les cases va c¨®rrer el p¨¤nic. No hi havia un pla per als nens. Ni per als pares.

Les autoritats van optar, amb m¨¦s pena que gl¨°ria, per classes telem¨¤tiques que van tornar a cristal¡¤litzar les desigualtats socials. No totes les fam¨ªlies tenien acc¨¦s a internet ni dispositius electr¨°nics a l¡¯abast. ¡°Els nens van ser ignorats del tot pel govern en els debats i en les mesures que s¡¯anaven prenent¡±, explica el fot¨°graf Gianluca Battista, que va optar per escriure un diari del confinament per a ell, la seva parella i el seu fill Teo. ¡°Per ajudar-nos a processar i entendre el que passava¡±.

Les fam¨ªlies se les van haver d¡¯empescar per entretenir els nens i explicar-los el que passava. ¡°La tenda de campanya de la foto, feta amb els matalassos del sof¨¤, va ser un consell de Francesco Tonucci, un psicopedagog itali¨¤ entrevistat per aquest diari. Tonucci proposava que la casa fos un laboratori on descobrir coses i que els pares fossin col¡¤laboradors dels mestres. Per exemple, com funciona una rentadora, estendre la roba, cuinar. I tamb¨¦ que els nens tinguessin un espai propi en el qual refugiar-se. Tenim un pis ampli, per¨° no hi ha una habitaci¨® per al Teo. En aquesta tenda va fer el seu confinament al principi¡±, explica.

7. Viure en temps de pand¨¨mia

¡°En temps de guerra, tots els dies s¨®n dilluns¡±, solia dir en les seves compareixences p¨²bliques el cap de l¡¯Estat Major de la Defensa, Miguel ?ngel Villarroya, durant els primers dies de tancament. El confinament s¡¯allargava i arrasava amb els dissabtes i els diumenges, la Setmana Santa i els festius que enxampava al seu pas. Tots els dies eren, efectivament, un dilluns qualsevol.

Per¨° despr¨¦s de dies i dies de tancament, una pseudonormalitat mirava d¡¯imposar-se. Rescatar els costums i les tradicions es va fer necessari i terap¨¨utic. Com ara el vermut dels diumenges amb els amics ¡ªa l¡¯altra banda de la pantalla¡ª o la rosa i el llibre de Sant Jordi en un infaust 23 d¡¯abril sense parades ni gent als carrers.

Aquell dia, tan emblem¨¤tic a Catalunya, milers de roses per a pacients i sanitaris van inundar els hospitals i Los Manolos van pujar al terrat de l¡¯hospital Vall d¡¯Hebron de Barcelona per homenatjar els professionals amb una versi¨® de l¡¯Amics per sempre. ¡°Ens vam ficar en la pell dels pacients, que estaven ingressats tots sols, sense familiars, i que aquell dia van rebre una rosa que els va robar un somriure. ?s la import¨¤ncia de la tradici¨® i de l¡¯estimaci¨® que expressa la rosa¡±, explica Massimiliano Minocri, que es va colar al Cl¨ªnic de Barcelona per retratar aquest estrany Sant Jordi.

La pand¨¨mia ha reconvertit en virtuals tots els actes socials possibles, des de congressos fins a concerts, i ha posposat tota la resta per quan se surti de tot plegat. Sant Jordi, per exemple, es rescabalar¨¤ el 23 de juliol. El futbol arrenca avui i el Bar?a, dissabte.

8. Llum al final del t¨²nel

La corba epidemiol¨°gica va trigar a doblegar-se, per¨° ho va fer. Pel cam¨ª, 57.000 infectats i 10.000 morts. Aquestes eren les xifres quan el Govern va permetre, el 2 de maig, sortir a passejar i a fer esport de manera individual. Els carrers es van omplir de runners. ¡°Acostumo a anar a passejar el gos a la carretera de les Aig¨¹es, i no l¡¯havia vist aix¨ª a la meva vida. Jo ja sabia que estaria ple, per¨° vaig al¡¤lucinar bastant¡±, recorda el fot¨°graf Albert Garcia.

