El comprom¨ªs

Ja s¨¦ que ¨¦s una paraula en franca retirada per¨° mentre segueixi al diccionari per definir l'obligaci¨® contreta, la paraula donada, la fe obstinada, jo continuar¨¦ pensant que aquesta ¨¦s la paraula exacta que ha acompanyat Rosa Maria Sard¨¤ al llarg de la seva vida i que l'acompanyar¨¤ en l'empremta del record de milers de persones a qui alguna vegada va fer feli? no nom¨¦s exercint la seva professi¨® d'una manera magistral sin¨® simplement existint. La Sard¨¤ exercia un comprom¨ªs militant d'amor amb la seva fam¨ªlia, amb els seus amics, amb els seus companys de feina, amb les seves idees, en definitiva amb la vida, i sempre amb la intel¡¤lig¨¨ncia necess¨¤ria, que ¨¦s molta, per prendre's la vida amb la seriositat amb la qual la vida ens sorpr¨¨n i ens posa a prova i amb la ironia, personal i intransferible, per no prendre's massa seriosament ni la vida ni ella mateixa, arrencant una riallada sincera a qualsevol que l'estigu¨¦s escoltant per encongir-te el cor al cap d'un minut amb un tomb d'emocions del qual nom¨¦s era capa? el seu admirat Chaplin.

Dona i actriu de ra?a i de talent buscava arribar al p¨²blic de la manera m¨¦s directa. L'aire portava la seva energia, la seva llum, directament al cor de l'espectador, a cadascun d'ells i al col¡¤lectiu. Amb l'aparent facilitat que buscava constantment i que nom¨¦s aconsegueixen els millors. Perqu¨¨ darrere d'aquesta vitalitat generosa, com passa sovint, hi vivia tamb¨¦ una extrema fragilitat. Una fragilitat combatuda amb treball. El seu amor per les paraules era envejable. Necessitava assajar una vegada i una altra. Con¨¨ixer fins al fons del pou el que hi havia darrere de cada paraula, de cada frase, fins a saber per qu¨¨ el poeta havia posat en negre sobre blanc aquest terme i no un altre i poder fer d'aquestes paraules una bandera d'emoci¨® i de coneixement a l'escenari. Sempre, cada dia que he estat amb ella en el tr¨¤nsit, aquest moment de passar de la vida real a l'escena, li he agafat les mans i les tenia fredes, tremoloses, conscient de la responsabilitat per a ella sagrada de pujar dalt d'un escenari, amb el vertigen de trobar-se davant del precipici que representa el moment de la veritat, el moment de compartir una emoci¨® amb alg¨² desconegut i estimat i fer-lo feli? i no decebre'l mai.

?s culpa meva haver-te fet interpretar dues dones malaltes de c¨¤ncer: la primera, la Mar¨ªa, el 1978; la segona, el 2004, l'extraordin¨¤ria professora de Literatura, a Wit. Ho vas voler saber tot sobre la malaltia ¡°aix¨ª quan em toqui ja sabr¨¦ com fer-ho¡±, em vas dir les dues vegades acompanyant-ho sempre d'un riure que tu anomenaves no sard¨°nic, sin¨® sard¨¤nic. El mateix riure que et vaig sentir per tel¨¨fon abans-d'ahir quan volies aconseguir que jo tamb¨¦ rigu¨¦s per treure-li ferro a tot i fer-li a la vida un aplaudiment i una botifarra, tots dos alhora. T'estranyar¨¦ molt a la vida i a l'escenari. Com molta gent. Sense l'exemple del teu comprom¨ªs ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil viure. Encara que en honor teu hi posarem un somriure.