El poder de la ciutadania

¡°La millor vacuna contra els discursos de l¡¯odi¡±, aix¨ª ha definit Pablo Iglesias l¡¯ingr¨¦s m¨ªnim vital que ha aprovat el Parlament espanyol. Ha obtingut una majoria aclaparadora (nom¨¦s Vox se n¡¯ha desmarcat amb la seva abstenci¨®) per¨° no sembla que pugui aplacar l¡¯odi. La brega va continuar instal¡¤lada al Congr¨¦s sense que els nivells d¡¯agressivitat baixessin. De tot plegat es dedueixen dues coses: que l¡¯oposici¨® pot quedar encallada en l¡¯esperpent, incapa? de donar contingut als seus discursos m¨¦s enll¨¤ dels estirabots. I que l¡¯opini¨® de la ciutadania encara compta i aquesta hauria de ser-ne conscient perqu¨¨ ¨¦s la seva for?a principal.

Per a la dreta era un maldecap entregar el vot a una iniciativa liderada per Pablo Iglesias, que ve del programa de Podem i que figura en els documents del pacte de coalici¨®. I, malgrat tot, el PP ha votat a favor de la ¡°paguita¡±, com alguns l¡¯anomenen en una lamentable burla que adverteix de la incapacitat de posar-se a la pell dels qui no en tenen ni per menjar ni per pagar el lloguer. ?s l¡¯eco d¡¯una ideologia meritocr¨¤tica que converteix els perdedors en culpables de la seva sort i que ¨¦s incapa? de recon¨¨ixer que els ¨¨xits en la vida tenen molt a veure amb l¡¯atzar, comen?ant per una cosa que ning¨² ha pogut escollir: el lloc on neix. Alguns sembla que creguin que fins i tot ¨¦s m¨¨rit seu que els seus pares els portessin al m¨®n.

El PP ha votat a favor de l¡¯ingr¨¦s m¨ªnim vital (que queda molt lluny de la renda b¨¤sica) per por de la reacci¨® ciutadana. En una societat que est¨¤ elaborant el trauma d¡¯haver patit un cop inesperat que ha despertat temors profunds i en un moment en qu¨¨ la pand¨¨mia ha donat visibilitat a sectors condemnats a la marginalitat (alguns d¡¯ells ¨Ccom, per exemple, els cuidadors de persones o els riders de la distribuci¨®¨C fins i tot han aparegut al bloc dels serveis essencials), el menyspreu als sectors socials m¨¦s vulnerables no pot ser ben rebut per uns ciutadans que, en la desescalada, lluiten per espolsar-se la por.

"Cal actualitzar el dret a la vida digna: a l¡¯assist¨¨ncia sanit¨¤ria, per¨° tamb¨¦ educativa, laboral i habitacional. I aqu¨ª els mercats no hi arriben"

La ciutadania t¨¦ poder, fins i tot per fer empassar-se un gripau pol¨ªtic a una dreta fora de si. I ¨¦s una bona not¨ªcia a l¡¯hora d¡¯abordar la reconstrucci¨®. Perqu¨¨ en una crisi imposada per una emerg¨¨ncia sanit¨¤ria no n¡¯hi ha prou per a la recuperaci¨® seguir el manual de l¡¯ordre vigent: creixement i inversi¨®. Com diu Bruno Latour, no ens podem quedar atrapats en ¡°aquest resum simplificat de les formes de vida¡± que ¨¦s l¡¯economia. Cal ajudar les empreses en dificultats, per descomptat, per¨° cal atendre els milions de persones que s¡¯han quedat gaireb¨¦ sense res i que tenen un horitz¨® laboral molt precari, i cal exigir als guanyadors d¡¯aquesta crisi ¨Caquests poders del nou feudalisme capitalista que estan per sobre de tot i de tots- que mirin cap avall. Reprendre l¡¯acceleraci¨® exponencial despr¨¦s de la gran aturada nom¨¦s pot fer que les bretxes socials augmentin: si el 2008 les classes mitjanes es van dividir en dos, ara una bona part dels que llavors van quedar m¨¦s malparats, s¡¯enfonsen definitivament.

La reconstrucci¨® no nom¨¦s ¨¦s el rellan?ament dels sectors econ¨°mics m¨¦s afectats, sin¨® tamb¨¦ el retorn a les pol¨ªtiques p¨²bliques amb especial atenci¨® a aquells territoris en els quals la l¨°gica dels mercats ¨¦s ineficient, tret per als qui creuen que ¨¦s inevitable condemnar una part de la ciutadania a la marginalitat. ?s a dir, cal actualitzar el dret a la vida digna: a l¡¯assist¨¨ncia sanit¨¤ria, per¨° tamb¨¦ educativa, laboral i habitacional. I aqu¨ª els mercats no hi arriben, m¨¦s aviat tot el contrari, com s¡¯ha vist, per exemple, amb els efectes destructius dels fons voltor en habitatges o en resid¨¨ncies per a la gent gran. Del fet que la ciutadania sigui capa? d¡¯apostar per una opini¨® favorable a les pol¨ªtiques que aquestes urg¨¨ncies reclamen i, per tant, que els partits entenguin que el que se¡¯n desmarqui perd, ¨¦s del que dependr¨¤ el to de la reconstrucci¨®.

La dreta reaccion¨¤ria apel¡¤la a les fabulacions patri¨°tiques com a marc transcendental per a la servitud, per¨° aquest joc t¨¦ el seu l¨ªmit. Per aix¨° el PP i Vox s¡¯escarrassen a for?ar una crisi pol¨ªtica abans que la gent s¡¯adoni de l¡¯engany que cont¨¦ la seva proposta: assegurar que tot continu? igual que abans de la pand¨¨mia.