Les ganes de sortir xocaven amb el temor dels experts a un rebrot i amb la por a contagiar-se. Per¨° la gent ¡ªi l¡¯economia¡ª necessitava respirar i fer balan? dels danys. ¡°Van ser uns dies durs, sobretot al principi de la pand¨¨mia, i no desconnectaves per res. Tot era molt m¨¦s intens i generava estr¨¨s. Cada dia era el mateix: fotografiar temes molt delicats, que intentaves tocar amb la mateixa cura, per¨° tamb¨¦ hi havia sensaci¨® de por, perqu¨¨ no sabies on et podies contagiar. Havies de tenir molt controlats tots els moviments que feies¡±, relata Garcia.

La desescalada i l¡¯aven? cap a l¡¯anomenada ¡°nova normalitat¡±, en qu¨¨ Catalunya est¨¤ immersa ara mateix, ha donat al¨¨ als ciutadans i a l¡¯activitat econ¨°mica, que comen?a a rodar una altra vegada. Per¨° tamb¨¦ ha destapat tot el que la pand¨¨mia havia amagat: des d¡¯empreses que no tornaran a apujar la persiana ¡ªun 35% de bars i locals comercials, segons Barcelona Oberta¡ª fins a llistes d¡¯espera disparades per l¡¯aturada de l¡¯activitat en uns hospitals abocats amb la covid-19. Tamb¨¦ les mancances d¡¯un sistema de salut minvat per les retallades i les debilitats del model de resid¨¨ncies, que va condemnar molta gent gran.

9. Tot anir¨¤ b¨¦

¡°Mai una nit no ha ven?ut la matinada¡±, diu un mural a les portes de l¡¯UCI de l¡¯Hospital d¡¯Igualada. El centre sanitari, delmat pel coronavirus i focus d¡¯un dels grans brots a Catalunya, va col¡¤lapsar despr¨¦s d¡¯acumular 250 treballadors sanitaris contagiats i el mateix nombre d¡¯a?llats. Al plaf¨® de l¡¯UCI els sanitaris han escrit el que faran quan s¡¯acabi la pand¨¨mia. L¡¯Asun i l¡¯?ngel se n¡¯aniran a Bali, V¨ªctor Murga tocar¨¤ la guitarra per a tots i el servei sencer marxar¨¤ de ¡°macrofarra fins que surti el sol¡±.

L¡¯esperan?a ¨¦s l¡¯¨²ltim que es perd, i cada alta hospital¨¤ria era una alenada d¡¯aire fresc enmig de l¡¯infern. M¨¦s de 38.700 persones ja se n¡¯han anat a casa. Com la Isabel, que va abandonar l¡¯hospital Dos de Maig de Barcelona en pijama i bat¨ª bordeus, enmig de l¡¯aplaudiment de les vuit. Emocionada ella i els sanitaris que l¡¯acomiadaven. ¡°Van ser uns dies molt intensos i emocionalment et tocava molt. Retrates la vida de tothom, no el que li passa a una persona. Aix¨° et feia no desconnectar. Era dur¡±, explica el fot¨°graf Albert Garcia.

Per¨° la vida s¡¯obre pas i continua, malgrat tot. Durant la pand¨¨mia van n¨¦ixer 5.000 nens. Com l¡¯Ayma i l¡¯Ayla, que van arribar al m¨®n amb la seva mare, la Mili, a l¡¯UCI per la covid-19. Quan es va despertar i va sortir de cures intensives, la dona, que il¡¤lustra la portada d¡¯aquest Quadern, no recordava ni que havia estat embarassada.

Avui, a l¡¯UCI nom¨¦s queden 113 de les 4.100 persones que van passar per aquestes unitats de cr¨ªtics. A les finestres de milers de cases encara llueixen l¡¯arc de Sant Mart¨ª i el ¡°Tot anir¨¤ b¨¦¡±.