Irresponsables o deterministes?

En termes generals, el determinisme ¨¦s una teoria que diu que tots els esdeveniments de la naturalesa, sense excepci¨®, s¨®n efectes generats per un esdeveniment anterior, que n¡¯¨¦s la causa eficient. Si la tesi fos veritable, llavors tots els esdeveniments del futur serien tan fixos, i inalterables, com el passat ¨¦s fix i indiscutible. El fil¨°sof William James, germ¨¤ del novel¡¤lista, ho expressava aix¨ª: ¡°Les parts ja establertes de l¡¯univers senyalen i decreten el que les altres parts hauran de ser. El futur no amaga cap mena de possibilitat ambigua: la part de l¡¯univers que anomenem present nom¨¦s ¨¦s compatible amb una altra determinada forma de totalitat¡±.

El m¨¦s exagerat dels cient¨ªfics deterministes, Laplace, va explicar que si un intel¡¤lecte prou poder¨®s ¡ªall¨° que ha estat denominat ¡°el dimoni (daimon) de Laplace¡±¡ª entengu¨¦s a la perfecci¨® les lleis de Newton i posse¨ªs una descripci¨® de la posici¨® i el momentum actuals de cada tros de l¡¯univers, i a m¨¦s gran habilitat matem¨¤tica, aquest intel¡¤lecte seria capa? d¡¯explicar i retroexplicar qualsevol esdeveniment en la hist¨°ria de l¡¯univers. La teoria dels quanta ha modificat la teoria de Laplace, per¨° deixarem aix¨° de banda.

El cas ¨¦s que, en el terreny de la humanitat i el seu comportament, el determinisme tamb¨¦ ha fru?t de molta fortuna des de fa molts segles. Kant estava d¡¯acord amb el determinisme ¡°f¨ªsic¡± o de la naturalesa, per¨° no creia que el comportament hum¨¤ estigu¨¦s tan prefixat com aquell. Si les accions dels homes estiguessin tan predeterminades ¡ªi estigu¨¦s fins i tot predeterminada la data de la nostra mort¡ª, llavors perdrien tot el sentit els conceptes de llibertat i de lliure albir. En el camp de la moral, doncs, m¨¦s aviat es tendeix a pensar que els nostres actes, o el nostre discerniment entre el b¨¦ i el mal, o entre una acci¨® o una altra, es troben a l¡¯abast de les nostres llibertat i voluntat. Les religions tenen m¨¦s tirada que la filosofia a considerar l¡¯home una criatura predeterminada, i per aix¨° Luter va discutir amb Erasme de Rotterdam (que era catal¨¤, per cert, segons l¡¯Institut de Nova Hist¨°ria) sobre la q¨¹esti¨®. Vegeu Desideri Erasme, Del lliure albir. Del serf albir, traducci¨® de Jaume Medina i Joan Carbonell (Barcelona, Edicions 62, 1996).

Darrerament hem vist com s¡¯apinyaven munts de persones a les cases, a terrasses de bar i a algunes platges, a causa del relaxament en les mesures del confinament que ja sabem. La primera cosa que ens ve al cap, en aquest sentit, ¨¦s que hi ha molta gent irresponsable i que, fent ¨²s de la seva llibertat de discerniment, s¡¯han apuntat a la massificaci¨®, ad¨¦s no havent actuat racionalment i responsable, ad¨¦s considerant que tots estem predeterminats que s¡¯esdevingui all¨° que s¡¯hagi d¡¯esdevenir.

La nostra teoria ¨¦s que la psicologia col¡¤lectiva, als nostres dies, est¨¤ estretament vinculada a una predeterminaci¨® d¡¯ordre social, pol¨ªtic i econ¨°mic que, avui, podria equivaler a l¡¯omnipot¨¨ncia divina, que era la base de les discussions teol¨°giques i filos¨°fiques sobre el determinisme a escala humana. Les persones joves especialment, despr¨¦s de les dues grans crisis dels ¨²ltims deu anys, han acabat intuint ¡ªi no s¡¯equivoquen gaire¡ª que el seu futur, com ja ho volia ¡°el dimoni de Laplace¡±, est¨¤ perfectament organitzat per unes causes que escapen tant a la seva voluntat com a la seva llibertat. ?s in¨²til, possiblement, fer-se esc¨¤pol avui dia a les lleis fenomenals i universals que governen les societats de bona part del m¨®n i els seus habitants. Aquestes lleis, que semblen indestructibles, avui actuen com un seguit de causes ¡ªde tanta durada hist¨°rica que ja poden ser considerades de l¡¯ordre de la naturalesa¡ª que porten sempre una altra s¨¨rie d¡¯efectes, perfectament predeterminats, ineludibles.

Aix¨° ¨¦s contrari al lliure albir i als fonaments mateixos de la llibertat. Tom¨¤s d¡¯Aquino definia el lliure albir com la ipse voluntas, la voluntat mateixa, i a partir d¡¯aquesta definici¨® advocava per la llibertat d¡¯acci¨® entre els homes. Si ara trobem arreplecs de persones en situaci¨® de perill a determinats llocs p¨²blics, ¨¦s tal vegada pel fet que els marges d¡¯acci¨® i de llibertat en qu¨¨ ens movem ja s¨®n tan petits i tan irrellevants, que ens pensem que, al capdavall, sempre guanyar¨¤ la l¨°gica de la gran m¨¤quina del b¨¦ (poc) i del mal (molt) que domina tota societat sota les lleis del capitalisme com a sistema pol¨ªtic, social, econ¨°mic, tecnol¨°gic, mental i fins i tot cient¨ªfic. Estem m¨¦s predeterminats que mai. Fem veure que som lliures per actuar d¡¯una manera o d¡¯una altra; per¨° el fet ¨¦s que, fem el que fem, fins i tot si adoptem a la vida la m¨¦s tranquil¡¤la de les atar¨¤xies (budista, epic¨²ria o estoica), serem inevitablement esclaus d¡¯un Poder que s¡¯ha constitu?t com una causa eficient que ni tan sols podem localitzar: un virus invisible, efica? i imparable de deb¨°.